2009-09-30

458. La clau de vidre, de Dashiell Hammett

La clau de vidre
Dashiell Hammett, 1931
Català, trad. de l'anglès de Rafael Tasis [The glass key]
La cua de palla, Labutxaca
286 pàgines.
ISBN 978-84-9254-965-8.

Ned Beaumont treballa per un dels gàngsters locals, protegit de l'alcalde. La vida transcorre sense gaires problemes fins que, coincidint amb unes eleccions, el fill d'un dels candidats apareix mort. Totes les proves apunten al cap de Beaumont, però ell té una opinió ben diferent... i la vol fer palesa.

La clau de vidre és una novel·la negra clàssica, amb un tempo alhora tranquil però continuat. La forta violència present en molts títols posteriors del gènere no apareix en primer pla sinó que s'assumeix que hi és, sense fer-ne gaire esment. El protagonista és un antiheroi que va de cara. Això li costa força pallisses i disgustos però li dóna un relleu moral que esborra els dubtes sobre l'ambigüitat de la seva feina.

En una societat on tota la política és corrupta, són persones individuals com Beaumont les qui estableixen codis de valors i decideixen què és correcte i què no ho és. Ell ho té clar. El problema és que si determinades portes s'obren fent servir una clau de vidre, la clau s'esmicolarà i la porta ja no es podrà tancar.

La meva opinió: entretingut, l'argument fa força voltes i sorprèn. D'estil tranquil.

Apunts relacionats:

457. La bella dorment, de Ross Macdonald

La bella dorment
Ross Macdonald, 1973
Català, trad. de l'anglès d'Enric Casasses [Sleeping beauty]
La cua de palla, Labutxaca
303 pàgines.
ISBN 978-84-9254-969-6.

Lew Archer passeja per la platja de Califòrnia. Una gran taca de petroli amenaça la costa com el mànec metàl·lic d'una daga que hagués ferit el món fent-li vessar sang negra. Enmig dels pescadors que volen salvar les barques i els ecologistes que protesten contra la plataforma petrolífera responsable del vessament, Lew Archer troba dues coses: una noia que passeja amb la mirada perduda i un ofegat.

L'endemà, Lew Archer ha perdut la noia i si vol frenar l'aparició de cossos ofegats vora la taca de petroli, l'haurà de trobar abans de 24 hores. Per sort, Lew Archer és un detectiu amb recursos.

Ross Macdonald és un dels representants de la novel·la negra hard-boiled. Una literatura dura i directa, amb personatge que van al gra i que no dubten a empènyer una mica per obtenir el que volen. Aquesta novel·la és de les últimes que protagonitzà el detectiu Lew Archer, però això no la fa menys interessant, al contrari. L'estil d'Archer, entrevistar cada persona que pugui saber alguna cosa del cas i anar repassant els fils obtinguts amb cada conversa, es du aquí a un refinament absolut.

L'estil de Macdonald és alhora directe i ric. Les metàfores i les comparacions són constants i el text demana ser rellegit per gaudir-lo amb fruïció. Es nota que l'autor gaudia escrivint la història. La caracterització dels personatges és perfecta tot i captenir-se en un estil lacedemoni. S'endevinen històries secundàries i passats tèrbols, alguns dels quals estaran relacionats amb el cas. La pressió pel rellotge que no para d'avançar i les pressions dels qui no volen revelar els seus secrets són les noses que Archer ha de vèncer per assolir l'èxit. I, en aquest cas, el preu del fracàs seria una gran dormida.

La meva opinió: per llegir sense pressa i gaudir del llenguatge. La traducció de Casasses hi ajuda.

Apunts relacionats:

456. El carter sempre truca dues vegades, de James M. Cain

El carter sempre truca dues vegades
James M. Cain, 1934
Català, trad. de l'anglès de Manuel de Pedrolo [The postman always rings twice]
La cua de palla, Labutxaca
141 pàgines.
ISBN 978-84-9254-966-5.

Frank Chambers s'esquitlla en un camió carregat de palla que el du carretera enllà. Quan els xofers el detecten el deixen en una carretera enmig del no-res. Frank Chambers arriba a un hostal decadent regentat per un grec ingenu i la seva voluptuosa dona, Cora. L'arribada d'aquest desconegut farà trontollar l'inestable matrimoni que l'acull fins que la tragèdia esclati.

Aquesta novel·la és un clàssic del gènere negre. Escrita als anys 1930, en plena Depressió, és directa en la caracterització dels personatges, i en el desenvolupament de l'argument. L'autor no s'està per floritures i va al gra: tot el que passa i tot el que explica és estricament necessari per relatar l'argument i res hi és sobrer.

Diria que la novel·la no busca establir una moralitat sobre els fets sinó simplement descriure'ls, de manera que el propi lector hi pensi pel seu compte. D'altra banda, no sé si en el moment en que es va escriure l'obra la pròpia descripció despullada de fets violents era en sí mateix una provocació.

En qualsevol cas, com l'autor deixa clar, per fer mal sempre hi ha dues oportunitats.

La meva opinió: per passar un parell de vespres entretingut.

Apunts relacionats:

2009-09-21

455. PodCamp Barcelona 2009

Dissabte vaig anar a la jornada de PodCamp Barcelona 2009, que es va fer al Masnou.

A part de poder conèixer una colla d'iniciatives molt interessants fetes a partir de les possibilitats que ens dóna la xarxa, la jornada també serveix per conèixer gent interessada en aquests mateixos temes.

La varietat de temes tractats anava des de l'educació a la política, passant pels negocis i per la creativitat.

Per seguir els twitts de la jornada podeu buscar al Twitter la referència #pcbcn09.

2009-09-17

454. Mary Travers, In Memoriam (1936-2009)

Ha mort Mary Travers, la cantant de Peter, Paul and Mary.

Aquesta és una de les primeres cançons que recordo escoltant en un LP de vinil.

2009-09-13

453. La dictadura de la incompetència, de Xavier Roig

La dictadura de la incompetència
Xavier Roig, 2008 (5a edició 2009)
Català
Ed. La Campana
198 p.
ISBN 978-84-96735-06-4

Aquest és un llibre que deu posar els pèls de punta a més d'un lector. Sobretot si es dedica de manera professional a la política. Perquè és un llibre que posa al dit a la llaga en molts dels mals que patim avui bona part dels països de l'Europa mediterrània.

L'autor, un empresari fart de la incompetència de l'administració catalana, carrega amb contundència (i calibre gros) contra la desídia de les administracions mediterrànies i, amb exemples concrets, contra la incompetència que sembla plagar l'administració catalana en molts dels seus nivells, des dels mestres fins als polítics.

Les xifres que usa Roig per acompanyar la seva denúncia són d'escàndol. El baix nivell educatiu dels nostres parlamentaris (i també del govern, a partir de la presidència de Montilla), la connivència entre poder legislatiu i poder judicial, la manca de responsabilitat política envers els electors i la impossibilitat d'avaluar el funcionariat són alguns dels temes que Xavier Roig posa sobre la taula a partir d'experiències personals i enquestes a disposició pública.

Dades com que el 68% dels parlamentaris catalans venen del sector públic (enfront del 47% del Regne Unit o el 40% d'Escòcia) o que la professió més comuna dels parlamentaris sigui la de docent (amb una mancança brutal de polítics amb professions d'àmbit científic o tècnic), fan esfereir. La bola de neu de la incompetència creix a cada sector social, des de qui es dedica a la política per millorar el sou (mentre que els bons professionals no s'hi dediquen per no perdre sou) fins a la impossibilitat de fer fora els professors incompetents, tothom rep.

I no només la branca política. La intel·lectualitat catalana rep de valent, també. Com a mínim, la de l'establishment progressista. Xavier Roig actua de franctirador i reventa les tesis del pijoprogressisme català, que ja fa temps que fa el ridícul arreu del món. Per cert, el llibre és de fa un any; suposo que avui Roig hi afegiria el ridícul que provoca Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida al món amb el seu antisemitisme de pandereta que la du a participar en manifestacions a favor de l'organització terrorista Hamàs, a cancel·lar l'homenatge a l'Holocaust o a boicotejar per la Diada l'actuació de la cantant pacifista d'esquerres Noa... pel fet de ser jueva.

Per Roig, el nostre mal té solució: tranparència i democràcia. Publicació dels comptes de la Generalitat i de les empreses que cobren diner públic. Avaluació contínua dels funcionaris com si fossin treballadors. Elecció dels diputats en circumscripcions petites, on puguin retre compte als electors. I tantes altres solucions de sentit comú que el nostre govern no aplica... per poder continuar vivint de la moma.

La meva valoració: un llibre necessari per a qualsevol persona que estigui més o menys a prop de la política a Catalunya. Si no, potser millor no llegir-lo per continuar vivint en el somni. Crec que en regalaré uns quants exemplars.

Apunts relacionats:

2009-09-07

452. Open mindness

Un clip interessant sobre què és realment tenir una ment oberta i sobre com l'aprenentatge crític és part necessària de la ciència.