2009-08-06

449. Harry Potter i el pres d'Azkaban, de J. K. Rowling

Harry Potter i el pres d'Azkaban
J. K. Rowling, 1999
Català, trad. de l'anglès de Laura Escorihuela [Harry Potter and the prisoner of Azkaban]
Empúries
412 pàgines.
ISBN 978-84-7596-776-9.

En la tercera entrega de les novel·les de Harry Potter, la història té una evolució que li mancava entre la primera i la segona parts. Així com La cambra secreta era una continuació al mateix nivell que La pedra filosofal, en El presoner d'Azkaban hi ha un canvi en el desenvolupament de l'argument i en la presentació dels personatges que crec que 'salva' la sèrie.

M'explico. Si les aventures de Harry Potter fossin un seguit d'històries d'aventures fantàstiques protagonitzades per una colla d'amics com si fossin els Set Secrets o els Cinc, o els Tres Investigadors o qualsevol d'aquestes novel·les, el nivell de qualitat de tots els llibres en conjunt seria inferior al que és. Perquè les novel·les només podrien ser valorades per sí mateixes, sense un canvi qualitatiu al llegir-ne tota la sèrie.

Per sort, les novel·les de Harry Potter estan pensades com una sèrie que ens mostra l'evolució del jove mag des dels onze fins als divuit anys i tant ell com els seus amics, durant aquest temps, canvien. Així, en la tercera novel·la en Harry i els seus amics es veuen superats per l'entorn. No arriben a tot arreu on volen arribar i això els frustra. Han de prendre decisions i sovint són equivocades. Ja no hi ha la linealitat de la vida infantil sinó que entren als conflictes de la preadolescència amb els xocs que suposen en la mirada respecte un mateix i sobretot en les relacions amb els amics.

I no només els personatges canvien. El desenvolupament de l'argument tampoc segueix una línia clara pròpia del gènere infantil sinó que introdueix des del primer moment una Espasa de Damocles que penja sobre el protagonista durant tota la història, amb una presència de l'angoixa inexistent als dos primers llibres. També, l'autora juga amb el temps en la resolució de l'argument d'una manera no gaire atrevida però sí brillant.

Harry Potter i el pres d'Azkaban és doncs una evolució en la línia de novel·les de Harry Potter que en permet mantenir l'atenció i ens comença a ensenyar que no ens trobem davant d'una rèplica d'Enid Blyton sinó davant d'alguna cosa més.

Ah, l'argument? En Harry fa el tercer curs a Hogwarts. El professor nou és en Llopin. Els demèntors han de protegir en Harry del perillós Sirius Black. Però bé, no feu cas de l'argument, llegiu el llibre. Val la pena.

La meva opinió: un llibre més complex que els dos primers, encara de nivell infantil però amb molta imaginació, humor i amb les primeres mostres de maduresa.

Apunts relacionats: