2008-02-01

285. El lloc més fred de l'Univers

El lloc més fred de l'Univers és la Nebulosa Boomerang.


La imatge que en veieu a l'esquerra l'ha presa el Hubble gràcies a una tècnica consistent en prendre diverses imatges de la mateixa zona de l'espai però filtrant la llum cada vegada en polaritzacions diferents.


La Nebulosa Boomerang es troba a 5.000 anys llum de nosaltres, en la direcció de la constel·lació de Centaure.


L'any 1995, unes mesures fetes amb ràdio submil·limètrica van revelar que l'interior de la Nebulosa Boomerang té una temperatura de -272º Celsius, tan sols un grau per sobre del zero absolut. De fet, el Tercer Principi de la termodinàmica fa impossible arribar al zero absolut (ja que per fer una acció cal tenir energia) i, per això, aquesta nebulosa és un dels llocs més freds de tot l'Univers.

Brrr!

Via Batisfera

8 comentaris:

Cultura Pràctica ha dit...

M'ha semblat molt interessant aquesta entrada i el seu contingut l'he fet servir per una entrada a la bloc d'experimentals de la nostra escola.

Martí Cabré ha dit...

Cultura Pràctica,

caram, doncs me n'alegro molt. Que sou l'escola Cultura Pràctica de Terrassa? La del carrer Sant Pere?

Carles ha dit...

Renoi, molt interessant això del lloc més fred de l'Univers. Em pregunto quin lloc deu ser el més calent ( i no valen les platjes de la Costa Brava a l'estiu !)

Martí Cabré ha dit...

El més calent, el més calent, no ho sé, però conec alguns llocs que s'hi deuen acostar força... :-)

Bromes a banda, els punts més calents de l'Univers són les estrelles, i les estrelles més calentes són les de classe O (les blaves), que tenen temperatures de 30.000 a 60.000 K (el nostre sol és de tipus G, estrelles grogues, i té
una temperatura de 5.778 K).

Una de les blaves més calentes és Zetta Puppis, a la constel·lació de Popa. Té una temperatura de 42.000 K, cosa que no està gens malament. Però no la podràs veure des de Catalunya perquè es veu des de l'hemisferi sud (això sí, pots usar la funció Sky del GoogleEarth).

Un exemple d'estrella blava del nostre hemisferi és Zeta Orionis o Alnitak, a la constel·lació d'Orió, a 800 anys llum d'aquí. La pots distingir perquè és la de l'esquerra del famós Cinturó d'Orió.

A la nit, quan la miris, pensa que estàs mirant un dels punts més calents de tot l'Univers.

Cultura Pràctica ha dit...

Hola, sí que has encertat d'on som. Intentem que l'alumnat gran utilitzi la Xarxa per quelcom més que pel Messenger i val la pena aprofitar aquesta via. I, mirant els teus comentaris, no t'estranyi si també faig servir el que has fet al Carles sobre els estels com a punts calents...
Fa temps que segueixo la teva bloc a nivell personal i val la pena. Felicitats!

Martí Cabré ha dit...

Cultura Pràctica,

Quina coincidència! Jo vaig fer primària a l'escola l'Avet, que és just a la cantonada.

Podeu fer servir les entrades que necessiteu, només faltaria.

I moltes gràcies pels ànims!

Per cert, per rematar el tema: els estels es classifiquen normalment pels tipus (de molt calent a 'menys calent') O, B, A, F, G, K, M. Una manera de recordar-ho sempre (si saps anglès) és: "Oh Be A Fine Girl, Kiss Me".

;-)

Carles ha dit...

I, si enlloc de la temperatura, ens fixem en la dimensió dels astres, he trobat un lloc on fàcilment podem veure que no sóm res....
http://www.techdo.com/images/largest-know-star.htm

Martí Cabré ha dit...

Buf! Impressionant, aquesta Canis Majoris!