2008-02-23

305. Josep Palau i Fabre, In Memoriam 1917-2008

Jo em donaria a qui em volgués

Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no-meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, però que besés
i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com una almonia que se'm fes.
22-23 d'octubre del 1940


De la vuitena edició (primera definitiva) dels Poemes de l'Alquimista.

2008-02-22

304. CiU i els diputats tocatardans

Després de l'andanada d'ahir contra en Joan Ridao avui volia descarregar sobre els onze diputats de CiU i el diputat d'ERC que van fer tard al Parlament i no van poder aconseguir un pronunciament a favor de la independència de Kosovo.

L'anava a fer, dic, però just m'han fet arribar un comunicat de disculpa de CiU. Això és agilitat!

El comunicat és el següent:

CiU demana disculpes als ciutadans per l’absència de diputats del grup parlamentari durant la discussió sobre l’ampliació de l’ordre del dia del ple per votar una proposta de resolució sobre Kosovo

CiU demana disculpes per haver impedit que es pogués votar una proposta de resolució a favor de la independència de Kosovo a causa de l’absència d’onze diputats del grup. CiU denuncia la jugada tramposa del tripartit. Per no evidenciar una nova discrepància pública del Govern, han alterat l’ordre del dia per evitar que s’arribés a votar la iniciativa. Quan es comet un error, cal demanar disculpes. I això és el que li toca fer avui a Convergència i Unió. Aquest matí en el Ple del Parlament, per l’absència d’onze diputats de CiU i un d’ERC no s’ha pogut aprovar l’ampliació de l’ordre del dia per incloure una proposta de resolució de CiU sobre l’estatus jurídic de Kosovo. CiU lamenta que per culpa seva s’hagi deixat passar una oportunitat del Parlament de Catalunya de pronunciar-se al costat de la major part de països del món a favor de la independència de Kosovo. En aquest sentit, CiU continuarà treballant per aconseguir el pronunciament del Parlament i fer que Catalunya no aparegui al costat de Sèrbia o de la Rússia de Putin. CiU promet que no tornarà a passar una situació com la d’avui, i si això obliga a fer un seguit de plantejaments interns, es faran.

Bé doncs, que consti la meva crítica a aquesta manca de respecte per al ciutadà i per deixar passar aquesta excel·lent oportunitat per desmarcar Catalunya en l'àmbit internacional. El que em continua molestant és que si l'ordre del dia es va canviar (per tal que la votació es fes abans que arribessin els diputast de CiU i ERC) va ser amb els vots favorables dels diputats d'ERC presents, que per tant van impedir recolzar la independència de Kosovo per evitar la bronca corresponent del PSC. Llastimós...

Apunts relacionats:

303. Mas: "Només seré president de Catalunya a través d'eleccions"

Ara fa uns dies en Joan Ridao va venir a les jornades de la Catosfera (a Granollers), on es parlava de blocs i blocaires en llengua catalana. Vam parlar de comunitats virtuals, de periodisme digital, de nació, d'empresa i iniciativa, de moltes i moltes coses. En Joan Ridao va fer el ridícul quan va quedar clar que de blocs no en té ni fava i que només havia vingut a remenar la titola perquè és candidat a Corts espanyoles.

Que en Joan Ridao va fer el ridícul no ho vaig comentar en l'anàlisi de la jornada per respecte. Però avui ho comento perquè li he perdut el respecte. Ahir en Joan Ridao, candidat d'ERC, va elevar el cim de la hipocresia catalana quan li va dir a Artur Mas que "com a demòcrata, sentia vergonya que algú volgués obtenir el poder polític pels despatxos enlloc de per les urnes". Bé, no va dir les urnes sinó el Parlament. Podia haver dit els despatxos del Parlament, que és on ERC ha obtingut els seus despatxos i cotxes oficials a canvi d'entregar la Generalitat als espanyols del PSOE. Aquest home es trepitja els collons. La seva majestuosa intervenció la va fer aprofitant el temps que els diputats tenen per preguntar al President de la Generalitat. Espectacular! Com que és una pèrdua de temps preguntar-li coses al Montilla, perquè no respon, aprofiten per atacar el Mas i justificar aquesta obsessió eròtica pel poder al preu que sigui, venent el país als espanyols.

Per sort, l'Artur Mas va mantenir la dignitat del Parlament. Escolteu-lo:



Quina rèplica d'en Montilla, eh! Es nota que el poble està amb ell. O potser són els pactes de despatx amb ERC a canvi de despatxos i cotxes?

En fi, llàstima que CiU presenti al Duran com a candidat, perquè no té ni un pèl de sobiranista...

2008-02-17

302. El clan de l'ós de les cavernes, de Jean M. Auel

El clan de l'ós de les cavernes
Jean M. Auel, 1980
Català, trad. de l'anglès per Josep M. Capilla i Raoul Torrents
Ed. Maeva
549 p.
ISBN 84-95354-82-9

El clan de l'ós de les cavernes forma part d'una sèrie de novel·les escrites per Jean M. Auel sota el títol genèric d'Els fills de la Terra. Aquestes novel·les ens situen a l'Europa de fa 30.000 anys, quan les espècies humanes de neandertal i cromanyó van conviure sota el mateix temps i el mateix espai. De moment l'autora ha escrit cinc volums dels sis previstos.

La protagonista d'El clan de l'ós de les cavernes és Ayla, una nena cromanyó de cinc anys que perd el seu clan en un terratrèmol. Sola, atemorida i famolenca, se salva per poc de l'atac d'un lleó i és finalment recollida per un grup de neandertals que busquen una nova cova, ja que el terratrèmol els ha destruït l'anterior. Les diferències genètiques entre Ayla i els neandertals seran una font de conflictes que podran resoldre's en benefici de tots o en perjudici d'uns quants...

El llibre usa un llenguatge planer, fàcil d'entendre i que permet concentrar-se en l'argument, molt en la línia dels best-sellers. De fet, aquest llibre és un clàssic best-seller: l'argument passa per les diverses facetes de la vida prehistòrica que l'autora ha estudiat i que ens vol explicar (la caça del mamut, la pesca, les reunions tribals) i que a vegades semblen ficats amb calçador. La història guanya en profunditat quan Auel s'endinsa en la vida quotidiana del clan i en la vida femenina del clan, amb tots els problemes per mantenir una família, per criar els infants i per conviure sota una societat profundament masclista.

La història combina algunes escenes d'acció amb moltes escenes d'interrelació dels personatges, amb molt de sentiment i afecte, però sense arribar a marejar. Hi ha fins i tot descripcions força gràfiques de les relacions sexuals dels personatges, en una societat neandertal on no es coneixia la relació entre el sexe i la reproducció.

L'edició de Maeva és prou correcta, amb una il·lustració genèrica a l'inici de cada capítol i una mida de font força gran, però lamentablement hi ha força errates en les primeres pàgines de llibre, cosa que provoca enuig. Per sort, més endavant la lectura ja no se'n ressent.

La meva valoració: best-seller entretingut.

Apunts relacionats:

2008-02-16

301. notimeforlove

There is no time for love in the basque country,
please extend the solidarity

Ez dago maitasunerako aukerarik Euskal Herrian,
zabaldu elkartasuna

No hay tiempo para el amor en el Pais Vasco,
extiende la solidaridad

No hi ha temps per l'amor al País Basc,
escampa la solidaritat!

300. Maria Laffitte, in memoriam 1949-2008

Ahir va morir Maria Laffitte, coneguda als anys de la Nova Cançó com a Dolors Laffitte.

Fa poc n'he pogut sentir força cançons, gràcies a la col·lecció de música de la Nova Cançó que ha anat venent el diari AVUI.

Les canços de la (llavors) Dolors Laffitte, amb aquella veu tan especial, vellutada i melosa, sempre em van agradar.

Alguna cançó del recull era occitana; la Maria Laffitte era una gran experta en música medieval i en les arrels de la música popular de la nostra nació, unes arrels que penetren a l'Occitània que ens va veure néixer.


Hi ha molt poca informació sobre aquesta artista a la xarxa. És una llàstima. Podeu visitar Maria Laffitte a MySpace (inclou cançons).

A YouTube hi ha un parell de clips de quan cantava amb Ara Va De Bo, un dels grups que escoltava de petit:

Ara Va De Bo, El gripau blau (1974)


Ara Va De Bo, La cançó del zoo (1974)



Algunes reaccions catosfèriques:

2008-02-12

299. La cantina de l'Estrella de la Mort (Star Wars)

A l'Estrella de la Mort (Star Wars) hi treballa molta gent. Molta. O sigui que hi han de tenir, com a mínim, una cantina on fer-hi els menús del personal.

Potser un dia s'hi deixa caure el propi Darth Vader en persona...



Una animació en LEGO d'un sketch d'Eddie Izzard.

Via El pollo de goma

Apunts relacionats:

2008-02-11

298. Un apunt Kitsch

Veig que avui una colla de blocaires han recordat el grup Kitsch en diversos apunts:

M'agradaria contribuir-hi amb un parell de clips penjats a YouTube: Oració II i Art de trair.






Finalment, no us perdeu aquest article d'en Marcús:
Kitsch: Una passejada musical per un món injustament oblidat (música i vídeos)

2008-02-09

297. Barack Obama, "Yes we can"

Ara com ara prefereixo de presidenta la Hillary que no pas l'Obama, per allò que saps què pot oferir, més enllà de la imatge. I tot i que per escollir nou president el canvi no ho és tot, també compta, però jo trobo que és un canvi més revolucionari que la nova presidenta sigui la Hillary Clinton que no pas el Barack Obama, ja que al món hi ha molts més homes negres amb poder que no pas dones, siguin del color que siguin. El que passa és que estem tan acostumats a que les dones no tinguin cap poder que ja ni ens n'adonem que això pot canviar... Sí o no?

Sigui el que sigui, aquest clip de suport a en Barack Obama és tan i tan bo, que el penjo aquí. Total, això és paper mullat...

296. Aretha Franklin canta Nessun Dorma

Gràcies al bloc de l'NSK trobo aquest bon clip.

<ul><li><a href="http://www.moreletras.com">letras de canciones</a></li><li><a href="http://aretha-franklin.moreletras.com">Aretha Franklin</a></li></ul>
Apunts relacionats:

295. Camí de sirga, de Jesús Moncada

Camí de sirga
Jesús Moncada, 1988
Català
Ed. de la Magrana
356 p.
ISBN 84-7410-350-9

Fa temps que volia llegir aquest llibre, del qual sempre havia sentit a parlar bé. Finalment l'he pogut llegir i n'he tret una bona impressió.

Camí de sirga és un llibre lent, que s'ha deixar coure a foc suau de manera que les aromes que desprèn puguin entrar amb una força subtil. Vaig començar a llegir-lo ràpid i de seguida em vaig adonar que havia de canviar el ritme. Havia de deixar reposar els personatges i les situacions per anar fent meu aquesta Mequinensa desapareguda i tota aquesta colla de personatges que fan interessants sèries de culte com Twin Peaks o Lost.

No és un llibre perfecte. Li falta trobar alguna motivació global que t'empenyi a voler devorar les pàgines per saber què passa. És veritat que poc a poc aprenem secrets dels personatges i els fem nostres fins a somriure amb les situacions que l'autor ens explica, però tota l'estona et queda la sensació que es podria entrar encara un xic més en alguns dels personatges; alguns dels habitants del poble semblaven que haurien de ser protagonistes i al final es queden en actors secundaris, mentre que altres personatges menys coneguts de cop prenen el protagonisme cap al final del llibre.

El que és innegable és el treball de representació d'un poble i d'una època, amb la humitat del riu i les bèsties tibant dels llaüts, amb les mines i els obrers i els senyors, amb les guerres d'Àfrica i la Guerra Civil, amb els cafès del poble on tot es comenta i tot es sap, amb els secrets de família i els servents que tot ho veuen i tot ho callen... i sobretot un gran treball lingüístic, amb un vocabulari extens i ric, que atabala al principi però que poc a poc es converteix en una part indispensable del llibre.

Sense ser tant dur com Solitud, però amb la mateixa riquesa lingüística, sense ser tant complex com Les veus del Pamano, però també amb una bona recreació del nostre passat immediat, Camí de sirga és un llibre que complementa perfectament qualsevol biblioteca personal del bon amant de la literatura.

La meva valoració: bona literatura

Apunts relacionats:

2008-02-08

294. Un bon truc de cartes

Un bon truc de cartes, vist en un programa de la televisió japonesa.

293. El poder de la teva veu

Sembla que el govern d'Espanya impedeix que Amnistia Internacional emeti aquest anunci per la televisió.

Des de fa vuit mesos, l'anunci d'Amnistia Internacional “El poder de la teva veu” no es pot emetre als canals nacionals de televisió. El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç obstaculitza la seva emissió esgrimint raons polítiques. No solament nega el caràcter de servei públic de l'anunci, amb la qual cosa s'impedeix la seva emissió gratuïta, sinó que a més el qualifica com a publicitat política, i per tant prohibida, sent sancionable la seva emissió.
Recordem que aquest ministeri és dirigit per en Joan Clos.

Doncs res, a veure l'anunci d'AI:



Certament, és molt perillós.

2008-02-04

292. Presentació llibre d'Èric Bertran al Via Llibres! de Terrassa (7 de febrer)

He rebut aquesta invitació. Crec que pot interessar a altres persones.


Us convidem a la presentació del llibre

L'institut de la vergonya. Un cas d'assetjament escolar (Proa)

A càrrec de l'autor Èric Bertran

el proper dijous 7 de febrer a 2/4 de 8 del vespre

al Via Llibres!

Passatge Bastard, 4

08221 Terrassa

El cas de l'Èric Bertran i el seu «Exèrcit del Fènix» va sotraguejar la societat catalana a finals de l'any 2004. Els mitjans de comunicació se'n van fer ressò, els polítics van intervenir al Congrés a favor seu i finalment es va desestimar l'absurda acusació de terrorisme a un noi de catorze anys que havia enviat uns correus electrònics demanant l'etiquetatge en català. Després d'anar a l'Audiència Nacional de Madrid, les aigües es van calmar i el cas es va tancar per a tothom, menys per a l'Èric i la seva família. Quedava el més difícil: el retorn a la vida normal, a l'institut, al dia a dia de l'estudiant de secundària. Però no va ser gens fàcil. A l'IES on feia segon d'ESO, l'Èric va haver d'enfrontar-se a les cares llargues, als insults, a alguna amenaça i a la sensació que tothom se n'apartava i li feia el buit. També bona part del professorat, el seu tutor i la directora del centre, cosa que facilitava més la tasca dels alumnes que el titllaven de «terrorista», fins al punt que va haver de canviar de centre escolar. Ara, en aquest llibre, Èric Bertran explica la seva terrible experiència d'assetjament escolar.


Èric Bertran (Barcelona, 1990) és estudiant de primer de Batxillerat Social. Viu des dels cinc anys a Lloret de Mar i és aficionat a navegar, al submarinisme i a la lectura, escriu sovint articles d'opinió a la revista Cel Obert i en d'altres mitjans, incloses ràdios i portals web, com l'Exèrcit del Fènix, de caire catalanista. És autor d' Èric i l'Exèrcit del Fènix (2005), que s'ha dut al teatre i pròximament al cinema. El 2006 va rebre el Premi «El Segador de l'any» i el Jaume I d'Acció Cultural del País Valencià.

2008-02-03

291, Llibres al telèfon mòbil

Sabíeu que a Japó ja hi ha llibres publicats (i supervendes) que s'han escrit sobre un telèfon mòbil?

Normalment són relats simples i similars a diaris, més propers al manga sense dibuixos que a la literatura amb voluntat de perdurar, però no deixa de ser sorprenent.

Pel que vaig llegir fa algun temps, els japonesos són els creadors dels millors diccionaris predictius per teclejar al mòbil, ja que bé han d'escriure els seus kanjis. Els japonesos es troben amb el fet que escrivint de manera més o menys fonètica (amb les kanes), el mòbil ja sap quin kanji ha d'inserir. I el sistema aprèn de l'usuari (segons el registre lingüístic que faci servir)! Quina meravella... Resulta que al final escriuen més ràpid fent servir un mòbil amb diccionari predictiu que a mà (menys tecles que traços de tinta). No m'estranya que el jovent japonès s'enamori de la tecnologia...

Per cert, que resseguint els enllaços de la notícia, m'he trobat amb un web on us podeu baixar novel·les en anglès al vostre mòbil. Si no us agrada dur llibres a sobre però de tant en tant teniu l'estona per llegir, perquè no repassar les 20.000 llegües de viatge submarí, les Aventures de Huckleberry Finn o el Conte de dues ciutats?


Via Núria Masdéu

2008-02-02

290. Ciudad sin sueño, d'Enrique Morente i Lagartija Nick

Si en 1979 Camarón va trencar els motllos del flamenc amb La leyenda del tiempo, en 1996 Enrique Morente es va ajuntar a Lagartija Nick per crear un dels discs espanyols que més m'agrada: Omega. La potència de barrejar les cançons de Leonard Cohen, les lletres de Federico García Lorca, el cant flamenc de Morente i el noise-rock de Lagartija Nick va produir un cocktail excel·lent, on no hi sobra cap ingredient i on hi trobem moments sublims.

Les meves peces preferides són Omega i Manhattan, però no les he trobat al YouTube. Us poso Ciudad sin sueño, on també es percep aquesta excitant barreja entre flamenc i noise-rock.



CIUDAD SIN SUEÑO

(NOCTURNO DE BROOKLYN BRIDGE)

No duerme nadie por el cielo. Nadie, nadie.
No duerme nadie.
Las criaturas de la luna huelen y rondan sus cabañas.
Vendrán las iguanas vivas a morder a los hombres que no sueñan
y el que huye con el corazón roto encontrará por las esquinas
al increíble cocodrilo quieto bajo la tierna protesta de los astros.

No duerme nadie por el mundo. Nadie, nadie.
No duerme nadie.
Hay un muerto en el cementerio más lejano
que se queja tres años
porque tiene un paisaje seco en la rodilla;
y el niño que enterraron esta mañana lloraba tanto
que hubo necesidad de llamar a los perros para que callase.

No es sueño la vida. ¡Alerta! ¡Alerta! ¡Alerta!
Nos caemos por las escaleras para comer la tierra húmeda
o subimos al filo de la nieve con el coro de las dalias muertas.
Pero no hay olvido, ni sueño:
carne viva. Los besos atan las bocas
en una maraña de venas recientes
y al que le duele su dolor le dolerá sin descanso
y al que teme la muerte la llevará sobre sus hombros.

Un día
los caballos vivirán en las tabernas
y las hormigas furiosas
atacarán los cielos amarillos que se refugian en los ojos de las vacas.

Otro día
veremos la resurrección de las mariposas disecadas
y aún andando por un paisaje de esponjas grises y barcos mudos
veremos brillar nuestro anillo y manar rosas de nuestra lengua.
¡Alerta! ¡Alerta! ¡Alerta!
A los que guardan todavía huellas de zarpa y aguacero,
a aquel muchacho que llora porque no sabe la invención del puente
o a aquel muerto que ya no tiene más que la cabeza y un zapato,
hay que llevarlos al muro donde iguanas y sierpes esperan,
donde espera la dentadura del oso,
donde espera la mano momificada del niño
y la piel del camello se eriza con un violento escalofrío azul.

No duerme nadie por el cielo. Nadie, nadie.
No duerme nadie.
Pero si alguien cierra los ojos,
¡azotadlo, hijos míos, azotadlo!
Haya un panorama de ojos abiertos
y amargas llagas encendidas.
No duerme nadie por el mundo. Nadie, nadie.
Ya lo he dicho.
No duerme nadie.
Pero si alguien tiene por la noche exceso de musgo en las sienes,
abrid los escotillones para que vea bajo la luna
las copas falsas, el veneno y la calavera de los teatros.

289. La leyenda del tiempo, de Camarón

L'any 1979 Camarón va trencar motllos i va fusionar el vell flamenc amb la música rock i amb el jazz. Camarón es va ajuntar amb Tomatito, Raimundo Amador (Pata Negra), Kiko Veneno i Juan el Camas i va aprofitar diversos poemes de Lorca per crear un disc en absoluta llibertat, un disc que es va vendre poc però que s'ha considerat un dels millors fets pels músics andalusos.

El disc comença amb la impactant cançó del mateix títol, de la qual he trobat aquest clip d'homenatge. Per gaudir-ne, poseu el volum BEN FORT !!!



Per a més informació llegiu les notes de Flamenco World [castellà].

LA LEYENDA DEL TIEMPO

(Proviene de la obra de teatro "Así que pasen 5 años")

El sueño va sobre el tiempo
flotando como un velero.
Nadie puede abrir semillas
en el corazón del sueño.

¡Ay, cómo canta el alba, cómo canta!
¡Qué témpanos de hielo azul levanta!
El tiempo va sobre el sueño
hundido hasta los cabellos.
Ayer y mañana comen
oscuras flores de duelo.
¡Ay, cómo canta la noche, cómo canta!
¡Qué espesura de anémonas levanta!
Sobre la misma columna,
abrazados sueño y tiempo,
cruza el gemido del niño,
la lengua rota del viejo.
¡Ay, cómo canta el alba, cómo canta!
¡Qué espesura de anémonas levanta!
Y si el sueño finge muros
en la llanura del tiempo,
el tiempo le hace creer
que nace en aquel momento.

¡Ay, cómo canta la noche, cómo canta!
¡Qué témpanos de hielo azul levanta!

288. Joc Flash: Flash Element TD 2

Un joc en Flash molt i molt addictiu: Flash Element TD 2.

Es tracta d'evitar que els bitxos ens prenguin les boletes de colors. Els bitxos entren pel camí i el segueixen fins al final. Si troben una boleta fan mitja volta i miren de sortir del camí. Si s'enduen totes les boletes, perds.

El jugador guanya diners matant els bitxos i guanya interessos amb els diners que no ha gastat. Amb els diners es poden comprar diversos tipus de torres per matar els bitxos. Pots comprar un tipus de torre si tens la boleta del color corresponent. Les torres existeixen en versió barata i en versió cara, i es poden millorar pagant més diners (cal seleccionar una torre per millorar-la).

Hi ha diversos tipus de bitxos, amb diverses propietats: armadura, velocitat, regeneració, invisibilitat, etc. Cada set nivells apareix el boss d'un tipus de bitxos i rebem 10 tokens. Amb els tokens pots ressituar les boletes al final del camí, comprar noves boletes i incrementar els punts per bitxo mort.

Podeu jugar al primer mapa com a invitats i al segon com a registrats. Pel tercer cal pagar. A veure si completeu els dos primers mapes! A sota podeu veure el nivell 59 del segon mapa. Hehehe...


Apunts relacionats:

287. Volem un .cat no un .es

A Espanya, el Ministeri d'Indústria ha posat en marxa el programa Jóvenes en Red” que segons diuen té per objectiu “fomentar que los jóvenes Internautas establezcan y desarrollen su presencia personal y social en Internet” i per això oferirà un domini .es gratuït durant el primer any a tots els joves menors de 30 anys (limitat a 30.000 dominis).

El problema és que el Ministeri d’Indústria, malgrat estar encapçalat per un ministre català, no té cap mena de sensibilitat amb la plurinacionalitat, i la pluralitat lingüística de l’estat. Així doncs únicament es regalen dominis .es, i el web on es demanen els dominis (www.jovenesenred.es) està únicament en castellà, menystenint la resta de llengües oficials de l’estat.


Si legalment sou súbdits del Regne d'Espanya, queixeu-vos!!!

En Francesc Gelabert ha fet aquest web de queixa:

http://volemuncatnounes.detotimes.cat

2008-02-01

286. Jaume I fa 800 anys









Vilaweb TV
Llibre vell
Viquipèdia

Música: Història de Catalunya amb Cançons (1971)
Disseny: camiZs

285. El lloc més fred de l'Univers

El lloc més fred de l'Univers és la Nebulosa Boomerang.


La imatge que en veieu a l'esquerra l'ha presa el Hubble gràcies a una tècnica consistent en prendre diverses imatges de la mateixa zona de l'espai però filtrant la llum cada vegada en polaritzacions diferents.


La Nebulosa Boomerang es troba a 5.000 anys llum de nosaltres, en la direcció de la constel·lació de Centaure.


L'any 1995, unes mesures fetes amb ràdio submil·limètrica van revelar que l'interior de la Nebulosa Boomerang té una temperatura de -272º Celsius, tan sols un grau per sobre del zero absolut. De fet, el Tercer Principi de la termodinàmica fa impossible arribar al zero absolut (ja que per fer una acció cal tenir energia) i, per això, aquesta nebulosa és un dels llocs més freds de tot l'Univers.

Brrr!

Via Batisfera

284. Ford Focus commercial

Instruments fets amb parts del cotxe.



Via Esteve Cardús