2009-09-13

453. La dictadura de la incompetència, de Xavier Roig

La dictadura de la incompetència
Xavier Roig, 2008 (5a edició 2009)
Català
Ed. La Campana
198 p.
ISBN 978-84-96735-06-4

Aquest és un llibre que deu posar els pèls de punta a més d'un lector. Sobretot si es dedica de manera professional a la política. Perquè és un llibre que posa al dit a la llaga en molts dels mals que patim avui bona part dels països de l'Europa mediterrània.

L'autor, un empresari fart de la incompetència de l'administració catalana, carrega amb contundència (i calibre gros) contra la desídia de les administracions mediterrànies i, amb exemples concrets, contra la incompetència que sembla plagar l'administració catalana en molts dels seus nivells, des dels mestres fins als polítics.

Les xifres que usa Roig per acompanyar la seva denúncia són d'escàndol. El baix nivell educatiu dels nostres parlamentaris (i també del govern, a partir de la presidència de Montilla), la connivència entre poder legislatiu i poder judicial, la manca de responsabilitat política envers els electors i la impossibilitat d'avaluar el funcionariat són alguns dels temes que Xavier Roig posa sobre la taula a partir d'experiències personals i enquestes a disposició pública.

Dades com que el 68% dels parlamentaris catalans venen del sector públic (enfront del 47% del Regne Unit o el 40% d'Escòcia) o que la professió més comuna dels parlamentaris sigui la de docent (amb una mancança brutal de polítics amb professions d'àmbit científic o tècnic), fan esfereir. La bola de neu de la incompetència creix a cada sector social, des de qui es dedica a la política per millorar el sou (mentre que els bons professionals no s'hi dediquen per no perdre sou) fins a la impossibilitat de fer fora els professors incompetents, tothom rep.

I no només la branca política. La intel·lectualitat catalana rep de valent, també. Com a mínim, la de l'establishment progressista. Xavier Roig actua de franctirador i reventa les tesis del pijoprogressisme català, que ja fa temps que fa el ridícul arreu del món. Per cert, el llibre és de fa un any; suposo que avui Roig hi afegiria el ridícul que provoca Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida al món amb el seu antisemitisme de pandereta que la du a participar en manifestacions a favor de l'organització terrorista Hamàs, a cancel·lar l'homenatge a l'Holocaust o a boicotejar per la Diada l'actuació de la cantant pacifista d'esquerres Noa... pel fet de ser jueva.

Per Roig, el nostre mal té solució: tranparència i democràcia. Publicació dels comptes de la Generalitat i de les empreses que cobren diner públic. Avaluació contínua dels funcionaris com si fossin treballadors. Elecció dels diputats en circumscripcions petites, on puguin retre compte als electors. I tantes altres solucions de sentit comú que el nostre govern no aplica... per poder continuar vivint de la moma.

La meva valoració: un llibre necessari per a qualsevol persona que estigui més o menys a prop de la política a Catalunya. Si no, potser millor no llegir-lo per continuar vivint en el somni. Crec que en regalaré uns quants exemplars.

Apunts relacionats:

2 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Martí,
Veig que l’últim llibre de Xavier Roig també t’ha impressionat. És un veritable crac i no s’ha d’excloure que algun dia faci una passada per la política. Jo, que només el conec de llegir-lo a l'Avui (abans també a l’e-notícies) i he llegit també algun altre llibre seu, li vaig demanar una vegada que hauria de fer el sacrifici de ficar-se en política, ni que només fos una curta temporada. I ja pots veure el cas que em va fer! Em sembla que ara té negocis al llunyà orient i viu entre Hong Kong i Austràlia (això em van dir fa poc), tot i que tinc entès que aterra molt sovint a Barcelona.

Martí Cabré ha dit...

Doncs sí que m'ha impressionat. Tot i que repeteixo que dispara amb calibre gros, però el panorama que pinta per Portugal, Espanya i Grècia (inclosa Catalunya) és desolador.

Itàlia i França encara es salven perquè tenen uns 'nords' molt potents, però nosaltres no tenim res, excepte autocomplaença.