2010-07-30

481. El canto del cisne, de Robert McCammon

El canto del cisne
Robert McCammon, 1987
Castellà, trad. de l'anglès per José Manuel Pomares [Swan song]
Gran Super Terror, Martínez Roca
662 pàgines
ISBN 84-270-1475-9

Em van deixar aquesta novel·la dient que era molt impactant i que tenia escenes molt fortes. La novel·la és d'estil senzill i relata la història d'una colla de supervivents d'una hipotètica 3a Guerra Mundial fet als anys 1980, una guerra nuclear.

Els protagonistes són supervivents de diversos punts dels EUA i veiem com sobreviuen a l'atac nuclear i quina actitud prenen davant la vida.

Les escenes de la gent enterrada viva en els atacs i dels efectes de les grans explosions i la radiació són força impactants, però la veritat és que he llegit històries de Ciència Ficció força més angoixants que no pas aquesta història.

D'altra banda, l'autor incorpora un personatge assimilable al dimoni, que va perseguint els protagonistes. Aquest personatge és prou curiós ja que l'autor s'hi entreté tant que quasi bé l'acabem coneixent més a ell que als altres protagonistes, als quals coneixem una mica però no prou com per arribar a fer-los nostres. Pel que fa als secundaris, l'autor hi passa de puntetes i són molt plans.

La novel·la es llegeix prou bé, però el final és massa made in Hollywood.

Pel que fa a la traducció, és força dolenta, amb conceptes traduïts de manera diferent al principi i al final de la novel·la, amb massa ús de paraules genèriques i amb animalades de manca de revisió com ara "bebida suave" per soft drink, "patear el culo" per kick ass, "mercado de pulgas" per flea market o "frío" per cool.

La meva opinió: una novel·la per passar l'estona ambientats en el pànic nuclear dels 1980.

Apunts relacionats:

2010-07-05

480. Bartleby, l'escrivent, de Herman Melville

Bartleby, l'escrivent
Herman Melville, 1853
Català, trad. de l'anglès de Miquel Desclot [Bartleby the Scrivener]
Proa
85 pàgines.


Aquest és un relat curt que m'ha recordat força els contes de Pere Calders.

L'argument és ben bàsic: en un petit despatx d'advocats de Nova York hi entra un nou escrivent que, al cap de poc, va eliminant progressivament la seva activitat (laboral i social). L'únic que se'n pot extreure és la frase "Preferiria no fer-ho".

Més que entrar en els motius pels quals Bartleby prefereix no fer res, l'autor ens explica les diverses reaccions que això provoca en els seus companys de feina, amb uns tints més aviats estripats.


La meva opinió: una narració breu que es mou entre la descripció costumista i l'absurd. No li he acabat de trobar el què. Podeu llegir-ne anàlisis més profundes que el propi text ací.

Apunts relacionats:

479. Crónicas birmanas, de Guy Delisle

Crónicas birmanas
Guy Delisle, 2007
Castellà, trad. del francès per Laureano Domínguez [Chroniques birmanes], rotulat per Ana González de la Peña.
Ed. Astiberri
263 p.
ISBN 978-84-968-1566-7

Crónicas birmanas és el tercer llibre de Guy Delisle sobre les seves experiències personals en països poc coneguts a casa nostra.

El 2001 va treure Shenzhen i el 2003 Pyongyang, un llibre que ja he comentat aquí.

En el cas de Birmània, el viatge no és motivat per la feina de dibuixant de Delisle, sinó per la de Metges Sense Fronteres de la seva dona.

Com sempre, Delisle ens deleix amb una bona recreació del país que visita i on hi combina els aspectes humorístics dels xocs culturals amb una crítica suau i constant d'aquells fets que no li semblen bé. És una crítica poc basada en explicitar i més en mostrar què veu, per tal que el propi lector pensi.

La dictadura militar que regeix Birmània és el focus d'atenció del llibre, una mica com el Gran Líder en el cas de Pyongyang. La situació d'Aung San Suu Kyi també és una constant present en tot el llibre. Les dificultats de la seva dona amb l'administració birmana és un altre pilar de la crítica. I el toc humorístic ve donat sobretot pel petit fill de l'autor, que aconsegueix connectar més amb els birmans que no el seu pare.

La meva valoració: un llibre similar a Pyongyang en contingut i en estil. Es nota que està ben treballat tant en la documentació com en els records de l'autor i el dibuix de cada vinyeta està ben pensat, amb algunes escenes molt ben treballades. Molt recomanable pel seu contingut humà i pel treball de dibuix.

Apunts relacionats:

478. Ricard III, de William Shakespeare

Ricard III
William Shakespeare, 1591
Català, trad. de l'anglès de Josep Maria de Sagarra [Richard III]
Catalonia, Selecta
195 pàgines.

Ricard, duc de Gloucester, vol regnar. Però el seu germà Eduard encara regna, amb el nom d'Eduard IV. I Eduard té dos fills, Eduard i Ricard. I un germà més gran que Enric: Jordi, duc de Clarence.

Tots ells haurien de morir per tal que Ricard pogués ser rei.

I Ricard no és l'únic que vol veure morts els seus germans i nebots. Margarida d'Anjou, vídua d'Enric VI i mare del difunt Eduard, també els vol veure morts, ja que ella és una Lancaster i Ricard i la seva família són York.

D'altra banda, la reina Elisabet mira d'afavorir la seva família amb una sèrie de decisions que provoquen recel entre els germans del rei.

Finalment, un obscur duc d'origen gal·lès, Enric de Richmond, espera en la foscor el seu moment.

Benvinguts a l'Anglaterra del segle XV. La Guerra de les Dues Roses és un conflicte civil que devasta un país tocat per la derrota en la Guerra dels Cent Anys. Les cases de Lancaster i York són peons en les lluites entre uns senyors feudals que canvien de bàndol més ràpids que el vent.

L'eclosió d'aquesta sagnia veurà l'extinció de la dinastia de la família Plantagenet (dels quals Lancaster i York només eren dues branques) que havia dominat Anglaterra durant més de tres-cents anys, i l'aparició de la dinastia dels Tudor, que governarien el país amb mà de ferro i avançarien Anglaterra de l'Edat Mitjana al Renaixament a base de centralitzar en el rei el poder de la noblesa i de l'església.

L'Enric de l'obra, l'últim dels Plantagenet, cauria al Camp de Bosworth mentre oferia el seu regne a canvi d'un cavall. I Anglaterra passaria a ser governada per gal·lesos.

La meva opinió: un text ple d'acció i personatges interessants, amb un Ricard III que mostra una passió irrefrenable pel poder. Àgil i fàcil de llegir.

Apunts relacionats:

477. La dama del llac, de Raymond Chandler

La dama del llac
Raymond Chandler, 1943
Català, trad. de l'anglès de Ramon Folch i Camarasa [The lady in the lake]
La cua de palla, Labutxaca
285 pàgines.
ISBN 978-84-9254-970-2.

Un ric home de negocis lloga al detectiu privat Philip Marlowe per trobar la seva dona, que ha desaparegut.

El marit diu que la dona ha fugit a Mèxic amb un playboy local, però aquest ho nega tot.

El veí del playboy resulta ser un metge que amaga tèrbols afers relacionats amb la jet set i la policia de Los Angeles.

Finalment, Marlowe visita la cabana a les muntanyes de prop de Los Angeles on la parella estiuejava i hi descobreix força coses. Entre elles, un jardiner borratxo i un cadàver inesperat.

La meva opinió: entretingut, l'argument pot semblar bàsic avui dia, però es tracta d'un autor fundacional.

Apunts relacionats: