2008-08-10

364. Cloud computing a dojo


Tal i com explica l'Enrique Dans (en castellà), aviat ens trobarem el cloud computing fins a la sopa. Si sou neòfits en el tema però voleu saber de que va, la idea és passar de tenir ordinadors plens de programes que no explotem ni al 50% a tenir grupets de petits programes que ens fan únicament la feina que volem que facin.

Aquesta idea ja es troba en el disseny original del Sistema Operatiu (SO) Unix, fa quaranta anys. La idea és programar tasques senzilles que siguin fàcils de mantenir i reparar. Llavors l'usuari pot cridar les tasques que necessiti i encadenar-les per fer tasques més grans.

El problema de treballar en un SO d'aquest estil és que l'usuari ha de tenir un mínim de coneixements de programació per adequar-se l'estil de treball. Això no era un problema quan els ordinadors eren pocs i la gent s'hi connectava per terminals després de fer un curset d'aprenentatge. Però quan van aparèixer els ordinadors personals a gran escala no hi havia Internet. I això volia dir que l'usuari havia de tenir a casa els programes necessaris per treballar. I el mercat va començar a oferir primer programes petits i específics que poc a poc van anar creixent a mesura que els ordinadors es feien més i més potents. I així, en el cas dels fulls de càlcul, vam passar de tenir un Lotus 1-2-3 que tothom aprofitava al 90% a un Excel que usem al 10%. Però en paguem la llicència al 100%!

I aquí rau el problema: perquè pagar per programes que no usem?

Ara, les grans corporacions s'adonen d'aquest cost i promouen el cloud computing o computació en núvol: posar a disposició dels treballadors un gran conjunt de petites eines perquè n'usin només les necessàries. Això vol dir estalviar diners en llicències, espai de disc dur i hores d'aprenentatge dels treballadors: incrementar benefici!

I a nivell domèstic la tendència també va cap a aquí: la xarxa Internet ens ofereix dotzenes d'aplicacions gratuïtes, de GMail a Blogger, de Picasa a Gimp (hehe, quasi totes de Google), que podem fer servir sense haver de pagar les costoses llicències d'una Microsoft que busca un nou rumb o, sobretot, les caríssimes d'Apple, que ja fa temps que aposta fort pels electrodomèstics de disseny com a línia prioritària.

Del bloc d'Enrique Dans, per un comentari de Núria Masdéu