2009-01-20

411. Estimada humanitat

Estimada Humanitat:

Entenc que estiguis disgustada amb nosaltres, els jueus, i sobretot des que tornem a tenim el nostre propi Estat, amb Israel. I més encara, entenc que puguis estar enutjada i fins hi tot furiosa.
No és res de nou, per que és clar que de tant en tant sembles pertorbada i disgustada amb nosaltres els jueus, siguem on siguem i fem el que fem.

Estimada Humanitat, entenem que nosaltres, els jueus, i en especial els d'Israel, et causem petits problemes perquè irrita els àrabs. I són molts, uns 400 milions, i el que és més important, tenen tant de petroli. I nosaltres, gens. I que quan parles del món musulmà, has de tenir en compte que són una mica més de 1.500 milions, un cinquena part de la teva població, mentre que nosaltres, els jueus, que no arribem als escassos 14 milions, numèricament som quelcom insignificant. Tan sols un 0,2%, que és com dir gairebé res. I, és clar, els musulmans en general i els àrabs en particular, cal tenir-los joiosos i contents, perquè són un bloc tan important i poderós que et fa por enutjar-los amb una manera de fer gens sensata.

Avui et fa enfadar les accions en terres dels àrabs palestins, encara que sigui per lluitar contra activitats anti-terroristes. Abans, ho vas estar per la destrucció del reactor nuclear del tirà i genocida Saddam Hussein a Bagdad, també et vas sentir malhumorada per la nostra victòria en la Guerra del Iom Kipur.

Com bé saps, tots van ser accions defensives. Israel és tan petit que no pot permetre’s el luxe de perdre una guerra; seria l'última, seria la seva fi. Però per algun motiu que desconec, igual que va passar tantes vegades en l’antiguitat, et vas sentir irritada.

Aparentment, els triomfs i la vida dels jueus et molesten enormement. Com ja et vaig comentar; molt abans de l'existència de l'Estat d'Israel, el poble jueu t'ha disgustat. I podem anar cap enrere en un llarg camí històric de pertorbacions. En citaré només alguns casos.

Molestem als senyors feudals de l'edat mitjana, que ens acusaven de ser els causants de totes les pestes i calamitats que assolava als seus pobres vassalls, encara que érem totalment innocents.

Irritàvem els creuats, que anant a alliberar Terra Santa estaven tan disgustats amb els jueus que van assassinar tots els que van poder en el camí a la seva santa creuada. Això malgrat que els jueus no erem els “ocupants” ; però si que n’erem els legitims habitants, i això els deixava en fals.

Ja en el segle XV molestem als regnes de la Península Ibèrica, i els seus reis, que ens van matar per milers, ens obligaven a convertir a la fe "veritable" sota pena de morir a la foguera i no contents amb això ens van expulsar de tot el seu territori.

I vegeu, fins al dia d'avui els descendents d'aquests exiliats veneren les llengues que van emportar-se de Sefarad i segueixen parlant com si encara fossin d'allà.

Durant segles vam esfereir l'Església Catòlica, que va fer el possible per eliminar-nos mitjançant la Inquisició. Tot per la santa fe. Ens acusava de ritus bàrbars, i entre altres coses, de ser el poble deicida.

També vam molestar Martín Lutero, qui en la seva dèria de cremar les sinagogues amb els jueus dins, va mostrar un admirable esperit de misericòrdia cristiana.

Molestem a tots els governants d'Europa, que ens acusaven de ser els causants de tots els problemes cada vegada que es produïa una crisi social o econòmica. I així va seguir passant el temps durant segles, malgrat la nostra contribució al progrés de la ciència i la medicina.

Sembla ser que vam enfurismar el poble alemany que va triar Hitler, i també al poble austríac que va celebrar la seva entrada a Viena. Van dir que érem la “merda” de la Humanitat –sí, la teva merda- i que no teníem dret a la vida. També sembla que molestàvem les nacions eslaves, Polònia, Hongria, i moltes d’altres més que ens negaren l’entrada i/o l’estada quan ja ens mataven. Totes elles ens van lliurar als botxins nazis per ser portats a les cambres de gas, com si no fóssim els seus ciutadans.

Abans d'això havíem enguniejat als tsars de Rússia i als cosacs, que va massacrar milers de jueus al llarg d'una llarga sèrie de pogroms per netejar el país, deien, d'elements perniciosos.

També vam aconseguim alterar Stalin, ja que en les seves purgues i en els seus gulags es va desfer de diversos milers de nosaltres, amb els més variats arguments.

I en arribar a l'extrem de sentir-nos molestos per disgustar-te, benvolguda Humanitat, és que vam decidir fer-nos un raconet (una manera de dir) i establir un Estat jueu.

La raó és que en viure en diferents latituds i països, sentim que et molestem i perturbem, tot i que alguns abandonaven la nostra cultura i les nostres tradicions i s’assimilaven a les de la majoria.

Els jueus que es convertien a la fe veritable ", abans i després del decret d'expulsió de 1492, els conversos, no van deixar de ser objecte de discriminació, maltractaments, atacs i assassinats. No era aquesta la qüestió, sempre som la sospita.

També les cambres de gas van estar plenes d'alemanys que es creien lliures de la seva judeitat, i es van adonar que s’equivocaven just quan se'ls portaven com a xais en els trens als camps d'extermini.

Per tot això vam decidir reconstruir un Estat en el mateix lloc on vam ser expulsats fa dos mil•lennis per l'Imperi Romà, al qual també havíem disgustat. En especial, per no adorar als seus déus i insistir que solament tenim UN D’u.

Mentrestant t'hem donat homes i dones extraordinaries, filòsofs, artistes, científics. Molts d'ells, amb les seves investigacions o amb els seus treballs van marcar fites en la història universal. Ja saps: Maimònides, Barukh Spinosa, Henrich Heine, Franz Kafka, Gustav Mahler, Marcel Proust, Albert Einstein, Serge Einsestein, Sigmund Freud, Amedeo Modigliani, Albert Sabin, César Milstein, George Gershwin, C. Levi-Strauss, Norman Mailer, Alexander Fleming, Martin Buber, Shmuel Agnon, Danny Kaye, Steven Spielberg, Barbara Streisand i molts més. Tots, fins el darrer de nosaltres que apren a llegir i escriure als 12 anys si és dona i als 13 si és home. Tots els savis han t’aportat tant al teu eslendor, benolguda Humanitat: Tant, que l'insignificant 0,2% que som de la teva població hem donat més del 20% dels premis Nobel.

Quan va esclatar la Guerra d’Espanya, van anar de tot el món 40.000 homes per lluitar contra el feixisme a les Brigades, i d'ells quasibé 8.000 eren jueus, una proporció realment impressionant. La llavors Palestina Britànica va enviar el contigent més alt proporcionalment, i no eren àrabs ni musulmans t'ho asseguro.

Aparentment,benvolguda Humanitat, tu ets molt difícil de complaure. Després d'haver passat per múltiples persecucions i matances, per la Inquisició, els pogroms, l'Holocaust i havent decidit viure en el nostre petit Estat (una cosa així com la superfície de la provincia de Badajoz, la de Tucumán o l'Estat de Nova Jersey) sembla que seguim trepitjant el teu ull de poll.

Tu estàs disgustada pel nostre operatiu contra el terrorisme islàmico-palestí ... i fins disculpes seus terribles assassinats amb terroristes suïcides o que sacrifiquin els seus pobres fills col•locant-los en les línies de foc.

Mai abans t'havies mostrat tan indulgent ni interessada per la sort de ningú com per la d'ells, encara quan els àrabs del Sudan hagin matat més de 800.000 persones en el procés d'islamització d'aquest país, o quan els habitants de Timor Est morien com mosques. Tampoc et vas sentir interessada quan els francesos massacraven la “resistència a Algèria”. O t'has inquietat pels nens de Sierra Leone que moren combatent tots els dies. O per els centenars de milers de víctimes a Cambodja.

A tu, Humanitat, res sembla interessar que no tinguin Estats propis, els catalans, els tàmil, els corsos, els kurds, els canacs de Nova Caledònia, els igbos (o Ibos), els aymara, els sahrauís, els sioux o els gitanos (i hi ha tants altres).

Dels centenars de nacions sense Estat, només els palestins han despertat la teva solidaritat incondicional. Ningú no mou un dit pels milers de pobles sense Estat a tot el Món. Pobles que ara són aniquilats, assassinats, com el kurd, els negres de Darfur al sud del Sudan o els pobres habitants del Congo. És aquests casos calles miserablement.
Però els palestins t'interessen ara, encara que quan Jordània va matar uns quaranta milers d'ells en el Setembre Negre, tampoc vas dir gran cosa (i aquesta és història nova).

I quan Kuwait expulsar cent mil palestins del seu país, tampoc ningú ho va comentar. Per què aquesta solidaritat amb el poble palestí quan intenta acabar amb Israel?

Mai TU, venvolguda Humanitat, has estat tan "solidària" com amb els palestins, tot i que estaven encapçalats per un terrorista tan infecte, que va dirigir una de les administracions més corruptes, capaç de desviar per comptes particulars, els fons amb què TU li daves generosament.

Per què, estimada Humanitat, t'inventes massacres on hi va haver combats, com en Jenin? A què es deu que els teus prestigiosos “intel•lectuals” comparen el genocidi de milions de persones indefenses i ciutadans pacífics durant l'Holocaust, amb enfrontaments en un aixecament armat que en dos anys ha causat més de 1.000 víctimes israelians. Has acceptat una comparació d'allò incomparable.

Gairebé no has dit res de quan van volar a l'Argentina l'Ambaixada d'Israel, o la seu de l’AMIA causant més de cent víctimes, o quan a Bombai maten jueus, a França, o a Catalunya, o arreu del Mon destrossen sinagogues, agredeixen a col•legials o profanen els cementiris jueus.

O quan mig centenar de persones són vilment assassinades en un hotel de Netània, en una de les nostres celebracions més solemnes. O quan destrossen escolars i mestresses de casa en els autobusos i mercats d'Israel.

Tu estàs molt enfadada per que no renunciem a les terres del 1967, a les quals arribem vencent amb la nostra sang a l'agressió de tot el món àrab. Moscou, Washington, Europa, els àrabs moderats i els radicals, tots van estar molestos amb la nostra victòria. Aquest no és el problema, i tu ho saps.

Bé, estimada Humanitat, posa't per un moment en la pell d'un jueu comú i corrent i digues com et sentiries.

Recorda que entre 1920-29 no existia aquest problema de territoris ocupats de 1967. Res impedia la pau entre jueus i àrabs, no hi havia Estat Jueu per molestar a ningú. Però això no va impedir que aquests mateixos àrabs palestins –llavors es deien ells mateixos de la Siria del sud- assessinessin centenars de jueus a Jerusalem, Jafa, Safed i Hebron. Especialment en aquesta última ciutat, el 1929, van passar a ganivet en un sol dia a 67 jueus, fins a exterminar la població. ¿Potser va poder ser per la seva fúria deguda a l "agressió israeliana" de 1967? I per què 510 jueus, homes, dones i nens van ser assassinats a disturbis provocats pels àrabs entre 1936-39? Va ser perquè els àrabs es van sentir molestos per la de 1967? No és lògic, oi? No recordo haver sentit que diguessis res.

I quan vas proposar un pla de partició l'any 1947, que hagués donat lloc a dos Estats, un àrab i un altre jueu, els àrabs van respondre amb un rotund no!, Van anar a la guerra assassinant 6.000 jueus, al crit de “fotem-los al mar”. Per què? És que potser preveien els esdeveniments de 1967? O era per aniquilar tots els jueus?

En veritat, Humanitat, per què no vas formular la teva queixa, la teva molèstia en aquell moment? Els pobres àrabs, que mai fins a la creació de l'Estat d'Israel s'havien identificat com a tals, que mai van pretendre tenir un Estat fins a aquella data, són els mateixos que avui maten jueus amb explosius, integren a aquest mateix poble que incita al món a llançar-nos al mar .

El mateix odi, la mateixa falsedat, el mateix crit de "¡itbakh-el-iakhud!" (¡Massacrem els jueus!) Que escoltem avui, van ser escoltats llavors. El mateix poble, el mateix somni: destruir Israel. Estimada Humanitat, tu vas quedar-te de mans plegades, no vas dir res, et vas quedar a l'espera quan el 1948 sis països van llançar una guerra que la Lliga Àrab orgullosa i creguda de la seva possible victòria, va comparar amb les massacres dels mongols.

També et vas quedar creuada de braços el 1967, quan un Nasser eufòric i militant va instar el món àrab a llançar-nos al mar. I només vas despertar del teu son quan van quedar amb un exèrcit destrossat per complet, i Israel guanyava.

Et seguim molestant, benvolguda Humanitat, per protestar contra totes aquelles persecucions, vexacions i matances. I tot aquell vell antisemitisme, que pren avui la forma d’antisionisme que substitueix a la mateixa judeofòbia de sempre.

Tu, estimada Humanitat, estaràs arronsada d'espatlles o potser a l'espera, quan Israel, D’u no ho vulgui, estigui davant la seva possible extinció una altra vegada. Però no ho dubtis, farem tot el possible per continuar vius en la nostra pròpia terra, i arreu del Món, fent el que faci falta per a això. No deixarem de defensar-nos, mai més ajupirem el cap.

Si això et molesta, Humanitat, pensa quantes vegades en el passat tu ens has disgustat i pertorbat. Ara estem ben molestos i aterrits en veure com tergiverses els successos, adulteres els fets i falsifiques les situacions. No està gens bé que et portes d'aquesta manera. SÍ BÉ ÉS CERT QUE NO TOTA TU ETS AIXÍ, I HI HA MOLTES PERSONES JUSTES A CADA GENERACIÓ I A CADA UN DELS TEUS POBLES.

Ben mirat, saps una cosa Humanitat? Malgrat tot hi ha un jueu, no, m'equivoco, hi ha molts jueus, a qui no ens importa gens que et sentis tan molesta; i que a la vegada ens seguim sentit part de TÚ, que siguem llum, potser ara pensaràs que aquest és el teu gran càstig; però no és així.

§ cat-israel.org