2009-06-29

443. Autorefrescar pàgines web

Tinc una pàgina web que he d'anar refrescant de tant en tant per veure si els seus continguts han canviat. El problema és que els canvis de continguts no segueixen cap patró i que si trigo massa a refrescar he de tornar a loginejar-me. Seria genial poder programar refrescos automàtics de les pàgines que m'interessen.

He estat googlejant solucions per a facilitar-me aquesta tasca i de seguida n'he trobat dues:

  • usar la pàgina web www.refreshthis.com. Només cal introduir la pàgina a refrescar i el temps de refresc. El refrescador ocupa la part superior de la nostra pàgina amb les opcions de refresc.

  • instal·lar el plugin de Firefox ReloadEvery. Això permet configurar el botó de refresc del Firefox perquè faci autorefrescos cada cert temps. Només funciona amb Firefox.

Espero que us siguin d'utilitat!

2009-06-26

442. Michael Jackson, In Memoriam (1958-2009)

Anit va morir en Michael Jackson, el Rei del Pop.

Mai no el vaig seguir gaire de prop, però he de reconèixer que en el seu moment l'obra de Michael Jackson va tenir un for impacte en la meva vida. Va anar així.

De petit, a casa llegíem la revista Cavall Fort. M'encantava. I encara m'agradava més poder-la complementar amb la revista Tretzevents, que un amic de classe llegia. Era genial llegir els còmics i les històries d'aquestes dues revistes.

Però quan semblava que aquella joia no tindria fi, en Michael Jackson va treure l'àlbum Thriller i va impactar tot el món. L'ona expansiva va arribar a Terrassa i el meu amic va deixar de comprar la Tretzevents per passar-se al SuperPop. Ja s'esforçava a fer el moonwalk i tot això del Rei del Pop, però jo continuava preferint el Visir del Còmic (l'Iznogud).

Em vaig quedar amb Cavall Fort, però sense Tretzevents. Suposo que ell es va fer gran més ràpid que jo. Bé, força més ràpid, ja que encara avui m'ho passo millor amb els guions de Goscinny que amb el famós Thriller.

Suposo que hi ha coses que no canvien mai.

2009-06-12

441. Invizimals, més realitat augmentada

L'empresa catalana Novarama ha presentat el seu joc Invizimals, una aproximació lúdica a la realitat augmentada per la PSP.

El joc és de l'estil dels Pokemon, on cal capturar monstres i fer-los lluitar enter ells. Però la manera de capturar monstres a Invizimals és ben original: cal usar la càmera de vídeo de la PSP per enfocar el nostre entorn i allà, sota la taula o darrere el sofà és on els petits monstres s'amaguen.

Esperem que tots els infants puguin disfrutar amb aquest videojoc. Avui però, hi ha una part negativa en això: el 25% dels infants de primària no tenen el nivell educatiu mínim necessari per passar a secundària (12 anys). Sembla ser que els infants catalans jugaran als videojocs, però no els programaran pas.

Vilaweb

2009-06-10

440. La joya más preciosa, de Marian Henley

La joya más preciosa
Marian Henley, 2008
Castellà, trad. de l'anglès per Kico Reyes, rotulat per Cristina Ruiz.
Ed. B
173 p.
ISBN 978-84-666-3578-3

La joya más preciosa és un relat autobiogràfic de Marian Henley, una dibuixant texana que soltera i amb 49 anys va decidir adoptar un nen.

El llibre relata les trifulgues de Marian per seguir tots els tràmits que imposa la burocràcia en el procés per aconseguir adoptar un infant rus.

D'altra banda, l'autora ha de combinar les peripècies de l'adopció amb la seva relació amb els seus pares, ja grans. Sobretot amb el pare, de qui endevinem una relació una mica distant amb la filla.

El mateix procés d'adaptació mental que segueix Marian per a preparar-se per a ser mare la du a entendre millor el seu pare, un veterà de la Segona Guerra Mundial, en un procés dual interessant de seguir.

L'autora té també una relació complicada amb el seu company, però això queda més en segon terme, tal i com passa amb la seva relació amb la seva mare i amb les seves germanes.

La joya más preciosa és una història de personatges, dels quals endevinem força cosa però que crec que podria haver anat força més enllà. Per al meu gust, la història acaba quan tot just comencem a conèixer els personatges i podem començar a jugar amb les seves relacions.

El dibuix té un estil molt simple, entre infantil i lletgista, i l'estructura de les vinyetes és convencional.

La meva valoració: un llibre més interessant per la història que relata que no pas per la forma en que ho fa. Busca i troba l'emotivitat però podria haver anat més enllà.

Apunts relacionats:

2009-06-09

439. Arrugas, de Paco Roca

Arrugas
Paco Roca, 2007
Castellà (versió original francesa sota el nom de Rides)
Ed. Astiberri
100 p.
ISBN 978-84-96815-39-1

Arrugas és un excel·lent treball del valencià Paco Roca que es va presentar primer en francès amb una resposta fabulosa de públic i de crítica.

Arrugas relata el tràngol que suposa per a una persona gran ser internada en una residència geriàtrica pel fet de patir la malaltia d'Alzheimer i per tant no ser autònoma.

El llibre està dibuixat amb un traç clar i net, d'estil proper al belga i amb una construcció clàssica de les vinyetes. Els personatges són profunds i complexos i a cada nova pàgina descobrim més coses del passat o del present dels protagonistes.

De fet és una història de personatges, ja que la situació (la residència) no té secrets per al lector, però la vida viscuda pels seus inquilins i la manera com es relacionen és el que omple cada pàgina d'aquesta història.

L'autor és contingut al tractar els temes més delicats però no per això es deixa d'entendre tot. La limitació física de la vellesa en forma d'aptituds corporals i el defalliment mental són presents en la vida d'unes persones que no per això deixen de voler viure i passar-ho més o menys bé.

Arrugas és una invitació a entendre la societat interna d'un geriàtric i a viure més a prop el drama personal que representa l'Alzheimer.

La meva valoració: un llibre perfectament equilibrat, rellegible i d'una emoció continguda. La seva modèstia és la seva principal virtut.

Apunts relacionats:

2009-06-08

438. L'expedició dels deu mil, de Xenofont

L'expedició dels deu mil
Xenofont, 400ac
Català, trad. del grec clàssic per Francesc J. Cuartero [Ἀνάβασις]
Fundació Bernat Metge
Tres volums de 98, 78 i 107 pàgines (283 total).
Edició de 1968, no té ISBN.

Sovint ens espanta llegir els clàssics. Els veiem com a autors llunyans en el temps i en els referents i també com aquelles pesades lectures que ens feien fer a l'institut.

Però la nostra cultura prové dels clàssics grecs i llatins i la realitat és que els nostres referents són exactament els mateixos. Les mateixes passions humanes i els mateixos moments vils i moments de joia, les mateixes traïdories i els mateixos actes heroics, les mateixes situacions quotidianes i els mateixos tipus de personatges.

L'expedició dels deu mil, també coneguda amb el nom grec d'Anàbasi, és un relat escrit en tercera persona per Xenofont, que fou un dels oficials de segon rang d'aquella expedició militar i era deixeble del filòsof Sòcrates.

L'acció se situa al segle V abans de Crist. L'imperi persa havia estat derrotat pels grecs a les batalles de Platea i Salamina. Aquesta derrota implicava la salvació de la civilització grega i dels seus coneixements (els quals han servit d'inspiració per a les democràcies modernes) enfront el sistema dictatorial persa (l'altra batalla famosa d'aquesta guerra és la de les Termòpiles, amb els 300 espartans).

Arran de la derrota persa, un grup de deu mil mercenaris grecs s'atreveix a participar en un cop d'estat a Pèrsia. Cirus, el germà del rei Artaxerxes es vol fer amb el poder. A la Batalla de Cunaxa Cirus cau derrotat i els grecs, tot i vèncer la seva part de la batalla, perden el patró i el motiu de la seva campanya. Durant la treva subseqüent tots els generals grecs són assassinats a traïdoria i l'exèrcit decideix fugir de Pèrsia.

Amb els generals morts, cal escollir nous comandants. Xenofont serà escollit per a dirigir la reraguàrdia, la posició més perillosa. El seu relat de la fugida de deu mil soldats durant 2.400 quilòmetres a través de territori hostil queda recollit en aquest llibre.

El llibre està escrit en un estil molt planer, sense filigranes literàries però amb una transparència que enganxa de seguida al lector. En l'edició que he llegit hi ha un nombre acceptable de peus de pàgina que expliquen el significat d'algunes paraules comunes de l'època grega, però hi he trobat a faltar algun mapa. Per això en poso un aquí.


Observeu que la zona lila és l'extensió de l'Imperi Persa i que la línia puntejada de blau és el recorregut dels Deu Mil, des de l'Àsia Menor fins a Babilònia i d'allí fins al Mar Negre.

L'exèrcit dels Deu Mil estava format al principi per uns onze mil hoplites i uns dos mil peltastes, però era en realitat més nombrós: mullers, infants, cuiners, comerciants, esclaus, prostitutes i molta altra fauna acompanyava els exèrcits de l'època mentre viatjaven durant mesos i mesos per tot tipus de terrenys. Moure tanta quantitat de gent a través de deserts, rius i muntanyes era un malson logístic. I no hi ajudava gens el fet que cada batalló era quasi autònom i molts d'ells miraven de fugir pel seu compte; naturalment la tropa que quedava aïllada era aniquilada pels perseguidors perses, però això no aturava els intents de disgregació.

Tot plegat fa que l'Expedició dels deu mil sigui una obra trepidant, amb moments molt emocionants i que en cap moment es fa pesada. La descripció dels costums dels soldats i la dels habitants de les zones poc civilitzades per on passen fa de bon llegir i les descripcions dels diàlegs dels personatges sonen prou realistes.

Finalment, l'escena en que els fugitius veuen el Mar Negre és d'allò més èpica. El Mar Negre significava colònies gregues i significava per tant gaudir de protecció i allunyar-se de la guerra:

Quan els capdavanters assoliren el cim del mont, es produí una gran cridòria. En sentir-ho, Xenofont i la gent de reraguarda van creure que els atacaven pel front uns altres enemics, car eren encalçats per darrere per habitants de la regió incendiada [...] Pujant a cavall i prenent Lici i els seus genets, es llança a portar socors. I aviat senten els soldats que criden: "El mar, el mar!" [...] Llavors tothom va córrer, fins i tot la reraguarda, hom arriava també les atzembles i els cavalls. Quan tots van arribar al cim, llavors estrategs i lòcags s'abraçaven els uns als altres, tots plorant. I de sobte -qui sap qui en va donar l'ordre- els soldats portaren pedres i aixecaren un gran túmul.
"θάλασσα! θάλασσα!"

La meva opinió: interessant, apte per a tots els públics. Per a passar una bona estona amb històries èpiques sense fantasia.

Apunts relacionats:

437. Mesosfera, una taula escolar interactiva

Mesosfera és una taula d'aprenentatge lúdic i interactiu que permet treballar en grup les assignatures escolars. La taula, basada en la teoria de les intel·ligències múltiples del psicòleg Gardener, és el fruit del treball de tres anys d'Utani amb el col·legi Montserrat de Barcelona.

En aquest centre, pioner en l'adaptació de les intel·ligències múltiples al programa ministerial, la taula va ser testada per 600 alumnes, dels dos als divuit anys.


Mesosfera és una taula de coneixement. No ofereix continguts sinó que allotja les funcionalitats necessàries per a que els coneixements siguin generats pel grup. El joc l'inventen els educadors i ells han de fer que l'activitat sigui estimulant.

La superfície de la taula disposa de tres paletes: cromàtica, lingüística i musical, que permeten introduir continguts a través del teclat i desplaçar-los tocant la pantalla. S'hi poden agregar imatges amb un llapis USB i es pot gravar la sessió en una altra banda.

Mesosfera serà al CITILAB Cornellà durant el més de Juliol.

Apunts relacionats:

2009-06-02

436. Eagle Mode, una GUI zoomable

Vegeu aquesta espectacular demostració d'EagleMode, una GUI d'ordinador zoomable, en que els típics clics per accedir als nivells dels arbres d'informació es substitueixen per zooms endins i enfora.



§ Garito