2008-07-09

358. Petit Atles Lingüístic del Domini Català

Una notícia apareguda al web de la Generalitat del Principat:


El conseller d’Educació, Ernest Maragall, i el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, han presidit avui [10 de juny de 2008] la presentació del Petit Atles Lingüístic del domini català davant una representació de professors d’ensenyament secundari.
En el marc de la presentació, el conseller d’Educació ha destacat que “l’atles ens obliga a saber i ens fa més difícil ignorar-nos. Des de dins, i des de fora. Ens demostra la unitat de la llengua des de la seva diversitat. Ens fa més rics”.
Ernest Maragall també ha volgut remarcar la feina de l’Institut d’Estudis Catalans: “no només ens guardeu els mots, com deia el poeta, sinó que els esteu conreant. Heu sabut passar de l’erudició a la divulgació”. El conseller ha anunciat que el Departament distribuirà el petit atles lingüístic en els centres de secundària de Catalunya.
El volum s’ha elaborat sota la direcció del reconegut dialectòleg Joan Veny, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’IEC, i la presentació ha comptat també amb la participació de l’escriptor i membre de la Secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Jaume Cabré.
El volum publicat ara és una versió reduïda de l’obra més àmplia, l’Atles Lingüístic del domini del català, que està en procés d’elaboració. De moment, el Petit Atles s’adreça particularment als estudiants de l’ensenyament secundari i primers cursos de l’ensenyament superior. Per això, es presenta com un atles de síntesi, en paraules del seu autor, enriquit amb comentaris lingüístics, sense aprofundiments d’alta filologia, però bastit una base de rigor científic, de consulta còmoda, destinat a universitaris, alumnes de batxillerat i diletants de la llengua.
El Petit atles recull, en 180 pàgines, cent quatre mapes lingüístics, en els quals es poden consultar les diverses accepcions d’una paraula o d’una expressió, o les variants de pronunciació d’una mateixa lletra en tot el territori de parla catalana. Així doncs, és possible consultar-hi les diferents formes de dir “fer un petó” o “picar l’ullet”, descobrir-hi nous significats de mots com ara “pilota” o “petaca” i esbrinar com s’anomena una persona guenya a Perpinyà.
Els mapes del llibre es divideixen en quatre apartats: fonètica, fonosintaxi, morfologia i lèxic. També s’inclouen uns mapes introductoris relatius a diversos àmbits, com ara la divisió política i administrativa, la classificació dialectal, o els punts d’enquesta.
Per poder fer l’obra s’han recollit dades de cent noranta localitats de llengua catalana: des de Salses, al Rosselló, fins a Guardamar, a Alacant, i des de Fraga, a la Franja de Ponent, fins a Maó, a Menorca.