2011-01-14

496. El Día D, d'Antony Beevor

El Día D
Antony Beevor, 2009
Castellà, trad. de l'anglès per Teófilo de Lozoya i Juan Rabasseda (D-Day. The battle for Normandy
) .
Ed. Crítica
729 p.
ISBN 978-84-9892-020-8


Antony Beevor és un reconegut historiador militar que es va fer famós fa alguns anys amb dos llibres excel·lents: Stalingrad i Berlín. Beevor va poder accedir a arxius de la NKVD que fins llavors eren secrets i va escriure uns llibres que combinaven molt bé els grans moviments de tropes amb els combats individuals, les difícils decisions de despatx amb les vivències personals dels soldats, i tot sempre documentat a la font original.

Jo vaig disfrutar molt amb aquests dos llibres (no tant amb el de Creta i el de París) i, quan vaig veure que en treia un sobre el Dia-D, no vaig trigar a comprar-lo.

Aquest llibre és un llibre llarg, complex i alhora assumible. Llarg perquè relata des de la prèvia al sis de juny de mil nou-cents quaranta-quatre fins a la Bossa de Falaise de l'agost i la desbandada dels alemanys a França (empalma molt bé amb Un pont massa llunyà de Cornelius Ryan), complex perquè abarca tots els fronts de la campanya, a tots els nivells i dels dos bàndols, però assumible perquè el relat et va portant sempre endavant i no és necessari recordar cada detalla del que s'ha llegit per poder disfrutar del que queda del llibre.

En general, crec que aquest llibre és una mica inferior tant a Stalingrad com a Berlín, però molt més bo que Creta i París o la mitjana de llibres sobre batalles de la Segona Guerra Mundial. I per què dic que aquest és una mica inferior? Doncs perquè li faltava una miqueta de repassada final: hi ha alguns temes que es repeteixen, alguna anècdota que ja l'hem sentida unes pàgines enrere, alguna frase conclusiva repetida... Detalls que ens fan creure que molts capítols s'han acabat sense integrar-los en el conjunt de capítols, suposo que s'han tractat agrupats segons campanyes, i això pot haver fet que alguna anècdota que pot aparèixer a més d'un lloc... aparegui als dos llocs. Al llegir el llibre de manera contínua això xoca.

Però la qualitat del text i de les fonts són molt altes i el llibre es disfruta molt. Normandia és una campanya coneguda pel lector mitjà, però hi ha tants i tants detalls per conèixer que mai es té la sensació de déjà-vu o d'avorriment.

495. El futur immediat de les pantalles

En Vicent Partal ha penjat aquest clip força impressionant:


494. Harry Potter i les relíquies de la mort, de J. K. Rowling

Harry Potter i les relíquies de la mort
J. K. Rowling, 2007
Català, trad. de l'anglès de Xavier Pàmies [Harry Potter and the deathly hallows]
Empúries
735 pàgines.
ISBN 978-84-9787-285-0.

Aquest és el setè i darrer llibre de la saga de Harry Potter. El trio protagonista decideix abandonar l'escola per buscar els horricreus de Voldemort, tal i com Dumbledore els havia demanat. El fet de no ser a l'escola li dóna al llibre un toc força diferent que la resta de llibres, on ja ens trobàvem còmodes amb el món de Hogwarts. Ara són jovent de disset anys que vol viure pel seu propi compte en el món real i s'adonen que no és tan fàcil com sembla. Alguns passatges d'aquestes escenes els trobo fluixos, ja que no tenen la força del conflicte constant la persecució incansable a que estàvem acostumats.

Quan finalment tornin a Hogwarts, Harry i els seus amics veuen que allà la vida ha continuat, amb coses que continuen igual i coses que han canviat, però reconeixibles. És una bona metàfora del que significa fer-se gran i abandonar els llocs de la infància.

Si en el llibre anterior apreníem moltes coses del passat de Voldemort, és en aquest darrer llibre que aprenem moltes coses del passat d'en Harry i dels seus pares. Finalment descobrim la connexió que hi ha entre els personatges i sorprèn veure com tota la història dels set voluminosos llibres queda ben travada.


La meva opinió: un final de la saga prou digne i concloent, que tanca bé tota la història, tot i que amb massa concessions als lectors joves; jo hagués preferit un final un pèl més fort.

Apunts relacionats:

493. Harry Potter i el misteri del Príncep, de J. K. Rowling

Harry Potter i el misteri del Príncep
J. K. Rowling, 2005
Català, trad. de l'anglès de Xavier Pàmies [Harry Potter and the half-blood Prince]
Empúries
635 pàgines.
ISBN 978-84-9787-171-6.

El sisè llibre de la saga de Harry Potter ens prepara per al gran final. Ara que ja coneixem bé el món màgic dels mags i els conflictes existents entre personatges actuals i passats i fins i tot entre institucions (Hogwarts i la Conselleria), ara toca centrar-nos en la figura de Voldemort, concretament investigar la seva infantesa per saber per què és com és.

En aquest llibre les relacions entre els personatges s'extremen. Secundaris com Draco o Ginny prenen més paper i històries i situacions que havien aparegut en llibres anteriors com a simples curiositats que començaven i acabaven allà mateix ara prenen més volada.

La possibilitat de fer mal és molt més present i continuen morint personatges propers a Harry. Igualment, la seva vida sentimental també creix. Finalment, un personatge secundari que sempre s'ha mogut en l'ambigüitat, en Severus Snape, farà un pas endavant molt important.

La meva opinió: un nou tour de force argumental amb moltíssima informació sobre el passat de Voldemort i moltes explicacions de per quès de fets de llibres anteriors. Anticipa el final de la saga.

Apunts relacionats:

492. Harry Potter i l'orde del Fènix, de J. K. Rowling

Harry Potter i l'orde del Fènix
J. K. Rowling, 2003
Català, trad. de l'anglès de Xavier Pàmies [Harry Potter and the order of the Phoenix]
Empúries
968 pàgines.
ISBN 978-84-9787-024-5.

Aquest és el cinquè llibre de la saga de Harry Potter i els seus protagonistes, que ja tenen quinze anys, han de lluitar per primer cop contra un mal no gaire màgic... la burocràcia! És clar que sent un llibre de Harry Potter, estem parlant de magiburocràcia.

La Conselleria d'Afers Màgics, que està mig controlada per seguidors de Voldemort, conspira per desactivar Hogwarts com a centre de resistència al retorn del malvat mag. Per això aconsegueixen fer fora el director, Dumbledore, i posar-hi una directora que cruixirà els alumnes amb una colla de normes absurdes i autoritàries que els faran perdre l'oremus.

Rowling capta bé les emocions dels adolescents de quinze anys al fer-los enfrontar-se a una burocràcia d'adults que no entenen mentre veuen com aquests mateixos adults ignoren les coses que a ells realment els interessen. En el cas de Potter i els seus amics, impedir que Voldemort refaci el seu grup de mags malvats, estrènyer el seu cercle d'amistats i relacionar-se amb el sexe oposat.

La colla protagonista ressucita el nom del grup d'amics que havien tingut els seus pares quan eren joves, llavors per destruir Voldemort, ara per impedir que agafi poder. Així, en Harry es veu confrontat al passat d'uns pares que no recorda i se sent dipositari d'una herència que accepta voluntàriament. Una herència de caràcter i d'actituds enfront la vida, que al ser acceptada forma la línia de continuïtat d'una societat, com la dels mags, però també d'un país.

Ara ja van morint cada cop més personatges perquè el llibre ja és per joves, no per nens, té un gruix de mil pàgines i hi apareixen moltíssims personatges, tots ben caracteritzats i lligats. I el pes que té la trama burocràtica, diluïda en les películes, fa que no sigui lleuger d'empassar.

La meva opinió: un llibre més complex que els anteriors, amb més arcs argumentals i amb situacions cada cop més dures.

Apunts relacionats:

491. Harry Potter i el calze de foc, de J. K. Rowling

Harry Potter i el calze de foc
J. K. Rowling, 2000
Català, trad. de l'anglès de Laura Escorihuela i Marc Alcega [Harry Potter and the goblet of fire]
Empúries
696 pàgines.
ISBN 978-84-7596-790-5.

La quarta entrega de la saga de Harry Potter ens porta a uns protagonistes de catorze anys que ja són plenament adolescents. La relació entre els personatges torna a canviar i la línia argumental també.

En aquest llibre se'ns presenten per primer cop dues noves escoles de màgia, situades més o menys a França i a Rússia, pel que es dedueix. I també hi ha el mundial de quidditch, on en Harry i els seus amics hi assisteixen per primer cop. Precisament és en aquest mundial on els seguidors de Voldemort es tornen a fer presents, espantant a tot tipus de mags i muggles per igual.

Aquest any toca campionat de paladins: joves mags figures de cada escola de màgia, que competeixen entre ells en proves de gran risc i valor. Tots els estudiants que volen participar han de posar el seu nom en un calze de foc (el del títol), el qual triarà els 3 valents concursants, un per cada escola... o potser al final seran quatre?

Les proves del concurs tenen una barreja de preparació i acció que fan excitar la imaginació dels lectors (sobretot en l'edat adequada) i que permeten mostrar més conjurs màgics i més habilitats màgiques.

Per primer cop, també, els protagonistes s'han d'aparellar per al ball de celebració del torneig, cosa que produirà molts conflictes entre els joves alumnes adolescents.

Finalment, crec que és el primer llibre on un dels protagonistes és mort per la colla de Voldemort.


La meva opinió: una nova millora en la saga de Harry Potter. L'argument és ric i imaginatiu i cada cop hi ha més informació i connexions entre els personatges.

Apunts relacionats: