2008-09-21

379. Continua el judici de Marc Belzunces

En Marc Belzunces continua informant sobre el seu judici per negar-se a col·laborar amb les eleccions espanyoles: objecció de consciència a Espanya.

Recordeu que podeu contribuir econòmicament a la seva causa, llegiu la informació a l'enllaç anterior. Els diners que sobrin aniran a parar a La Bressola per a l'educació en català a l'estat francès.

2008-09-20

378. Les benignes, de Jonathan Littell

Les benignes
Jonathan Littell, 2007
Català, trad. del francès per Pau Joan Hernàndez de Fuenmayor [Les bienveillantes]
Quaderns Crema
1.162 p.
ISBN 978-84-7727-181-9

Aquest és un llibre contundent. En la forma i en el fons. Guanyador del Goncourt i del Gran Premi de la Novel·la francesos, Les benignes és un cop de puny a la cara al llegir-lo i un important dany al peu si t'hi cau per accident.

El llibre novel·la les trifulgues de Max Auer, un oficial de les SS durant bona part de la Segona Guerra Mundial al front soviètic, és a dir a la URSS, Polònia i Alemanya.

La història és escrita com un relat explicat pel propi Auer anys més tard, mentre viu d'incògnit a França. La vida personal d'Auer és molt important en aquesta novel·la ja que condiciona bona part de les seves accions. De fet, queda clar que Auer pateix atacs psicòtics i té conflictes freudians no resolts amb la seva mare i la seva germana. Tot i que aquests conflictes apareixen de manera periòdica, l'autor no els ressalta com a origen de les malvades accions d'Auer, potser per no condicionar-nos l'opinió moral d'aquells actes o potser perquè l'autor només vol donar profunditat al personatge i en deslliga els transtorns mentals de les accions que comet a les SS.

Aquestes accions malvades no se'ns presenten tampoc amb cap judici moral ni ètic. Auer explica què fa i com ho fa, feina sobretot burocràtica però de tant en tant també d'acció, quan ha de fer trets de gràcia en algunes execucions massives de ciutadans ucraïnesos. Auer també pren molt de relleu en una part de la història que trobo essencial: amb l'arribada dels nazis al Caucas cal determinar de tots aquells pobles barrejats quins són d'origen jueu i quins no, per assassinar els que toca. Com que alguns destacaments SS ja han començat a exterminar petits poblets sense preguntar gaire, els representants de la zona es queixen a la Wehrmacht. L'exèrcit, que té les línies de subministrament massa forçades i depèn del resultat de la batalla d'Stalingrad, no vol pas que els ciutadans caucàsics es revoltin contra els alliberadors del comunisme i per tant pressiona a les SS perquè aturi les matances, davant la indignació d'aquests últims. Tot plegat es resol amb un congrés de lingüística amb experts duts des de Berlín per determinar el grau de judaïcitat que tenen determinats poblets; com que el congrés va per llarg i la guerra està canviant de sentit, la Wehrmacht pot assegurar la fidelitat de la zona fins al moment de retirar-se.

Aquest tipus de petites històries dins la novel·la donen una bona mesura del que va ser la Segona Guerra Mundial: milers (sí, milers) de petites històries com aquesta, totes enllaçades d'alguna manera.

Les altres dues grans parts de la novel·la són l'extermini de jueus a Ucraïna, encara per mètodes manuals (afusellaments) ja que els camps encara no existien i la batalla d'Stalingrad. De la primera història, en destaco el moment en que l'escamot de les SS ha de fer cavar als presoners sots i més sots buscant un lloc buit al bosquet de vora el poble, ja que dies enrere, al fugir les tropes soviètiques, ja havien afusellat a tothom qui no s'hagués amagat i no volgués compartir l'èxode i tot el bosquet ja era ple de cadàvers. De la segona història, el moment en que Auer visita la línia de front acompanyat d'un traductor ucraïnès i es troba amb un grupet de soldats croats que són la punta de llança del III Reich en la croada contra el comunisme. Un grupet de soldats als quals no els costaria matar un oficial de les SS per passar l'estona.

El llibre també aprofundeix molt en els malsons psicòtics d'Auer, però aquestes escenes les he trobat pesades i reiteratives; el personatge trobo que queda prou definit amb la meitat d'aquestes aproximacions psicològiques i en canvi força personatges secundaris queden un pèl massa plans. Himmler i Hélène estan prou bé, Speer és justet però a Thomas li falta una mica de treball, igual que a la família d'Auer.

Un capítol a part mereix l'edició de Quaderns Crema. És força horrorosa ja que un llibre d'aquestes característiques mereix un repàs a l'edició que estigui al nivell de l'edició original. Aquest llibre no és per al lector casual i trobo que el client que el compra mereix una mica de respecte: pràcticament cada dues o tres pàgines hi ha o bé una falta d'ortografia, gramatical o tipogràfica. Al principi les anava marcant amb el llapis com acostumo a fer, però al final me'n vaig cansar! Hi ha errors de copiar i enganxar: a tot el llibre la paraula legislativa apareix com a leGilsativa [sic]!! Fins i tot la pàgina 686 sencera està repetida!!!

Finalment, pel que fa a la qualitat literària del llibre, potser li falta una mica de força en punts estratègics de la història i això fa que hi hagi trossos massa llargs i massa plans. A més, el final no lliga gaire amb tot el conjunt de la novel·la. De tota manera, tampoc es pot dir que el llibre es faci avorrit i en canvi és una aventura interessant al cap d'una icona simbòlica del segle XX.

La meva opinió: imprescindible per als amants de la història i la Segona Guerra Mundial, una mica dur, en tots els sentits, per a la resta.

Apunts relacionats:

377. Fotografies icòniques

PhotosThatChangedTheWorld és un conjunt de fotografies que, si bé no van canviar el món, si que han esdevingut icòniques del convuls segle XX. I XXI.

Cada fotografia està explicada [ànglès] per contextualitzar-la, si bé no totes recullen la laboriosa investigació que se'n va fer després.

Si més no, és un bon recull de fotografies famoses per mirar d'identificar-les abans de mirar "la solució".

2008-09-19

376. Internet memes

Internet memes és una genial compilació d'aquells vídeos, fotos o webs virals apareguts a Internet des que Internet existeix. O Internets... :-)

Els virals són els components que s'escampen i es reprodueixen de manera massiva sense un control centralitzat. S'escampen perquè a la gent els agrada i els reprodueixen voluntàriament.

§ Microsiervos

2008-09-16

375. Balzac i la petita modista xinesa, de Dai Sijie

Balzac i la petita modista xinesa
Dai Sijie, 2000
Català, trad. del francès per Marta Marfany
Ed. 62, La butxaca
205 p.
ISBN 978-84-96863-25-5

Dai Sijie va passar dels setze als vint anys en un camp de reeducació xinès, pel fet de ser fill de persones amb cultura. Xina vivia la Revolució Cultural i més enllà de les intrigues polítiques milions de persones van veure la seva vida trastocada per sempre. Qualsevol família amb educació o cultura, qualsevol artista que no lloés exclusivament la figura de Mao, fins i tot qualsevol científic que no seguís l'ortodòxia comunista era sospitós i havia de ser reeducat.

Com a cruel tall d'exemple, a molts mestres d'arts marcials els van trencar els ossos per tal que no poguessin dedicar-se al cultiu del seu art, que era considerat supersticiós i antirevolucionari.

L'autor descriu en aquest llibre les vivències d'uns adolescents en una situació semblant a la que ell va viure. La primera escena, en que la gent del poble vol destruir un violí perquè és un enginy diabòlic, glaça la sang.

Condemnats a viure uns anys en un poble de mala mort que sembla ancorat segles enrere en el temps i ple d'habitants camperols sense ni un bri d'educació ni cultura, l'única distracció que els dos protagnoistes troben (el món!) són unes novel·les d'autors francesos que un altre noi condemnat ha dut d'amagat. Això, i seduir la filla del sastre de la comarca.

Però quan la noieta comença a rebre cultura s'adona de les condicions reals en que viu i pretén millorar de vida, ni que sigui a costa dels nois que l'han educada.

La meva valoració: una lectura fàcil i contundent sobre la Revolució Cultural.

Apunts relacionats:

2008-09-15

374. Emeteu 'John Adams' per TV3


Des d'aquestes humils pàgines demano als responsables de TV3 que comprin els drets i emetin doblada al català la sèrie d'HBO John Adams.

I els que pugueu veure-la per altres mitjans, feu-ho.

373. Decàleg del catalanoparlant

Til Stegmann - Decàleg del catalanoparlant

DECÀLEG DEL CATALANOPARLANT

Til Stegmann, catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Frankfurt.

1) Parleu la vostra llengua sempre que pugueu, especialment amb la família i els amics i coneguts. Feu-vos el propòsit de parlar en català als qui sabeu que us entenen, encara que fins ara els hàgiu parlat en castellà.

2) Sigueu respectuós de tothom que parla una altra llengua però exigiu que els altres siguin respectuosos amb la vostra.

3) Adreceu-vos en català a tothom: al carrer, per telèfon, a la feina, etc. Si us entenen continueu parlant-los en català, encara que us responguin en un altre idioma.

4) Als coneguts vostres que encara no comprenen bé el català, animeu-los a provar de comprendre'l, parleu-hi a poc a poc i expliqueu-los de tant en tant algunes paraules.

5) Si veieu algú que s'esforça a parlar en català, ajudeu-lo. I demostreu-li que valoreu el seu capteniment.

6) Deixeu de corregir qui no vulgui ésser corregit, però doneu l'exemple de demanar a persones o a entitats autoritzades quines expressions incorrectes cal substituir. Ajudem-nos els uns els altres a mantenir un català viu i bo.

7) Respecteu les diferències regionals del català. Parleu amb mallorquins, valencians, rossellonesos, etc. I coneixeu els accents i mots diferents que tenim tots. Aquesta és la riquesa del català, com de totes les llengües cultes.

8) Feu-vos subscriptor de diaris i revistes en català. I que siguin en la nostra llengua les lectures que feu, els espectacles a què assistiu, els programes de ràdio que escolteu, la televisió que mireu, etc. Fem allò que havia estat prohibit durant tants anys.

9) Preneu la decisió d'escriure totes les cartes i notes en català. Ompliu-hi els talons. Feu canviar els vostres impressos, els rètols, etc. Fóra ben trist que per estalviar despeses deixéssim de donar testimoni de catalanitat.

10) Exigiu de tothom, fins i tot de les institucions més rutinàries, que us escriguin en català. Feu-ho amablement. No vulgueu perdre temps i nervis lluitant contra enemics declarats de la llengua del país. Deixeu-los de banda.

Tota persona que defensa la seua pròpia llengua sense agredir ningú, té el dret al seu costat.

372. Del superusuari al superlector

Un interessant article de Sílvia Cobo a Lola como mola: Del superusuario al superlector [castellà], amb una curiosa aproximació a les feines que en Marc Roca fa per al diari El Punt.

2008-09-14

371. Plató i un ornitorinc entren en un bar, de Daniel Klein i Thomas Cathcart

Plató i un ornitorinc entren en un bar
Daniel Klein i Thomas Cathcart, 2007
Català, trad. de l'anglès per Marc Rubió
Ed. La Campana
244 p.
ISBN 978-84-96735-14-9

Aquest és un llibre d'acudits. I un llibre sobre filosofia. Un llibre sobre filosofia explicada a través d'acudits. I alguns acudits són divertits. Què més voleu?

Els seus autors són filòsofs graduats a Harvard que han seguit camins curiosos, des de treballar amb bandes dels carrers fins a escriure guions per a comediants televisius.

Amb aquest treball fan un repàs als conceptes bàsics de la filosofia fent-la entenedora a traves d'acudits que en el seu component surrealista ens fan adonar d'aquells misteris que la filosofia ens fa presents.

Per a entesos, l'índex de temes que es tracten de manera divertida són:

  • metafísica
  • lògica
  • epistemologia
  • ètica
  • religió
  • existencialisme
  • llenguatge
  • societat i política
  • relativitat
  • metafilosofia
La meva valoració: molt divertit i instructiu. Genial per repassar-lo abans d'un sopar de feina.

Apunts relacionats:

370. El canal oficial de Metallica a YouTube

El Danubi ha dut molta aigua des que l'any 2000 Metallica va fer tancar Napster per permetre copiar-ne les cançons. Els lectors més aficionats a la música i/o a la informàtica en recordaran els detalls.

Ara, rendits a la evidència, els propis Metallica obren un canal a YouTube on la pròpia banda enllaça clips amb les versions de les seves cançons que els fans creen sense parar. I, atenció, amb versions molt i molt interessants, més enllà de les típiques bandes de garatge.

Aquí teniu la presentació d'en Lars Ulrich:



Aquí teniu el canal de Metallica.

Apunts relacionats:

369. La vall dels cavalls, de Jean M. Auel

La vall dels cavalls
Jean M. Auel, 1982
Català, trad. de l'anglès per Glòria Montserrat
Ed. Maeva
572 p.
ISBN 84-95354-88-8

La vall dels cavalls és la segona novel·la de la sèrie de novel·les escrites per Jean M. Auel sota el títol genèric d'Els fills de la Terra. La primera és El clan de l'ós de les cavernes.

En aquesta segona part reprenem la història d'Ayla després de ser expulsada del clan de Neanderthals que l'havien acollida. La diferència racial entre les dues espècies d'homínids era massa forta i el nou cabdill del clan no suporta les excentricitats de la nena.

Així és que Ayla fuig a buscar la seva pròpia espècie, caminant, caminant fins que decideix descansar en una idílica vall. I allí es passa la resta del llibre. Mentrestant, dos germans cromagnons (és a dir, sapiens sapiens) fan un viatge iniciàtic cap a l'est, cap a la zona on hi ha l'Ayla. Aquests dos germans s'aniran trobant diverses tribus durant el seu camí que els ensenyaran els seus arts de la vida: caça, pesca, construccions diverses...

És evident que Ayla i els germans s'han de trobar en algun moment, però l'espera s'allarga tant i tant que al final es fa pesat. Ayla fa alguns progressos a la vall (aprèn a fer foc i a cabalgar una euga) però la història dels germans i els seus ritus sexuals al final es fan pesats.

Pel meu gust, d'aquest llibre pràcticament li trauria les cinc-centes pàgines centrals i quedaria si fa no fa. Amb la presentació i el desenllaç la història d'Ayla ja continua amb bon peu mentre que el pesat nus central només és una mena de llarguíssim preàmbul al primer contacte d'Ayla amb la seva espècie. De fet si l'he llegit sencer és per poder continuar la saga de l'Ayla sabent més o menys què passa.

La meva valoració: es fa pesat i fa ganes de deixar-ho.

Apunts relacionats:

368. Cinc coses perilloses que hauríem de deixar fer als nens

Una de les xerrades de TED que he vist a Microsiervos. Cinc coses (i mitja) que hem de deixar que facin els nens i nenes: jugar amb foc, tenir una navalleta, llançar coses, desmuntar aparells, copiar música i conduir un cotxe.

Tot, naturalment, en condicions controlades, però amb llibertat per experimentar i alimentar la creativitat i la curiositat de l'infant. Per sort aquí encara no hem arribat als nivells de control de la infància que tenen als EUA, però entenc que l'increment de qualitat de vida a l'interior de les nostres cases no ens ha de fer oblidar el contacte amb la natura.

En el fons, el que ens diu Gever Tulley és que hem de participar en l'aprenentatge dels fills.



§ Microsiervos

Apunts relacionats:

367. Pyongyang, de Guy Delisle

Pyongyang
Guy Delisle, 2003
Castellà, trad. del francès per Laureano Domínguez
Ed, Astiberri
176 p.
ISBN 978-84-96815-05-6

Com es veu en un estat estalinista? Una pregunta difícil de respondre però a la qual ens podem acosta indirectament a través d'aquest llibre de Guy Delisle.

L'autor, dibuixant de dibuixos animats, va passar dos mesos a Pyongyang, la capital de Corea del Nord, com a enllaç entre l'empresa on treballava i els dibuixants subcontractats a Corea del Nord per fer els dibuixos més barats. I més dolents.

Pyongyang és una novel·la gràfica, un terme que vaig descriure al parlar de Fun home. On aquella era un viatge interior dins la persona i dins les relacions familiars, aquesta és un viatge quasi surrealista a un país on el sentit comú ha desaparegut i la gent ha desenvolupat un curiós instint per la supervivència que només he vist reflexat a la novel·la 1984 d'Orwell o al joc de rol Paranoia.

Dones pintant de blanc les pedres dels carrers o una autopista feta per arribar al museu del dictador, o bé l'estrany edifici sense completar i amb una grua dalt de tot que no pot ser retirada... tot són imatges oníriques que es converteixen en malson per als habitants fins que les somatitzen en una vida que prefereix no saber res d'altres vides, per evitar el dolor.

Hi ha un moment en que l'autor explica la manera com l'estat distribueix el menjar (Corea del Nord és un país comunista i per tant l'estat ho distribueix tot segons li sembla, sense que l'oferta i la demanda tinguin res a veure): la població útil són el nucli del país (quadres del partit comunista i suboficials de l'exèrcit [els oficials són del partit]) i la gent tèbia (obrers especialitzats, soldats, diplomàtics, habitants de la capital). La població inútil són els hostils (descendents de pares empresonats, presoners polítics [centenars de milers], mà d'obra) i la gent inexistent (uns sis milions d'individus que no apareixen a les estadístiques). Els uns reben menjar, els altres no.

La millor manera de passar dos mesos a Pyongyang és, per l'autor, adaptar-s'hi. Ell és afortunat: en podrà sortir i explicar-ho en un llibre. Nosaltres ho podrem llegir. D'altres hi han de viure.

La meva valoració: notable.

Apunts relacionats:

2008-09-13

366. L'escriptori de l'Atari GEM

Llegeixo a Vilaweb que el californià Marcin Wichary recull imatges d'interfícies gràfiques d'usuari (GUI) de dotzenes de sistemes operatius diferents.

Remenant-ho, he vist que hi ha la línia de temps de les diverses versions d'Atari GEM. Quin flaix! De cop he recordat el novíssim Atari que els pares em van comprar el 1988 i que duia interfície gràfica! La GEM! Però al GUIdebook no hi és...

Així és que l'he googlejat i l'he trobada a GeoCities:


Quins records! Per primer cop podia treballar usant un ratolí enlloc d'escriure comandes de MS-DOS. I les icones del Paint i del Draw i del Write i totes les aplicacions que duia... Quins records i quantes hores passades!

§ Vilaweb

2008-09-12

365. Més d'un centenar d'ajuntaments pengen la bandera independentista

Aquest onze de setembre de dos mil vuit, més d'un centenar d'ajuntaments catalans han penjat al balcó la bandera independentista.

Vegeu-ne un grapat de fotos.

Llegiu el Mail Obert de Vicent Partal al respecte.

§ Vilaweb

2008-09-11

364. Onze de setembre de 2008

Avui fa 294 anys que Barcelona va caure després d'un any de setge i que Catalunya va perdre la seva sobirania.

Fa 294 anys que no som un país sobirà.

I fa 100 anys que es va crear la bandera estelada, a partir de la cubana (que també s'havia separat d'Espanya) com a símbol de la voluntat separatista.

Per això avui tinc penjada una estelada blava al balcó.

www.estelada.cat

2008-09-07

363. Posicionament a les eleccions dels EUA

Una brúixula electoral del Wall Street Journal ens permet posicionar-nos en una sèrie de preguntes polítiques i comparar-nos amb les idees proposades pels diversos candidats a les eleccions presidencials del 2008 als EUA.


La comparació es fa amb tots els candidats que van arribar a les primàries de cada partit, no només amb els finalistes Barack Obama (D) i John McCain (R). La brúixula emprada té dos eixos: l'eix esquerra-dreta i l'eix progressista-conservador.

Així, a mi m'ha sortit que coincideixo plenament amb les idees de Bill Richardson, el governador hispà de Nou Mèxic. Coses de la vida.

§ Vilaweb

2008-09-05

362. El rap del Gran Col·lisionador d'Hadrons

Voleu saber com funciona aquest monstre científico-tecnològic que estan fent al CERN? Escolteu bé aquest rap cantat per una de les científiques que hi treballa:



I, si en voleu més, podeu llegir aquest article (gràcies, Ender!)

2008-09-03

361. La historia de las cosas

Veig que han doblat al castellà el vídeo d'Annie Leonard "La historia de las cosas" (The Story of stuff).

2008-09-02

360. Més sobre l'LHC

Més enllaços sobre l'accelerador de partícules del CERN:

De moment el que em tranquilitza és saber que aquestes col·lisions s'han produït milions de vegades al nostre planeta sense que, ara per ara, hagi resultat destruït.