2011-05-17

502. El nombre del viento, de Patrick Rothfuss

El nombre del viento

Patrick Rothfuss, 2007
Castellà, trad. de l'anglès de Gemma Rovira [The name of the wind. The Kingkiller Chronicle: Day One]
Debolsillo 2011
872 pàgines
ISBN 978-84-9908-247-9

El nombre del viento és una novel·la de fantasia heroica diferent. Des del primer moment es nota que l'autor té una gran destresa en l'escriptura i que no li importa tant explicar fets sorprenents i emocionants com fer-nos entrar en el món que crea, un món que pertany al gènere de la fantasia heroica però que podria ser perfectament el nostre món.

Rothfuss no es recrea en el desenvolupament del món que ha fabricat sinó que l'usa de manera natural en les interaccions i els diàlegs dels personatges. En cap cas para per explicar-nos detalls del seu món sinó que deixa que a poc a poc aquest ens impregni i al final acabi sent del tot natural i fins i tot anticipem algunes descripcions basats en el que ja sabem de determinats països, monedes o cançons.

Cançons. La música té una importància vital en aquesta història, ja que a través dels texts de les cançons populars és com penetrem en la cultura popular i els seus coneixements i temors i també perquè l'art de la interpretació és un dels motors que mouen el protagonista.

La història ve narrada pel protagonista, Kvothe, que, retirat del món en una taverna solitària, decideix explicar la història de la seva vida a un cronista. Aquest llibre relata només el primer dia de conversa, d'un total de tres. Els altres dos llibres encara no han aparegut.

No hi ha res original ni en la història que explica ni en el món que crea (en aquest sentit G.R.R. Martin és molt més ric) però la gràcia d'aquest llibre és deixar desfilar el text a poc a poc i assaborir-ne les paraules.

La meva opinió: un llibre molt entretingut de llegir, amb un llenguatge fabulós i molt ben traduït. Fa venir ganes de llegir la resta de volums de la història.

Apunts relacionats:

1 comentari:

gepeto ha dit...

No sóc lector de literatura Fantàstica, però al llegir tantes critiques faborables per la red em vaig posar a llegir-lo, i m'agradat moltissim el llibre. Potser el què menys al Drac, i e llegit en algun lloc, que la editorial al llegir al borrador, van aconsellar al escritor incloure un Drac, potser es el que desentona una mica. En fi, la segona part ja està publicada en Anglès, espero poder disfrutar-la de seguida que la tradueixin.