2009-05-18

435. El País de la Gent Costera i els Grans Senyors

Han publicat un mapa força curiós: hi ha l'equivalència en alguns idiomes actuals del que serien les primeres etimologies dels noms dels llocs.


Així, Catalunya és el "País de la Gent Costera i els Grans Senyors" i Barcelona és "Rajos" (ja que Barcelona ve del cartaginès Amílcar Barca i barca era raig en púnic).

Sembla que el món sigui la Terra Mitjana!

Tampoc us fieu gaire de les etimologies usades, però és curiós.

2009-05-17

434. Brodats, de Marjane Satrapi

Brodats
Marjane Satrapi, 2003
Català, trad. del francès per Laureano Domínguez
Ed, Astiberri
176 p.
ISBN 978-84-96815-05-6

Marjane Satrapi és coneguda per la seva excel·lent novel·la gràfica Persèpolis.

En aquesta ocasió, Satrapi ens explica les interioritats de les converses de les dones perses, que busquen en les paraules revenjar la repressió que reben a la societat iraniana i riure's dels homes i de les tradicions que se suposa que han de mantenir.

Brodats és un llibre senzill comparat amb Persèpolis. És de lectura fàcil però no aporta gaire cosa al lector i menys al lector d'una societat occidental. Entenc que en una societat com la d'Iran, una dictadura teocràtica on la dona pateix repressió, aquesta història pot tenir una funció curacional, però la literatura que és massa relacionada amb un pensament concret sovint perd valor quan ens allunyem del context en que va ser pensada.

Segurament Brodats hagués estat una bona lectura a l'Espanya del nacionalcatolicisme de la dictadura de Franco i encara ho deu ser als països on les dones pateixen discriminació violenta però crec que a la catalunya del segle XXI intenta expressar una repressió que ja no hem conegut.

A part d'aquesta consideració social de l'obra, en l'apartat estrictament literari és una obra menor, mentre que els dibuixos són els mateixos dibuixos funcionals en blanc i negre de Persèpolis, la gran obra de Satrapi.

La meva valoració: prescindible.

Apunts relacionats:

2009-05-13

433. Profiling C++ sota Ubuntu amb Valgrind

A les recents jornades d'Ubuntu de Terrassa vaig conèixer les utilitats Valgrind.

Les he provat amb la distro Hardy i funcionen perfectament.

Per instal·lar Valgrind a l'Ubuntu només cal fer:

sudo apt-get install valgrind
La gràcia de Valgrind és usar un front-end gràfic per analitzar-ne la sortida. En el meu cas he usat KCachegrind, que tot i ser per KDE m'ha funcionat perfectament amb el GNOME d'Ubuntu.

Mireu algunes captures de pantalla de KCachegrind.

Per instal·lar KCachegrind a l'Ubuntu només cal fer:
sudo apt-get install kcachegrind

Podeu trobar-ne més informació a la wiki d'Ubuntu.

2009-05-09

432. Ubunty Party: dia 2


Avui he tornat a la Ubuntu Party Jaunty Jackalope, a l'IES Nicolau Copèrnic de Terrassa.




Avui he assistit a:

  • Taller de paquets de programari: era un taller ben explicat sobre com instal·lar diferents paquets de programari en funció de la distribució Linux. Com passar de paquets fonts a paquets binaris i com fer una instal·lació des de l'entorn gràfic i des de la consola. El nivell de l'explicació era baix (per principiants) i ha superat l'hora de durada que tenia previst amb la qual cosa tampoc he pogut sentir el final.
  • GNU com a entorn de desenvolupament: una xerrada sobre les eines disponibles per editar codi, compilar-lo, debugar-lo i fer operacions de profiling. Era interessant per conèixer noves eines de treball però la presentació en sí l'he trobada lenta i feta sense gràcia. Molts pocs exemples i molta frase genèrica enlloc de comparar eines i mostrar-ne el funcionament.
  • Introducció a KDevelop4: una xerrada sobre l'entorn de programació KDevelop. Han explicat els mòduls que composen el projecte i han explicat una mica la funcionalitat preparada per ajudar al programador, amb exemples en C++.

La meva valoració general de la jornada és positiva, però crec que el nivell de les xerrades és molt dispar, amb algunes explicacions per a principants junt amb explicacions que requereixen molts coneixements previs. Crec que la jornada milloraria si cada ponent es concentrés en un àmbit de coneixement i no intentés abarcar una mica de tot; és a dir, que les xerrades de principiants no donessin res per sabut i que les de nivell exploressin a fons tot el que es pot fer.

Per cert, a la jornada hi he pogut trobar vells coneguts com l'Albert (lliurealbir) i l'Aitor (sucedidos).

431. Ubunty Party: dia 1


Ahir vaig anar al primer dia de la Ubuntu Party Jaunty Jackalope, a l'IES Nicolau Copèrnic de Terrassa.




Vaig sentir les xerrades:

  • Bases de dades lliures. OpenStreetMap: una presentació interessant però lenta (es podia fer més dinàmica i va acabar una hora més tard del previst) sobre l'elaboració d'una topografia mundial amb un sistema lliure. Les dades es guarden en format XML amb un sistema de claus que s'acorda entre tota la comunitat. Actualment hi ha un 30% de la terra mapejada amb unes 100 gigues d'informació. Algunes ciutats d'Alemanya fins i tot tenen més informació que els sistemes privatius més coneguts, com ara GoogleMaps. Avui dissabte fan una sessió pràctica de com a aportar informació (per exemple, dades topogràfiques de Terrassa) a la base de dades lliure.
  • Presentació programari lliure i Ubuntu: una presentació que es va convertir en un diàleg entre diversos dels assistents ja que enlloc de parlar sobre el fonament del programari lliure i l'evolució de les distribucions de GNU/Linux l'interès va raure en el perquè hi ha tantes distribucions genèriques diferents de GNU/Linux i en si això és bo per a l'usuari final.

    En aquest sentit, tothom admetia la bondat de les distribucions especialitzades, però aquestes són una part petita del pastís. Quasi tot són distribucions genèriques que poden atabalar molt a l'usuari que es vol instal·lar un sistema operatiu GNU/Linux. Però és clar, a la pràctica només hi ha tres grans distribucions (Debian, Slackware i Red Hat) i la resta són derivatius. El meu Acer Aspire One, per exemple ve de sèrie amb un Linpus, que és un Fedora, que és un Red Hat; el Mandriva amb que programo ve de Madrake que és també un Red Hat; Ubuntu és un Debian; etc.

    El gran avantatge de la llibertat absoluta és poder escollir ben bé allò que vols; el problema és no tenir prou informació per saber què vols i agafar "l'estàndard": passa al mateix amb els qui ens comprem un cotxe sense saber-ne gens, segurament no agafarem la millor opció.
Avui dissabte hi ha xerrades sobre com usar GNU com a entorn de desenvolupament. Promet ser interessant.