2008-08-27

357. Autoodi: un altre mal que també ens ve de lluny

Un nou article d'en Joan Josep Isern sobre una carta d'en Joan Sales escrita el 1937. No em puc estar de reproduir-ho:

"(...) A Madrid ja em cridava l'atenció que molta gent relacionés la guerra actual amb la del francès ("la guerra de la Independencia" com en diuen els madrilenys); el poble madrileny no ha aterrat cap de les estàtues -ben mediocres per cert- dels seus reis que s'alcen tan monòtones a la Plaza de Oriente ¿per què a Barcelona ho han hagut de fer amb la de Prim i tants altres?..."

"Precisament Prim havia estat el capitost d'una revolució; però ¿què saben els nostres revolucionaris de la història del país, ni tan sols de la més recent? A Madrid els oradors de tots colors feien en els seus discursos contínues referències a gestes de la seva història tingudes com a glorioses i jo escoltant-los pensava que a Catalunya encara no se li ha acudit a cap dels nostres revolucionaris invocar les victòries de Panissars, de Montjuïc o del Bruc o els noms de Roger de Flor o de Roger de Llúria; un arriba a sospitar si no han sortit tots ells d'una misteriosa inclusa. Potser no han sentit a parlar mai de pares ni d'avis, pobrets.

Un arriba a sospitar que a tot arreu del món s'és patriota fora de Catalunya; això sol explicaria per què anem de recules des de fa quatre segles. Amb les nostres idees universalistes ens anem arraconant cada vegada més en un trist cul de món; viltinguts per tots els altres, que ens deuen prendre per una gent borda ja que no guardem memòria dels nostres passats. (...)"


Apunts relacionats: