2009-08-30

451. Eppur mi guarisce

Fa més de vint anys que per recuperar la salut faig servir l'homeopatia, i em funciona perfectament.

Ara fa poc vaig seguir uns quants blocs que exposaven aquest raonament en contra que l'homeopatia funcioni:

"Les dissolucions homeopàtiques són invisibles a nivell atòmic i per tant no poden tenir influència sobre el cos humà i per tant serien absolutament inútils, i per tant no curen."

La casualitat ha fet que avui llegís una cita que s'hi assembla molt.

"Les llunes de Júpiter són invisibles a simple vista i per tant no poden tenir influència sobre la Terra i per tant serien absolutament inútils, i per tant no existeixen."
- Francesco Sizzi, professor d'astronomia que volia desacreditar a Galileu, al 1610.

No tinc ni idea de si avui tenim una explicació científica sobre com funciona l'homeopatia, eppur mi guarisce.

7 comentaris:

groenlandson ha dit...

Al segle XVIII, James Lind, un metge britànic embarcat en un vaixell de la marina va tractar de resoldre el que sens dubte era el causant de la gran mortalitat que amenaçava a tota la flota britànica: l'escorbut. Per tractar de resoldre el problema va fer ús de la raó i de la lògica al preguntar-se: Què passarà si tracto als diferents mariners de formes diferents? Així doncs, va dividir els pacients en grups diferents controlant que tots tinguessin les mateixes atencions i la mateixa dieta i va subministrar a cada grup un remei diferent (vinagre, aigua salada, llimona, etc..). No va ser necessari esperar una setmana, al cap d'un dia i mig ja varen veure que la llimona curava l'escorbut. I sabeu què? Que no era necessari saber que la llimona conté vitamina C i que això era el que els curava per saber que era el tractament més efectiu per prevenir i curar l'escorbut. James Lind va ser el primer en realitzar un assaig clínic.

Benvinguts a la medicina basada en evidències. El millor d'aquesta aproximació a la medicina és que el que busca és l'ús raonat de les millors evidències per prendre decisions alhora de guarir els pacients. Ja ho veieu, no es tracta de buscar les millors explicacions científiques (que també) sinó de les evidències. I com es fa això? Doncs millorant i perfeccionant allò que va inventar James Lind ja fa més de dos segles. Avui en dia probablement seria un assaig clínic aleatori, a doble cec i amb control de placebo. I si això li afegim un metanàlisi d'aquest tipus d'assajos doncs ja tenim la resposta al que exigeix qualsevol agencia nacional de salut per autoritzar la majoria de nous tractaments. (A la resta dels tractaments “alternatius” la regulació actual no els hi exigeix que siguin efectius, només que no siguin tòxics)

Què diuen aquests metanàlisis sobre la homeopatia?

Just one word: placebo.D'estudis sobre el placebo també se n'han fet i són molt interessants: com més gran, més acolorida i més quantitat de pastilles millor funciona! I una xeringa encara més! Per cert, qualsevol medicament que contingui principis actius també conté una part d'efecte placebo.

No ho nego, els meus prejudicis basats en l’escepticisme, la raó i alguns coneixements científics em fan ser incrèdul davant l’evangeli Hahnemannià (like cures like, dilucions, llei infinitesimal, succucions, memòria de l’aigua…). Acceptar-los comportaria posar en qüestió diversos principis sòlids de la química i la biologia moderna però tots els meus prejudicis quedarien invalidats davant les evidències. Però vet aquí que d’evidències no n’hi ha, la homeopatia no és miraculosa, és tan sols l’efecte placebo. I això ens reforça el coneixement de que el principi de “curar amb el mateix” no té cap fonament científic sinó més aviat místic, que Avogadro segueix tenint raó i no queda cap rastre de la substància guaridora després de 30 dilucions i que l’aigua no té memòria, o almenys així ho espero cada cop que vaig de ventre!. Així doncs, les famoses píndoles que tant els hi agrada receptar als homeòpates només són aigua i sucre i que l’efecte placebo és poderosíssim.

Ara bé, si al qui se les pren li funcionen, qui sóc jo per dir que l'emperador va nu?

Article intersant : Why we need science”I saw it with my own eyes” Is no enough (http://www.sciencebasedmedicine.org/?p=729)

Per acabar, una mica d’humor homeopàtic:

http://www.youtube.com/watch?v=RFO6ZhUW38w&eurl=http%3A%2F%2Fricharddawkins.net%2Farticle%2C3987%2CIf-You-Open-Your-Mind-Too-Much%2CTim-Minchin----YouTube-asingularlifeman&feature=player_embedded#t=133

http://www.youtube.com/watch?v=HMGIbOGu8q0&feature=PlayList&p=5AECA89F44CB87DF&index=0&playnext=1

Blogs interssants: Bad Science (www.badscience.net)
Science based medicine (http://www.sciencebasedmedicine.org/)

Llibres: Trick or treatment / Edward Ernzt i Simon Singh

Bad science / Ben Goldacre

Martí Cabré ha dit...

Buscant explicacions sobre com em pot funcionar tant bé l'homeopatia ja em vaig trobar aquests blocs i articles que recomanen. Fins i tot els clips humorístics, cançons sobre la memòria de l'aigua i tot això.

Com que en realitat res del que vaig llegir explicava com, per exemple, el tractament homeopàtic em va eliminar les amigdalitis anuals o com em va desfer un bloqueig psicològic bastant fort, vaig escriure aquest text.

Jo em quedo amb l'explicació d'un bloc de ciència en castellà amb molts comentaris de la gent, on l'autor, després d'uns comentaris insultants contra gent identificada com a metges homeopàtics ("es usted un imbécil y un estafador y un ladrón", etc.) acabava repetint: "usted se cura DESPUÉS de tomar las bolitas pero no se cura POR HABER TOMADO las bolitas".

La resposta era clara: doncs cada cop que tinc bronquitis (o el que sigui) ja ho tinc: prenc les boletes i alguna altra causa desconeguda, però que de cap manera no són les boletes, em cura.

Genial!

groenlandson ha dit...

S’agraeix la honestedat de no farcir amb pseudociència els possibles forats que amb tanta creativitat farceixen els adeptes i que fa que tot grinyoli tant. El problema és que després de llegir una mica sobre el tema només he conegut una homeòpata a la que en un programa de la BBC l’entrevistador va aconseguir arrencar-li una confessió on deia que segurament el secret no està en el contingut de les boletes sinó en la litúrgia, com d’altra banda passa a la majoria de teràpies alternatives.

Si el que busquem és una explicació científica de perquè ens funciona el que mai hem de fer és posar el nostre propi cas com a exemple ja que hi ha la possibilitat de que estiguem equivocats. Per moltes raons i més en la majoria de les patologies en les que s’utilitzen els remeis homeopàtics: remissió pel curs natural de la malaltia, moltes malalties són cícliques, som éssers suggestionables, confondre correlació amb causació, estats psicològics, percepcions distorsionades, etc..

Per evitar aquest possible esbiaix disposem de la ciència i el seu mètode. Està molt ben explicat en el vídeo que vas penjar en la darrera entrada del teu bloc. I el que ens diu és que si et posessin en un grup control de placebo en l’estudi de la efectivitat del tractament homeopàtic per a la bronquitis la teva reacció seria estadísticament similar a si t’agüessin subministrat la homeopatia. O sigui que l’efecte placebo (el teu desig de curar-te, la confiança en el tractament, la remissió natural de la malaltia, la litúrgia de prendre la boleta, mitja hora parlant amb un homeòpata que t’escolta i et mira als ulls, pagar uns quants euros per la visita, etc…) és la resposta a la teva pregunta. Si el que vols saber és exactament quin percentatge és degut a cada cosa em sap greu dir-te que no ho sabrem mai i més en un cas que té a veure molt en la percepció del malalt. Però si ho sumem tot la resposta és força clara i coneguda. Ara, és evident que perquè funcioni cal que creguis que et funciona.

Martí Cabré ha dit...

No pretenc aportar res a la Ciència. Ja ho dic al post original. No entenc com funciona. El que dic és que, per la meva experiència empírica, funciona.

Si això no lliga amb cap teoria química coneguda, em preocupa relativament. Em preocupa pel fet de ser guarit per xamans enlloc de metges reals, però la qüestió és que aquests xamans m'han eliminat dolors i malestars que els metges reals es limitaven a ignorar perquè no em feien perillar la vida.

Els processos que he seguit semblen indicar que les boletes tenien algun efecte. Per exemple, després d'uns mesos prenent una substància, sense notar jo cap efecte, el metge decideix canviar per una altra substància, cosa que em provoca malsons i marejos durant una setmana i, a continuació, la desaparició del mal. He estat jo mateix qui ha fet tot això? Doncs ja em podia haver autosuggestionat abans!

Pel que fa al placebo, si el que cura és el ritual, per mi ja poden incorporar tots els rituals necessaris als hospitals per tenir la gent sana i feliç.

Pel que fa a un altre tema, només voldria fer notar que a cada època de la història hi ha hagut la tendència a creure que es vivia amb plenitud de coneixements sobre el món que ens envolta. Això era i és degut a que les persones amb més coneixement són les que tenen més coneixement dins la societat en un moment de temps determinat, però aquest nivell pot ser més alt o més baix contemplant la línia del temps.

Els últims dos-cents anys han vist la creació d'aparells tecnològics capaços de fer-nos veure móns que ni ens imaginàvem que existien, com el de les bactèries, que han revolucionat la medecina. Em fa gràcia veure com els físics fan teories sobre la existència dels forats de cucs en el teixit espacio-temporal, cosa que crec que ningú ha vist, mentre es rebutja com a fantasies de gent inculta processos curatius pels quals encara no hi ha explicació. Admetem que hi ha matèria fosca i energia fosca perquè hi han de ser, però som incapaços de detectar-la de cap manera. Ara bé, si et cures la bronquitis amb homeopatia és que t'has fet autosuggestió. No em barrufa.

Per tot això el meu post original.

groenlandson ha dit...

Demanding valid evidence helps us distinguish true claims from false others.
Sembla que de vegades hagis de fer una introducció abans de parlar d’alguns temes per aclarir que no pretens ser arrogant. I no cal dir que la ciència no ho sap pas tot, sinó no existiria.
 No fa pas gaire en una xerrada amb uns amics que estaven aprenent Chi-Kung amb un altre amic em van dir que aquest havia estat mogut a distància pel seu mestre a través del Chi. El meu raonament escèptic exigia evidències ja que no en tenia prou amb la percepció d’una persona que creu que existeix aquesta força universal. Un d’ells em va dir “ah, tu ets d’aquells que si no ho veu no s’ho creu” Vaig dir-li que anava molt equivocat ja que jo no sóc una màquina i els meus prejudicis també poden alterar el resultat d’una observació, com els alterava la microscopista que llegia els resultats de l’aigua memoriosa de Benveniste (veure programa de la BBC) i el que calia era un assaig experimental controlat per veure si aquell mestre era capaç de practicar la telequinèsia. Evidenment em van titllar de prepotent, arrogant i poc creient! Encara espero les evidències.
 L’estudi i les conclusions dels bons assajos clínics no posen en dubte els processos curatius, ni acusen a cap malalt de ser fantasiós tal i com dius, sinó que busquen precisament evidències per tal d’explicar si funcionen degut als principis actius del remei, i per tant quelcom revolucionari que faria canviar algun que altre paradigma, o bé degut a tota una altre sèrie de factors. En alguns dels assajos sobre la homeopatia, com que normalment tracten patologies lleus, han pogut incloure a més del grup placebo un grup control al qual no se li fa cap tractament (això, òbviament no és possible en patologies greus) i els resultats ens indiquen que el grup amb tractament homeopàtic evoluciona millor que el grup control sense tractament però resulta que no hi ha diferències rellevants respecte el grup placebo. Els resultats són evidents i ens diuen que no és el contingut de les boletes sinó tota l’altre part. Si el resultat xoca frontalment amb la teva experiència personal suposo que deu ser difícil d'acceptar. 
 
I efectivament, d’aquests resultats se’n poden extreure conclusions molt bones per aplicar a la sanitat pública. El tracte al pacient és fonamental però desgraciadament les visites cronometrades no donen per gaire.  Les empreses farmacèutiques utilitzen colors diferents (freds vs calents) en funció dels medicaments (tranquil·litzants vs estimulants).
 
Els físics teòrics són honestos perquè utilitzen les matemàtiques per predir fenòmens que encara no han estat observats experimentalment. Recordo el títol d’un llibre que va fer el col·lectiu “The Edge” que em va semblar fantàstic “What we believe but cannot prove”. Això és un exercici de coherència i rigor que no poden lluir la majoria dels homeòpates. Nomes cal fer una relectura històrica de la homeopatia per veure com van redecorant les teories per encabir-les segons els descobriments de cada època però mai canviant la teoria.

Martí Cabré ha dit...

Ui, les experiències amb el Qi són molt personals. Si tens la sort de participar en alguna experiència amb mestres de l'ús del Qi pots arribar a viure fenòmens que la Ciència no pot explicar. Encara. Tot arribarà.

Però no és adequat referir-se a la telequinesi al parlar amb muggles, és una revelació massa grossa. Només el simple fet de practicar QiGong durant uns quants mesos ja et fa sentir els canals corporals del Qi i, també sense haver de passar-hi anys, es pot sentir com l'energia flueix de la punta dels dits. Una sensació molt curiosa el primer cop que es nota.

Suposo que per a un Científic tot plegat és autosuggestió, com el fet de curar l'amigdalitis amb boletes de sucre beneïdes per un xaman. Noi, tot plegat ens indica que el poder de la suggestió és enorme. Potser la sanitat pública hauria d'invertir en hipnotitzadors més que en metges reals. Però ja sé què farien Donald Rumsfeld (amic de George Bush) i els altres magnats de les multinacionals farmacèutiques: moure els fils dels creadors d'opinió per desacreditar totes aquestes tècniques naturals que no els permeten guanyar diners a cabassos. És trist, però funciona així.

groenlandson ha dit...

Definitivament sóc un muggle (gràcies per descubrir-me el terme; l’únic Potter que freqüento és en Chris Potter, te’l recomano(Spotify)).

Per cert, els de Boiron cotitzen a borsa… que no és poca cosa.