358. Fun home, d'Alison Bechdel

Fun home
Alison Bechdel, 2006
Català, trad. de l'anglès per Librada Piñedo
Ed. La Magrana (RBA)
232 p.
ISBN 978-84-9867-123-0

Fun home és una novel·la gràfica. Aquest terme s'usa per designar les narracions que tenen com a base principal el dibuix però que tenen una extensió i una complexitat majors de les que s'espera d'un còmic habitual. Normalment van dirigits al públic adult.

Algunes de les bones novel·les gràfiques que he llegit són de temàtica fantàstica, com ara Watchmen (un estudi sobre superherois en termes realistes) o bé Batman: the dark night returns (una revisió de la història de Batman, també en termes realistes).

Altres bones novel·les gràfiques estan basades en intepretacions de fets reals, com ara Adolf (sobre l'Holocaust des del punt de vista japonès) o From hell (una investigació dels crims de Londres de 1888; els de Jack l'Esbudellador).

Finalment altres bones novel·les gràfiques relaten una vida personal emmig de fets transcendentals, com ara Maus (la història d'un supervivent de l'Holocaust) o Persepolis (la història d'una nena durant la revolució islàmica a Pèrsia/Iran).

El que he descobert fa poc són bones novel·les gràfiques que relaten la vida personal d'algú emmig de la vida quotidiana. Un exemple en seria Blankets i el més recent és Fun home.

Per resumir, Fun home és la història de la complexa relació entre un pare i la seva filla, des del punt de vista de la filla. Una història que comença des de la infantesa, a la Pensilvània de 1960 i acaba bruscament quan la noia té vint anys. La història és realment interessant i enganxa des del primer moment. Les crisis d'identitat, la convivència familiar, les mancances de comunicació, les petites obsessions... tot plegat amaneix una vida alhora particular i universal.

En l'àmbit formal, el llibre es presenta en forma laberíntica, amb les mateixes escenes explicades una i altra vegada a mesura que l'autora i protagonista aprofundeix en els records per entendre i explicar-se els perquès de la seva vida. Així, algunes vinyetes ens presenten la mateixa escena des del mateix punt de vista però amb un nou significat, mentre que altres vinyetes presenten una mateixa escena des de punts de vista diferents, perquè no se'n treu l'entrellat.

El dibuix està tintat en tons verds, entenc que per la pròpia autora, i l'estructura de les vinyetes és de tres files per dues columnes, tot i que sovint les ajunta de manera quadrada per obrir la panoràmica o mostrar detalls.

L'autora, Alison Bechdel, és autora de l'exitosa tira Dykes to watch for.

La meva valoració: excel·lent.

Apunts relacionats:

• 302. El clan de l'ós de les cavernes, de Jean M. Auel
  
• 295. Camí de sirga, de Jesús Moncada
  
• 260. Mil cretins, de Quim Monzó
  
• 230. Solitud, de Víctor Català
  
• 229. La mort a Venècia, de Thomas Mann
  
• 226. Grans esperances, de Charles Dickens
  
• 206. A feast for crows, de George R. R. Martin
  
• 180. Aníbal, de Gisbert Haefs
  
• 170. L'Eneida, de Virgili
  
• 165. 1984, de George Orwell
  
• 137. A storm of swords, de George R. R.Martin
  
• 89. Si menges una llimona sense fer ganyotes, de Sergi Pàmies
  
• 88. Gates of fire, de Steven Pressfield
  
• 70. A clash of kings, de George R. R. Martin
  
• 57. A game of thrones, de George R. R. Martin
  
• 55. Memòries d'Adrià, de Marguerite Yourcenar
  
• 54. Les històries naturals, de Joan Perucho
  
• 53. Scarface, d'Armitage Trail
  
• 52. Terra baixa, d'Àngel Guimerà
  
• 51. El món segons Garp, de John Irving
  
• 35. Dos llibres