478. Ricard III, de William Shakespeare

Ricard III
William Shakespeare, 1591
Català, trad. de l'anglès de Josep Maria de Sagarra [Richard III]
Catalonia, Selecta
195 pàgines.

Ricard, duc de Gloucester, vol regnar. Però el seu germà Eduard encara regna, amb el nom d'Eduard IV. I Eduard té dos fills, Eduard i Ricard. I un germà més gran que Enric: Jordi, duc de Clarence.

Tots ells haurien de morir per tal que Ricard pogués ser rei.

I Ricard no és l'únic que vol veure morts els seus germans i nebots. Margarida d'Anjou, vídua d'Enric VI i mare del difunt Eduard, també els vol veure morts, ja que ella és una Lancaster i Ricard i la seva família són York.

D'altra banda, la reina Elisabet mira d'afavorir la seva família amb una sèrie de decisions que provoquen recel entre els germans del rei.

Finalment, un obscur duc d'origen gal·lès, Enric de Richmond, espera en la foscor el seu moment.

Benvinguts a l'Anglaterra del segle XV. La Guerra de les Dues Roses és un conflicte civil que devasta un país tocat per la derrota en la Guerra dels Cent Anys. Les cases de Lancaster i York són peons en les lluites entre uns senyors feudals que canvien de bàndol més ràpids que el vent.

L'eclosió d'aquesta sagnia veurà l'extinció de la dinastia de la família Plantagenet (dels quals Lancaster i York només eren dues branques) que havia dominat Anglaterra durant més de tres-cents anys, i l'aparició de la dinastia dels Tudor, que governarien el país amb mà de ferro i avançarien Anglaterra de l'Edat Mitjana al Renaixament a base de centralitzar en el rei el poder de la noblesa i de l'església.

L'Enric de l'obra, l'últim dels Plantagenet, cauria al Camp de Bosworth mentre oferia el seu regne a canvi d'un cavall. I Anglaterra passaria a ser governada per gal·lesos.

La meva opinió: un text ple d'acció i personatges interessants, amb un Ricard III que mostra una passió irrefrenable pel poder. Àgil i fàcil de llegir.

Apunts relacionats:

• 477. La dama del llac, de Raymond Chandler
  
• 458. La clau de vidre, de Dashiell Hammet
  
• 457. La bella dorment, de Ross Macdonald
  
• 456. El carter sempre truca dues vegades, de James M. Cain
  
• 449. Harry Potter i el pres d'Azkaban, de J. K. Rowling
• 447. Harry Potter i la cambra secreta, de J. K. Rowling
  
• 446. Harry Potter i la pedra filosofal, de J. K. Rowling
  
• 438. L'expedició dels deu mil, de Xenofont
  
• 378. Les benignes, de Jonathan Littell
  
• 375. Balzac i la petita modista xinesa, de Dai Sijie
  
• 369. La vall dels cavalls, de Jean M. Auel
  
• 302. El clan de l'ós de les cavernes, de Jean M. Auel
  
• 295. Camí de sirga, de Jesús Moncada
  
• 260. Mil cretins, de Quim Monzó
  
• 230. Solitud, de Víctor Català
  
• 229. La mort a Venècia, de Thomas Mann
  
• 226. Grans esperances, de Charles Dickens
  
• 206. A feast for crows, de George R. R. Martin
  
• 180. Aníbal, de Gisbert Haefs
  
• 170. L'Eneida, de Virgili
  
• 165. 1984, de George Orwell
  
• 137. A storm of swords, de George R. R.Martin
  
• 89. Si menges una llimona sense fer ganyotes, de Sergi Pàmies
  
• 88. Gates of fire, de Steven Pressfield
  
• 70. A clash of kings, de George R. R. Martin
  
• 57. A game of thrones, de George R. R. Martin
  
• 55. Memòries d'Adrià, de Marguerite Yourcenar
  
• 54. Les històries naturals, de Joan Perucho
  
• 53. Scarface, d'Armitage Trail
  
• 52. Terra baixa, d'Àngel Guimerà
  
• 51. El món segons Garp, de John Irving
  
• 35. La nàusea, de Jean Paul Sartre