2009-08-30

451. Eppur mi guarisce

Fa més de vint anys que per recuperar la salut faig servir l'homeopatia, i em funciona perfectament.

Ara fa poc vaig seguir uns quants blocs que exposaven aquest raonament en contra que l'homeopatia funcioni:

"Les dissolucions homeopàtiques són invisibles a nivell atòmic i per tant no poden tenir influència sobre el cos humà i per tant serien absolutament inútils, i per tant no curen."

La casualitat ha fet que avui llegís una cita que s'hi assembla molt.

"Les llunes de Júpiter són invisibles a simple vista i per tant no poden tenir influència sobre la Terra i per tant serien absolutament inútils, i per tant no existeixen."
- Francesco Sizzi, professor d'astronomia que volia desacreditar a Galileu, al 1610.

No tinc ni idea de si avui tenim una explicació científica sobre com funciona l'homeopatia, eppur mi guarisce.

2009-08-07

450. Instal·lació d'Easy Peasy en un Acer Aspire One

L'Acer Aspire One és un bon netbook, però de fàbrica ve amb un sistema operatiu no gaire bo, el Linpus Lite.

Linpus Lite és una distribució de Linux per netbooks basada en Fedora. La versió mare de Linpus Lite és la distribució Linpus, d'origen taiwanès i pensat per a aquell mercat.

Per algun estrany motiu, Acer va decidir distribuir els Aspire One amb aquest sistema operatiu xinès. L'únic avantatge de Linpus Lite és la seva rapidesa en carregar-se i descarregar-se de l'ordinador, suposo que pel fet que no incorpora gaires components. Però això mateix és una pega: Linpus Lite reconeix molts pocs perifèrics i no permet instal·lar programari gaire actualitzat. Per exemple, no permet tenir el navegador Firefox en català. A part que el propi sistema operatiu no es pot configurar en català. És una versió molt tancada de Linux, cosa que vol dir que no n'aprofita els avantatges i es queda com una mena de Windows sense tenir la seva quantitat de drivers disponibles.

He aprofitat un parell de dies de vacances per mirar com podia substituir el Linpus Lite per un sistema operatiu més obert, en català i actualitzable. L'Acer Aspire One no té lector de CD o DVD i per tant la manera més simple d'instal·lar-li un sistema operatiu nou és a través d'un port USB. La idea és formatar una clau USB per fer-lo botable i carregar a RAM el sistema operatiu des de la clau USB. Llavors el propi sistema operatiu carregat a RAM es pot instal·lar al disc dur del netbook.

Al laptop hi tinc Ubuntu, la versió 9.04 (Jaunty Jackalope) que van presentar al maig a Terrassa. Però un netbook no té la capcitat de computació d'un laptop i posar-hi un sistema operatiu complert el duria més enllà del límits coneguts (à la Star Trek). Així és que primer vaig provar d'instal·lar una distribució de Xubuntu, la 8.04. Vaig seguir aquestes instruccions.

La instal·lació va anar bé, però resulta que la versió de Xubuntu instal·lada no té el suport de drivers correctes per a l'Acer Aspire One. Entre altres defectes, això m'impedia connectar-me a la xarxa WiFi per poder actualitzar el sistema. Així és que vaig haver de configurar el laptop per passar-li el senyal d'Internet al netbook a través d'un cable Ehternet. Ací explico com ho vaig fer. Tot i aconseguir connectar l'Acer Aspire One amb Xubuntu a Internet, les instruccions per actualitzar-ne el programari eren llargues i enrevassades, així és que vaig desistir i vaig continuar llegint documents per trobar alguna alternativa.

Primer vaig pensar en instal·lar l'Ubuntu Netbook Remix, una versió oficial d'Ubuntu pensada per a netbooks. Però mentre en llegia experiències d'ús a Internet em vaig trobar que molta gent usava la distribució Easy Peasy.

L'Easy Peasy és una distribució pensada inicialment per al netbook Asus EeePC, que posteriorment s'ha adaptat a tots els netbooks. La seva presentació gràfica és molt interessant ja que l'escriptori està pensat directament per a netbooks enlloc de ser una simple reducció de l'escriptori de laptop adaptat a la mida de netbook. Així és que l'he instal·lat seguint aquestes instruccions. L'he provat i funciona perfectament!

Alguns consells per a la instal·lació:

  • recordeu que cal indicar a unetbootin que ha de ser executable, o bé des de l'entorn gràfic o bé des de la consola amb chmod.
  • a l'aplicació unetbootin només cal indicar-li quin arxiu iso volem gravar a la clau USB i sobre quina partició USB ho ha de fer. El programa ho detecta tot i fa tota la resta.
  • la clau USB ha de tenir la partició principal formatada en FAT 32. Jo la tenia en FAT 16 i per això l'aplicació unetbootin no em funcionava.
  • quan la clau USB és gravada, cal desmuntar-la, posar-la al netbook apagat i encendre'l. Llavors es carregarà EasyPeasy a RAM (encara no estarà instal·lat al disc dur!). Si aquest pas falla, és que l'EasyPeasy està mal gravat a la clau USB. Vigileu que el codi MD5 de l'iso sigui correcte i que la partició sigui FAT 32. Jo ho he fet amb Filename: easypeasy-1.1.iso MD5 checksum: 522dcd44bcd23d19434428c67e440059.
  • amb l'EasyPeasy carregat cal picar a Administració/Instal·lar a disc. Això instal·larà tot el sistema operatiu al disc dur. Podeu mantenir les particions existents (es pot mantenir el Linpus, si voleu), però jo recomano usar tot el disc dur. Si la pantalla de particions no mostra cap informació i no us deixa continuar amb el procés, segurament hi ha alguna partició del disc dur muntada. Obriu una finestra de consola, mireu quines particions són muntades amb sudo fdisk i desmunteu-les amb sudo umount.
Ah, un cop instal·lat indiqueu-li que voleu treballar en català (Administració/Suport d'idiomes) i actualitzeu tots els paquets de programari a l'última versió (Administració/Actualització de programari).

I a gaudir del netbook amb EasyPeasy!

2009-08-06

449. Harry Potter i el pres d'Azkaban, de J. K. Rowling

Harry Potter i el pres d'Azkaban
J. K. Rowling, 1999
Català, trad. de l'anglès de Laura Escorihuela [Harry Potter and the prisoner of Azkaban]
Empúries
412 pàgines.
ISBN 978-84-7596-776-9.

En la tercera entrega de les novel·les de Harry Potter, la història té una evolució que li mancava entre la primera i la segona parts. Així com La cambra secreta era una continuació al mateix nivell que La pedra filosofal, en El presoner d'Azkaban hi ha un canvi en el desenvolupament de l'argument i en la presentació dels personatges que crec que 'salva' la sèrie.

M'explico. Si les aventures de Harry Potter fossin un seguit d'històries d'aventures fantàstiques protagonitzades per una colla d'amics com si fossin els Set Secrets o els Cinc, o els Tres Investigadors o qualsevol d'aquestes novel·les, el nivell de qualitat de tots els llibres en conjunt seria inferior al que és. Perquè les novel·les només podrien ser valorades per sí mateixes, sense un canvi qualitatiu al llegir-ne tota la sèrie.

Per sort, les novel·les de Harry Potter estan pensades com una sèrie que ens mostra l'evolució del jove mag des dels onze fins als divuit anys i tant ell com els seus amics, durant aquest temps, canvien. Així, en la tercera novel·la en Harry i els seus amics es veuen superats per l'entorn. No arriben a tot arreu on volen arribar i això els frustra. Han de prendre decisions i sovint són equivocades. Ja no hi ha la linealitat de la vida infantil sinó que entren als conflictes de la preadolescència amb els xocs que suposen en la mirada respecte un mateix i sobretot en les relacions amb els amics.

I no només els personatges canvien. El desenvolupament de l'argument tampoc segueix una línia clara pròpia del gènere infantil sinó que introdueix des del primer moment una Espasa de Damocles que penja sobre el protagonista durant tota la història, amb una presència de l'angoixa inexistent als dos primers llibres. També, l'autora juga amb el temps en la resolució de l'argument d'una manera no gaire atrevida però sí brillant.

Harry Potter i el pres d'Azkaban és doncs una evolució en la línia de novel·les de Harry Potter que en permet mantenir l'atenció i ens comença a ensenyar que no ens trobem davant d'una rèplica d'Enid Blyton sinó davant d'alguna cosa més.

Ah, l'argument? En Harry fa el tercer curs a Hogwarts. El professor nou és en Llopin. Els demèntors han de protegir en Harry del perillós Sirius Black. Però bé, no feu cas de l'argument, llegiu el llibre. Val la pena.

La meva opinió: un llibre més complex que els dos primers, encara de nivell infantil però amb molta imaginació, humor i amb les primeres mostres de maduresa.

Apunts relacionats:

2009-08-05

448. Connectar un ordinador a Internet a través d'un altre ordinador

La majoria de connexions a Internet que tenim a casa consisteixen en un router que rep la connexió des de l'ISP (l'empresa proveïdora de l'accés a Internet, com ara Ono o Ya) i el nostre ordinador de casa connectat al router. Si el router ens ofereix una xarxa inalàmbrica (WiFi), els nostres ordinadors es poden connectar al router per ones de ràdio. Si no hi ha xarxa inalàmbrica, s'han de connectar per cable de xarxa (Ethernet).

El que sovint no sabem és que un router no és sinó un petit ordinador molt especialitzat que rep el senyal d'Internet i el distribueix. Abans que els routers fossin assequibles a les economies domèstiques, això s'havia de fer amb un ordinador sencer. I encara avui es pot fer.

Tot fent proves d'instal·lacions de sistemes operatius m'he trobat amb un netbook que tenia activa la xarxa Ethernet però desactivat el sistema WiFi. Per actualitzar el sistema i activar el WiFi tenia dues opcions:

  • dur el netbook fins al router i connectar-l'hi amb un cable Ethernet. Avantatge: fàcil de fer. Inconvenient: haver d'estar dret amb el netbook teclejant instruccions.
  • connectar el netbook amb un cable Ethernet al meu laptop, que té connexió WiFi, assegut còmodament a la taula. Avantatge: comoditat. Inconvenient: configurar una connexió d'Internet a través d'un altre ordinador.
Naturalment he triat la segona opció, cosa que m'ha obligat a aprendre com configurar una connexió d'Internet a través d'un altre ordinador. És a dir, a convertir un ordinador qualsevol en un router.

Després de barallar-m'hi una bona estona, la solució ha estat ben simple. Ho explico per una connexió entre sistemes Ubuntu.

  1. Instal·lar el programari firestarter. Això es pot fer des del gestor de programari de Synaptic o bé des de la consola amb sudo apt-get install firestarter. Aquest programari és un tallafocs (firewall) que permet compartir la connexió d'Internet. No l'engegueu encara.
  2. Amb la comanda ifconfig comprovar quina connexió d'Ethernet usem per la connexió a Internet i quina és lliure. En el meu cas, la connexió eth1 tenia assignada una adreça IP mentre que la eth0 no. Per tant la meva connexió a Internet era per eth1 i la eth0 era la que podia compartir.
  3. Assignar una adreça IP fixa a la connexió d'Ethernet lliure, amb la comanda ifconfig ethx ip. En el meu cas he fet ifconfig eth0 192.168.1.70.
  4. Engegar l'aplicació firestarter. En la seva configuració (molt simple) indicar quina connexió d'Ethernet és la d'Internet i quina és la de compartició. Activar la compartició de la connexió. Si l'ordinador es connecta a Internet amb DHCP, no activar el DHCP a la configuració del firestarter, ja que xocarien els dos DHCP.
  5. A l'altre ordinador, a la seva configuració de xarxa cal escollir la configuració manual, assignar-li una IP fixa (dins del mateix subdomini que l'ordinador que té connexió) i indicar-li que el portal d'accés a Internet (gateway) és l'adreça IP de la connexió que hem compartit al primer ordinador.
En el meu cas, a tall d'exemple, el laptop es connectava per DHCP amb l'adreça 192.168.1.34, pel port eth1. He assignat al port eth0 l'adreça fixa 192.168.1.70. He engegat el firestarter i li he dit que em connectava a Internet per eth1, que volia compartir la connexió per eth0 i que no activés el DHCP. A continuació, al netbook li he assignat la IP fixa 192.68.1.80, amb màscara 255.255.255.0 i amb gateway 192.168.1.70. Et voilà.

Ah! Vigileu bé les adreces IP que amb tants número hi he comès dos errors tipogràfics que m'han costat de trobar.

I ja està, bona navegació.

2009-08-04

447. Harry Potter i la cambra secreta, de J. K. Rowling

Harry Potter i la cambra secreta
J. K. Rowling, 1998
Català, trad. de l'anglès de Laura Escorihuela [Harry Potter and the chamber of secrets]
Empúries
332 pàgines.
ISBN 978-84-7596-775-2.

Harry Potter i la cambra secreta és el segon llibre de les aventures de Harry Potter. En aquest segon llibre hi retrobem la seva família odiosa, els seus amics Ron i Hermione, la resta de companys de l'escola de bruixeria Hogwarts, els professors (amb algun relleu curiós) i el seu malvat enemic, en Voldemort.

A l'haver llegit aquest llibre tot seguit del primer, les primeres pàgines se m'han fet un pèl pesades al repetir força dels conceptes de situació que aprenem al primer llibre: en Harry és un bruixot, viu amb els seus oncles que no l'estimen, etc. Entenc que el públic principal dels llibre de Harry Potter és el públic adolescent i aquest tipus de repeticions van bé. No em queixo doncs per aquesta banda.

I a part d'aquest comentari menor, la resta del llibre funciona com una seda. Aquí ja trobem un argument un pèl més complex que al primer llibre, on els personatges secundaris ja juguen un paper important. Cal estar atent a les situacions que es van produïnt durant el llibre ja que al final tot queda ben lligat i és possible endevinar per on van els trets, però no s'hi val a despistar-se.

Com sempre, una aventura enginyosa, amb tocs d'humor i de situacions ben trabades, amb personatges força profunds que ens fem nostres poc a poc. Quan el comences a llegir, ja no pots parar. Què més es pot demanar a un llibre?

La meva opinió: literatura que enganxa, per a totes les edats. Per fer volar la imaginació sense límits i passar-ho molt bé llegint.

Apunts relacionats:

446. Harry Potter i la pedra filosofal, de J. K. Rowling

Harry Potter i la pedra filosofal
J. K. Rowling, 1997
Català, trad. de l'anglès de Laura Escorihuela [Harry Potter and the philospher's stone]
Empúries
299 pàgines.
ISBN 978-84-7596-774-5.

Ja fa més de deu anys que va aparèixer el primer llibre de Harry Potter. L'últim llibre va sortir fa un parell d'anys i la darrera pel·lícula encara no s'ha rodat. Enguany als cinemes hem pogut veure Harry Potter i el misteri del príncep.

La sèrie de llibres de Harry Potter és un dels fenòmens literaris més grans dels últims anys, que han enganxat a grans i petits i han generat enormes guanys per a la seva autora. I, després de llegir-ne el primer llibre, no m'estranya.

Normalment prefereixo llegir els llibres fora de les explosions mediàtiques per poder-los avaluar més per mi mateix que pel que en diuen. Així, si no puc aconseguir un llibre abans que es faci famós, prefereixo esperar que passi l'onada. Vaig poder llegir El codi Da Vinci un any abans que esclatés i ara tinc en espera els llibres de Millenium. Procuro no comprar per Sant Jordi res mediàtic i, si no puc avançar-me a l'onada, la deixo passar. Per això ara és un bon moment per llegir els llibres de Harry Potter. Encara són fàcils de trobar però ja no en sentiràs comentaris generats més per la passió que no pas per l'interès literari.

I certament el llibre té interès literari. De fet, des que el vaig començar que no vaig poder parar de llegir fins a acabar-lo. I això, en un llibre, és fabulós. És cert que el llibre té un argument més orientat a la canalla que al públic adult, però està molt ben escrit (i la traducció catalana no el desmereix). L'argument és molt bo i l'ambientació molt ben trobada.

De fet m'he quedat tan enganxat que ja he comprat tots els set llibres de la sèrie i penso devorar-los. Alguns són ben gruixuts. De fet el primer llibre té 300 pàgines però es llegeix en un obrir i tancar d'ulls. Potser des que vaig llegir A game of thrones de G. R. R. Martin que no em trobava amb un argument tan absorvent.

L'argument és ben conegut: en Harry Potter és un nen que acaba de fer onze anys quan li és revelat que és un bruixot, fill de bruixots. Orfe i criat per uns oncles que no l'estimen, en Harry tindrà per primer cop amics i aventures en un internat per a nens i nenes bruixots, on coneixerà l'amistat, l'aventura, el perill i l'amor mentre s'anirà fent gran.

Cada llibre de la sèrie passa durant un dels cursos escolars, dels onze fins als divuit anys, amb una estructura molt similar (almenys els tres primers que ja he llegit). Els companys d'escola, els professors, les bèsties màgiques que es troben i els encanteris que han d'aprendre formen part del món màgic de Harry Potter i de tots els qui queden encisats per les seves aventures.

La meva opinió: literatura que enganxa, per a totes les edats. Per fer volar la imaginació sense límits i passar-ho molt bé llegint.

Apunts relacionats:

2009-08-03

445. La capacitat d'autocorrecció de la Wikipedia

Us recomano la lectura d'aquest interessant article de Microsiervos [en castellà] sobre la capacitat d'autocorrecció de la Wikipedia (en català, Viquipèdia).

A part del concepte principal de l'article (l'autocorrecció), l'article explica força bé com funciona aquesta fabulosa eina que és la Wikipedia.