2008-01-07

276. L'escriptor i el fotògraf

Tot i que no em considero monàrquic, agraeixo als reis que hagin passat enguany per casa i m'hi hagin deixat un ordinadoret nou de trinca, amb aquesta meravella de processador amb quatre nuclis. Va com una seda!

Això d'escriure al bloc amb un ordinador nou m'ha recordat una escena memorable.

Ara fa algun temps, un conegut escriptor, el nom del qual reservarem per no ferir susceptibilitats, va assistir a la inauguració de l'exposició de l'obra d'un reconegut fotògraf, del qual no direm el nom per no ser menys que l'escriptor.

Quan es van saludar, l'escriptor, com a gest de reconeixement, va dir "M'agrada molt la vostra obra. Feu unes fotos magnífiques. Quina càmera de fotografiar feu servir?". I el fotògraf va agrair el comentari i li va explicar les característiques tècniques de la seva càmera de fotografiar. A continuació, el fotògraf va replicar "A mi també m'agrada molt la vostra obra. Feu unes novel·les magnífiques. Quina màquina d'escriure feu servir?".
Així doncs, a partir d'ara, amb aquest ordinador, si el bloc no és bo ja no tinc excusa!

6 comentaris:

joliu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
joliu ha dit...

Això m'ha recordat una anècdota d'unes monges que li van demanar una ajuda a Picasso.
Aquest va dibuixar un colom en un cartró i va dir que en podrien demanar un milió de dòlars.
La monja va exclamar:
-un milió per un segon?
-un segon no senyora, anys!

O aquella Senyora que nessitava un modelet ultraurgent i ultraexclusiu per una recepció per aquell mateix vespre i va un dissenyador de renom. L'artista li treu una tela bona, li posa al damunt i li ajusta amb una dotzena d'imperdibles. Moníssima!
-Són 2 milions (de pessetes)
-2 milions per una tela i uns imperdibles?
l'artista li treu la tela, la plega, hi posa els imperdibles al damunt...
-Tingui. La tela i els imperdibles són gratis senyora.

En fi, que els teus posts no milloraran pas per un ordinador nou.... ni falta que fa, que estan molt bé.
Salut

Jaume ha dit...

No sé per què, però m'ha fet pensar en aquell japonès que està amb un jueu i li diu és que vosaltres els jueus teniu la culpa de tot. El jueu fa cara de 'ja hi som' i el japonès continua, a la nipona:
--Per exemple, l'enfonsament del Titànic, va ser cosa vostra.
--El Titànic, també? Però com pots dir aquestes bestieses!?
--Iceberg, Rosenberg, Wallenstein... Tot és el mateix.

Martí Cabré ha dit...

joliu,

l'anècdota del dissenyador de moda em recorda la del tècnic que per arreglar una màquina canviant un cargol presenta una factura de 500 euros. Davant la protesta conseqüent, diu "són 10 euros del cargol i 490 per saber quin calia canviar". Cada cop més, el coneixement és font de riquesa.

jaume,

no coneixia cap relació entre jueus i japonesos des que vaig llegir 'Adolf' d'Osamu Tezuka. Veig que també n'hi ha al món de l'humor negre.

joliu ha dit...

haha, però cada dia costa més de trobar gent que sàpiga el que fa i quan els trobes és d'agrair.

Es veu que hi ha informàtics com aquell que un dia quan es va espatllar el cotxe va dir: i si sortim i tornem a entrar?

Fora bromes, no hi ha sensació més desagradable que interessar-te per un producte en una botiga i veure que les explicacions que en fa el dependent són inferiors al coneixement que tu en tens.

Martí Cabré ha dit...

joliu,

això de la broma de l'informàtic és alhora una solució pràctica (reiniciar) però un símptoma d'un mal disseny de base (sistemes Windows). Un sistema amb cap i peus no s'hauria de reiniciar mai, excepte per canviar el kernel i encara.

D'altra banda, la manca de qualitat laboral és un símptoma més de deixadesa social, de manca de consum cultural, de vida política pobra, de decadència nacional. I no és excusa per a negligir la nostra pròpia feina!