2009-10-25

462. Sed de sangre, de Joanna Bourke

Sed de sangre
Joanna Bourke, 1999
Castellà, trad. de l'anglès (An intimate history of killing) per Luis Noriega
Ed. Crítica
552 p.
ISBN 978-84-8432-768-4

Joanna Bourke és una historiadora neozelandesa, autora del molt millor llibre La segona guerra mundial: una història de les víctimes. El llibre que aquí tracto, que s'hauria de traduir com Una història íntima de l'assassinat, és dos anys anterior i força més dens i pesat.

Bourke entra sense manies en temes que són sovint tabú i hi entra des d'un punt de vista nou, sense apriorismes ni sense admetre res per suposat. Així, les seves descripcions fan mal perquè expliquen allò que hi ha, fins i tot en tot allò que ja donàvem per suposat i que mai s'explica.

L'autora ha fet llibres sobre història del masclisme, història de la violació o aquesta història de l'assassinat. Per ella, la guerra no és més que l'assassinat a gran escala i els països, per aconseguir aquest objectiu, han de fer per manera que la gent mati. Bourke es dedica a investigar els mètodes seguits pels EUA, el Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda per aconseguir que els seus ciutadans matin a altres éssers humans en tres conflictes concrets: la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial i la Guerra de Vietnam, totes tres al Segle XX.

Des del condicionament de l'individu en l'educació de l'infant i en el contingut dels llibres, còmics i pel·lícules, passant per l'entrenament a l'exèrcit i acabant amb la disciplina al front, Joanna Bourke ens porta per tots els mètodes que l'estat aplica per eliminar la humanitat de la gent i per aconseguir que siguin màquines de matar eficients. Alhora, l'autora desmitifica moltes de les imatges bèl·liques que s'han convertit en llocs comuns gràcies a determinats moments feliços d'algunes produccions literàries o cinematogràfiques. Així, es dedica a desmuntar els atacs en baioneta de la Primera Guerra Mundial, les lluites entre caces de la Segona Guerra Mundial i els duels de franctiradors en la Guerra de Vietnam, per mostrar-nos com en tots els casos la visió distorsionada d'actes heroics, nobles o cavallerescos és en realitat un camuflatge per a actes violents, fets a contracor, amb por i sota un dolor psicològic terrible.

Així com la idea del llibre és prou bona, el problema que té és que l'autora vol apretar massa tecles alhora i produeix cacofonies. Per exemple, alguns dels mètodes d'entrenament que l'autora exposa com a inútils són, algunes pàgines més tard, exposats com a eficaces eines de rentat de cervell. O també, els herois que en realitat han estat fabricats per la propaganda, de fet sí que han protagonitzat actes destacables. Hi ha una certa manca de precisió en el relat que fa que es faci un pèl pesat. I, a més, la pròpia narrativa del llibre es fa pesada per les descripcions interminables de cartes o discursos i per la sobreabundància de cites i referències.

Segurament com a llibre de referència per a una nova visió de la història, pot ser molt útil. Però com un simple llibre per a aficionats a temes bèl·lics, es fa força pesat.

La meva valoració: un llibre pesat per als qui no són professionals de la història o que no treballen directament en temes de desmobilització.

Apunts relacionats:

2 comentaris:

NSK ha dit...

Mmh... no sabia que hi hagués una colla de llibres sobre aquests temes i enfocats així, molt interessant.

Martí Cabré ha dit...

Qins vols dir? Els de la història de les víctimes, els de la justificació de la violència o els de la història de la violència contra les dones? O tots plegats?