2009-03-08

425. Hillary Clinton i la independència de Catalunya

Hillary Clinton, Secretària d'Estat dels EUA, va ser preguntada aquesta setmana sobre quina postura tindrien els EUA davant de possibles declaracions d'independència de nacions europees sense estat, com ara Flandes o Catalunya.

Clinton va respondre que no hi interferirien.

Podeu veure el clip aquí:

8 comentaris:

Mon ha dit...

Això no m'ho esperava...

Anònim ha dit...

No es pronuncia perquè veuen en els Països Catalans una oportunitat per desestabilitzar Europa, com van fer amb Kosovo. Catalans: aquest és el camí.
Yes uí quèn. Mediació dels USA ja!

Martí Cabré ha dit...

Anònim,

creus que la independència de Kosovo ha desestabilitzat Europa?

L'únic que es va desestabilitzar va ser el règim comunista serbi. Va caure i els seus dirigents els jutgen poc a poc pels crims comesos durant el comunisme.

A part d'això, Europa com a tal no va moure ni un dit.

Anònim ha dit...

I tant que va desestabilitzar Europa! No ho dubtis això! És un conflicte que hem pagat tots els europeus durant els darrers 10 anys, i el continuem pagant. Quan va esclatar, l'euro va perdre molta força vers al dòlar.
I de cara a les inversions externes, Europa se'n va ressentir i molt!
L'any passat la declaració d'independència de Kosovo va dividir els estats europeus. Això és el que volen els USA!
Crec que tenen motius per témer a una Europa unida.

Martí Cabré ha dit...

Anònim,

no sé si els EUA temen Europa.

En qualsevol cas, això del canvi entre euro i dòlar no ha anat pas així. Els mercats financers no estaven pendents de Kosovo. L'euro va caure el 1999... perquè físicament encara no existia i els mercats no hi van creure.

Quan el 2002 va aparèixer l'euro en paper i moneda, llavors va remuntar el dòlar de manera espectacular.

Buscar correlacions entre fets només perquè passen un darrere l'altre no és fer bona ciència (d'aquest tipus d'anàlisis tendenciosos els americans en diuen Junk Science).

Però vaja, que sigui el que sigui estic encantat que la Clinton no posi pals a les rodes. No, si ja veig que al final haurem d'agrair la nostra independència als EUA, com ha passat amb el 85% dels països que existeixen avui (l'ONU es va fundar el 1945 amb 27 estats sobirans i avui ja en són 192).

Anònim ha dit...

No ho deia pas només perquè hi hagués una correlació temporal. No sóc tant ruc (tampoc penso que digui porqueries!). Fixa't que he donat tres motius. Què en penses dels altres dos?

Martí Cabré ha dit...

Anònim,

no acabo de veure això dels tres motius pels quals els EUA temen Europa.

Al msg anterior dius:
- amb la guerra de Kosovo, l'euro va perdre força respecte el dòlar
- Europa es va ressentir amb les inversions externes per la guerra de Kosovo
- la declaració d'independència de Kosovo va dividir els estats europeus

Són tres motius per témer Europa? Més aviat són tres afirmacions que caldria provar sobre les conseqüències de la guerra de Kosovo sobre Europa.

'Crear' un motiu per una acció un cop conegudes les conseqüències és com preparar la carambola del rei Fernando. I font de subreptícies teories de la conspiració que només entelen la visió clara del món que hauríem de tenir si ens volem independitzar.

La política exterior dels EUA, des de la seva fundació, ha estat la de recolzar els moviments sobiranistes arreu del planeta. Fins i tot forçant els antics imperis a acceptar termes com autodeterminació (Wilson) o creant entitats pel diàleg com la Societat de Nacions (Wilson) o les Nacions Unides (Roosevelt).

Que han aprofitat per tenir relacions privilegiades amb alguns d'aquests nous països? Segur. Però nosaltres ens n'hem d'aprofitar. Molta gent ho ha fet.

Anònim ha dit...

Company,

no has entens res del que he escrit. O m'expresso molt malament o ho has llegit massa ràpid: has confòs les tres conseqüències amb la causa. Et prego que em tornis a llegir amb tranquilitat.

En fi, tant se val. Crec que per uns motius o per uns altres estem d'acord amb que la notícia que estem comentant és molt esperançadora. Jo arribo a la conclusió de que els catalans hem de negociar amb els USA en comptes de amb la UE que ens ignora i per la qual som un problema.