2009-05-17

434. Brodats, de Marjane Satrapi

Brodats
Marjane Satrapi, 2003
Català, trad. del francès per Laureano Domínguez
Ed, Astiberri
176 p.
ISBN 978-84-96815-05-6

Marjane Satrapi és coneguda per la seva excel·lent novel·la gràfica Persèpolis.

En aquesta ocasió, Satrapi ens explica les interioritats de les converses de les dones perses, que busquen en les paraules revenjar la repressió que reben a la societat iraniana i riure's dels homes i de les tradicions que se suposa que han de mantenir.

Brodats és un llibre senzill comparat amb Persèpolis. És de lectura fàcil però no aporta gaire cosa al lector i menys al lector d'una societat occidental. Entenc que en una societat com la d'Iran, una dictadura teocràtica on la dona pateix repressió, aquesta història pot tenir una funció curacional, però la literatura que és massa relacionada amb un pensament concret sovint perd valor quan ens allunyem del context en que va ser pensada.

Segurament Brodats hagués estat una bona lectura a l'Espanya del nacionalcatolicisme de la dictadura de Franco i encara ho deu ser als països on les dones pateixen discriminació violenta però crec que a la catalunya del segle XXI intenta expressar una repressió que ja no hem conegut.

A part d'aquesta consideració social de l'obra, en l'apartat estrictament literari és una obra menor, mentre que els dibuixos són els mateixos dibuixos funcionals en blanc i negre de Persèpolis, la gran obra de Satrapi.

La meva valoració: prescindible.

Apunts relacionats:

2 comentaris:

magda farré ha dit...

Carai, quina decepció. Millor quedar-se amb Persepolis, doncs? Jo recomano Nylon Road, de Parsua Bashi (Norma). És un còmic autobiogràfic d'una dona iraní divorciada: creu que casant-se amb un company de feina podrà alliberar-se de les lleis estrictes que li impedeixen fer vida social fora de casa. Però buscant la felicitat, comença la desgràcia...
Autobiografia, dona i còmic és la barreja de moda.

Martí Cabré ha dit...

Crec que entre Persèpolis i Brodats hi ha un abisme, ja des del tema que aborda fins a la profunditat del contingut.

A Brodats només li veig un interès antropològic força limitat, ja que tampoc té un argument que ho lligui tot; tot plegat són dones que s'expliquen anècdotes per alliberar-se de la tensió.

Persèpolis és d'una altra lliga.