2008-09-14

367. Pyongyang, de Guy Delisle

Pyongyang
Guy Delisle, 2003
Castellà, trad. del francès per Laureano Domínguez
Ed, Astiberri
176 p.
ISBN 978-84-96815-05-6

Com es veu en un estat estalinista? Una pregunta difícil de respondre però a la qual ens podem acosta indirectament a través d'aquest llibre de Guy Delisle.

L'autor, dibuixant de dibuixos animats, va passar dos mesos a Pyongyang, la capital de Corea del Nord, com a enllaç entre l'empresa on treballava i els dibuixants subcontractats a Corea del Nord per fer els dibuixos més barats. I més dolents.

Pyongyang és una novel·la gràfica, un terme que vaig descriure al parlar de Fun home. On aquella era un viatge interior dins la persona i dins les relacions familiars, aquesta és un viatge quasi surrealista a un país on el sentit comú ha desaparegut i la gent ha desenvolupat un curiós instint per la supervivència que només he vist reflexat a la novel·la 1984 d'Orwell o al joc de rol Paranoia.

Dones pintant de blanc les pedres dels carrers o una autopista feta per arribar al museu del dictador, o bé l'estrany edifici sense completar i amb una grua dalt de tot que no pot ser retirada... tot són imatges oníriques que es converteixen en malson per als habitants fins que les somatitzen en una vida que prefereix no saber res d'altres vides, per evitar el dolor.

Hi ha un moment en que l'autor explica la manera com l'estat distribueix el menjar (Corea del Nord és un país comunista i per tant l'estat ho distribueix tot segons li sembla, sense que l'oferta i la demanda tinguin res a veure): la població útil són el nucli del país (quadres del partit comunista i suboficials de l'exèrcit [els oficials són del partit]) i la gent tèbia (obrers especialitzats, soldats, diplomàtics, habitants de la capital). La població inútil són els hostils (descendents de pares empresonats, presoners polítics [centenars de milers], mà d'obra) i la gent inexistent (uns sis milions d'individus que no apareixen a les estadístiques). Els uns reben menjar, els altres no.

La millor manera de passar dos mesos a Pyongyang és, per l'autor, adaptar-s'hi. Ell és afortunat: en podrà sortir i explicar-ho en un llibre. Nosaltres ho podrem llegir. D'altres hi han de viure.

La meva valoració: notable.

Apunts relacionats: