2008-09-20

378. Les benignes, de Jonathan Littell

Les benignes
Jonathan Littell, 2007
Català, trad. del francès per Pau Joan Hernàndez de Fuenmayor [Les bienveillantes]
Quaderns Crema
1.162 p.
ISBN 978-84-7727-181-9

Aquest és un llibre contundent. En la forma i en el fons. Guanyador del Goncourt i del Gran Premi de la Novel·la francesos, Les benignes és un cop de puny a la cara al llegir-lo i un important dany al peu si t'hi cau per accident.

El llibre novel·la les trifulgues de Max Auer, un oficial de les SS durant bona part de la Segona Guerra Mundial al front soviètic, és a dir a la URSS, Polònia i Alemanya.

La història és escrita com un relat explicat pel propi Auer anys més tard, mentre viu d'incògnit a França. La vida personal d'Auer és molt important en aquesta novel·la ja que condiciona bona part de les seves accions. De fet, queda clar que Auer pateix atacs psicòtics i té conflictes freudians no resolts amb la seva mare i la seva germana. Tot i que aquests conflictes apareixen de manera periòdica, l'autor no els ressalta com a origen de les malvades accions d'Auer, potser per no condicionar-nos l'opinió moral d'aquells actes o potser perquè l'autor només vol donar profunditat al personatge i en deslliga els transtorns mentals de les accions que comet a les SS.

Aquestes accions malvades no se'ns presenten tampoc amb cap judici moral ni ètic. Auer explica què fa i com ho fa, feina sobretot burocràtica però de tant en tant també d'acció, quan ha de fer trets de gràcia en algunes execucions massives de ciutadans ucraïnesos. Auer també pren molt de relleu en una part de la història que trobo essencial: amb l'arribada dels nazis al Caucas cal determinar de tots aquells pobles barrejats quins són d'origen jueu i quins no, per assassinar els que toca. Com que alguns destacaments SS ja han començat a exterminar petits poblets sense preguntar gaire, els representants de la zona es queixen a la Wehrmacht. L'exèrcit, que té les línies de subministrament massa forçades i depèn del resultat de la batalla d'Stalingrad, no vol pas que els ciutadans caucàsics es revoltin contra els alliberadors del comunisme i per tant pressiona a les SS perquè aturi les matances, davant la indignació d'aquests últims. Tot plegat es resol amb un congrés de lingüística amb experts duts des de Berlín per determinar el grau de judaïcitat que tenen determinats poblets; com que el congrés va per llarg i la guerra està canviant de sentit, la Wehrmacht pot assegurar la fidelitat de la zona fins al moment de retirar-se.

Aquest tipus de petites històries dins la novel·la donen una bona mesura del que va ser la Segona Guerra Mundial: milers (sí, milers) de petites històries com aquesta, totes enllaçades d'alguna manera.

Les altres dues grans parts de la novel·la són l'extermini de jueus a Ucraïna, encara per mètodes manuals (afusellaments) ja que els camps encara no existien i la batalla d'Stalingrad. De la primera història, en destaco el moment en que l'escamot de les SS ha de fer cavar als presoners sots i més sots buscant un lloc buit al bosquet de vora el poble, ja que dies enrere, al fugir les tropes soviètiques, ja havien afusellat a tothom qui no s'hagués amagat i no volgués compartir l'èxode i tot el bosquet ja era ple de cadàvers. De la segona història, el moment en que Auer visita la línia de front acompanyat d'un traductor ucraïnès i es troba amb un grupet de soldats croats que són la punta de llança del III Reich en la croada contra el comunisme. Un grupet de soldats als quals no els costaria matar un oficial de les SS per passar l'estona.

El llibre també aprofundeix molt en els malsons psicòtics d'Auer, però aquestes escenes les he trobat pesades i reiteratives; el personatge trobo que queda prou definit amb la meitat d'aquestes aproximacions psicològiques i en canvi força personatges secundaris queden un pèl massa plans. Himmler i Hélène estan prou bé, Speer és justet però a Thomas li falta una mica de treball, igual que a la família d'Auer.

Un capítol a part mereix l'edició de Quaderns Crema. És força horrorosa ja que un llibre d'aquestes característiques mereix un repàs a l'edició que estigui al nivell de l'edició original. Aquest llibre no és per al lector casual i trobo que el client que el compra mereix una mica de respecte: pràcticament cada dues o tres pàgines hi ha o bé una falta d'ortografia, gramatical o tipogràfica. Al principi les anava marcant amb el llapis com acostumo a fer, però al final me'n vaig cansar! Hi ha errors de copiar i enganxar: a tot el llibre la paraula legislativa apareix com a leGilsativa [sic]!! Fins i tot la pàgina 686 sencera està repetida!!!

Finalment, pel que fa a la qualitat literària del llibre, potser li falta una mica de força en punts estratègics de la història i això fa que hi hagi trossos massa llargs i massa plans. A més, el final no lliga gaire amb tot el conjunt de la novel·la. De tota manera, tampoc es pot dir que el llibre es faci avorrit i en canvi és una aventura interessant al cap d'una icona simbòlica del segle XX.

La meva opinió: imprescindible per als amants de la història i la Segona Guerra Mundial, una mica dur, en tots els sentits, per a la resta.

Apunts relacionats:

2 comentaris:

saltenc ha dit...

Bon dia Martí, a mi aquesta època m'apassiona i el llibre pel que dius sembla tenir capitols molt interessants, per altra banda entre les 800 pàgines, d'aquestes algunes que costen d'empassar i alguna crítica que he llegit no gaire favorable, em fa una mica de por, tu que en saps un niu que em recomanes
Salut!

Martí Cabré ha dit...

saltenc, jo et recomano llegir l'obra i saltar els trossos que no t'interessen.

Jo l'he llegida de cap a peu per por de perdre'm parts essencials i si el rellegís em saltaria directament les descripcions dels malsons psicòtics i la subtrama policíaca, que a per a mi no aporten res.

Les escenes de les neteges ètniques i de l'entramat burocràtic les trobo fascinants tot i que ratllen l'assaig.

Pots llegir una crítica interessant i un pèl més dura que la meva en aquest altre blog: http://nauargos.blogspot.com/2008/01/he-patit-les-benignes.html.