2007-09-29

212. Jaume Cabré a Nydia

Diumenge 30 de setembre el programa Nydia del Canal 33 inclou una interessant entrevista sobre el món musical en la literatura de l'escriptor Jaume Cabré.

Podeu veure i sentir aquesta entrevista des d'avui mateix al propi web de Nydia.

En l'entrevista, Cabré explica el moment en que va incorporar la música en l'essència de la seva obra literària, confessa la seva passió per la poesia i per la musicalitat de la llengua, compara formes musicals amb formes literàries, parla de les seves referències a Debussy, Bach o Schubert, sobre la validesa del trinomi autor-lector-crític, sobre l'evolució de l'art i parla també, davant la impossibilitat d'abastar-ho tot, de la necessitat de triar allò que ens apassiona.

Us ho recomano!

Apunts relacionats:

211. Un rellotge d'estadístiques mundials

En Jaume m'envia la referència del Poodwaddle World Stats Clock, un rellotge que inclou la informació estadística mundial sobre un munt de coses:

  • naixements
  • creixement de la població
  • infeccions de VIH
  • deteccions de càncer
  • desforestació
  • producció de petroli
  • increment de la temperatura del planeta
  • morts
    • de VIH
    • de meningitis
    • de malalties tropicals
    • de malalties cardiovasculars
    • d'accidents de trànsit
    • d'accidents
    • de guerres
I moltes altres dades. És força curiós. Expliquen que han obtingut les dades de creixement de cada camp de diverses fonts informatives i que les han combinades per fer aquest rellotge.

Podem canviar la referència de les estadístiques per que s'acumulin des de l'inici d'any, de mes, de setmana o de dia i també podem posar el marcador a zero i que comenci a comptar cada camp des del moment que vulguem.

És instructiu, per exemple, comprovar com els accidents de trànsit provoquen cada any vuit vegades més morts que totes les guerres del món, i quan anem amb aquella alegria per l'autopista no en tenim consciència.

O que la primera causa de mort per malaltia és la cardiovascular. Ens haurem de mirar el colesterol...

2007-09-24

210. Eleccions als EUA: les agendes polítiques

El diari The Washington Post ha creat un web sensacional per comparar les agendes polítiques dels actuals candidats (i candidata) a la presidència dels EUA, actualment un dels principals càrrecs polítics mundials.

Com podeu veure en la imatge de l'esquerra, el diari presenta dues columnes principals. A l'esquerra, temes de l'agenda política (abortament, drets civils, economia i pressupost, educació, medi ambient, globalització, salut pública, immigració i guerra a l'Irac). A la dreta, les fotos dels disset candidats.

Quan passem el ratolí sobre algun dels temes de l'esquerra, les fotos dels candidats s'amplien o s'encongeixen en funció de la quantitat de vegades que han fet propostes sobre aquest tema des que són candidats.

A la inversa, quan passem el ratolí sobre la foto d'algun dels candidats, els temes de l'agenda política es fan més grans o petits en funció de la dedicació del candidat a cada tema.

Proveu-ho! És molt interessant. Si llavors cliqueu sobre una connexió candidat-tema, se us mostraran tots els articles que fan referència a aquell tema i aquell candidat.

Una molt bona feina! Així es pot visualitzar molt bé la complexitat de les relacions dels temes polítics, que sovint van més enllà de les simplistes fronteres dels partits. A veure si els periodistes del nostre país en prenen nota i podem superar d'una vegada l'absurda dicotomia dreta/esquerra...

Via Vilaweb

2007-09-16

209. Microsoft Surface

Microsoft va ser lenta a reaccionar a l'aparició d'Internet. De fet, no creien en el poder de la xarxa i es van concentrar en l'equipament de l'ordinador personal barat com a negoci principal, amb la línia de sistemes operatius Windows i amb les diverses aplicacions d'Office (Word, Excel, Access, PowerPoint, ...).

Tot i l'èxit dels sistemes i aplicacions Microsoft per a l'usuari comú (no especialitzat), a la casa de Bill Gates sempre els va doldre no haver participat de l'expansió d'Internet, que ha esdevingut el domini de Google, Yahoo, AOL i del sistema operatiu Linux. Per això, quan en Jefferson Han (NYU) va presentar els avenços en pantalles tàctils, Microsoft va apostar-hi fort.

Avui ja podem gaudir d'una presentació en web del producte Microsoft Surface, una taula tàctil que respon molt intuïtivament al control dels nostres dits i que ens permet avançar en el món de la recreació multimèdia. La gràcia és que la taula integra les relacions Bluetooth i Wifi per fer que les connexions entre aparells siguin més naturals, a part que el seu sistema operatiu és totalment visual.

En principi aquest producte es podrà trobar l'any vinent en centres públics i bars de renom i en les llars de les persones disposades a desembutxacar una bona suma, però esperem que d'aquí a poc temps pugui arribar massivament a les llars.

Una pregunta per al 2008: qui triomfarà? L'Apple iPhone o el Microsoft Surface?

http://www.apple.com/iphone/
http://www.microsoft.com/surface/

Via Who has time for this?

Apunts relacionats:

208. Cosplay Transformers

El cosplay consisteix en jugar a disfressar-se i és una activitat que es fa sovint a les convencions de còmics, jocs de rol i estrenes cinematogràfiques determinades, com ara Star Wars, El senyor dels anells i similars.

La paraula cosplay és una contracció de les paraules angleses costume i roleplay, tot i que el seu origen es troba a Japó, a les populars concentracions d'aficionats al còmic manga.

Avui ja és normal trobar a Barcelona gent disfressada durant algun d'aquests esdeveniments (a part dels actors llogats per animar la festa), però a Japó continuen amb un nivell de transformisme espectacular, com mostren aquestes imatges de l'estrena de la pel·lícula Transformers.


Cosplay Transformers - For more of the funniest videos, click here

Via Terra de Jocs

2007-09-14

207. El rei del Tetris

Tothom coneix el Tetris, el trencaclosques de peces de colors inventat per l'enginyer informàtic rus Alexei Pazhitnov i que agrada a grans i petits.

En aquest vídeo japonès podeu veure un autèntic expert en Tetris, que aconsegueix acabar tota la partida en la versió de màquina recreativa Arika. Fixeu-vos en el final: les peces són invisibles!




Via Microsiervos

2007-09-11

206. A feast for crows

A feast for crows
George R. R. Martin, 2005.
Bantam Books. 1058 p.
ISBN 0-553-58202-X
7,99€

A feast for crows és la quarta novel·la de la sèrie A song of ice and fire, de George R. R. Martin. Les tres primeres novel·les són A game of thrones (1996), A clash of kings (1998) i A storm of swords (2000).

Aquesta quarta novel·la va trigar força a sortir. Van passar cinc anys entre A storm of swords i A feast for crows, per diversos motius. Aquesta saga havia de tenir sis novel·les. La quarta duria el títol d'A dance of dragons. D'entrada, Martin volia situar l'acció de la quarta novel·la cinc anys després dels fets que passen en les tres primeres novel·les, per permetre créixer als personatges més joves. Després d'un any d'escriure es va adonar que això demanava massa flaixbacs i que la lectura se'n ressentia. Va tornar a començar i va situar l'acció just al punt on acaba la novel·la anterior, tal i com passa en les tres primeres novel·les.

Amb aquesta continuïtat el flux de la novel·la satisfeia Martin, però llavors es va trobar amb un pròleg de 250 pàgines, que va haver de repartir per tota la novel·la. Finalment, quan ja l'estava acabant, els editors li van dir que era massa llarga i que l'hauria de partir en dos. Quan estava a punt de partir A dance with dragons en Part 1 i Part 2, un amic li va aconsellar de partir-la per personatges i localitzacions. En Martin s'ho va repensar i va decidir que era una bona solució: així Martin va refer el llibre: la sèrie passa a ser de set novel·les i A feast for crows es centra en els personatges i situacions del sud i l'oest de Westeros i de King's Landing mentre que A dance with dragons es centrarà en el Nord i les terres de l'est, mar enllà.

Pel que fa a la novel·la en sí, aquesta és potser la més traquil·la de les quatre publicades. Així com les tres primeres fan un crescendo constant (excepte potser en la primera part d'A clash of kings, on es presenten força personatges i llocs) en aquesta novel·la totes les cases es llepen les ferides després dels truculents esdeveniments de les parts anteriors. Altres cases es preparen per millorar la seva situació, però els nous xocs encara han de venir. Com que el llibre següent té l'acció paral·lela a aquest, suposo que serà al sisè llibre on xocaran de nou totes les cases i al setè on es resoldrà el destí de tot aquest continent.

El llibre continua mostrant els punts de vista dels personatges principals, però en aquesta ocasió també en presenta de personatges secundaris importants, per dir-ne d'alguna manera, que se'ls dedica un sol capítol o dos en tot el llibre. Realment hi ha moltes coses a explicar i l'autor ho devia tenir difícil per lligar tanta gent, llocs i situacions en un fil continu d'esdeveniments. He de dir que ho aconsegueix.

Poca cosa més puc dir del llibre sense explicar secrets. Com sempre, el destí dels personatges pot canviar al passar la pàgina, i al cloure el llibre tenim la sensació que les truites giren sense pietat. No ho sabrem del cert però, fins al proper llibre.

La meva valoració: imprescindible.

Apunts relacionats:

205. Para que no se olviden

Para que no se olviden és un projecte web per preservar els llibres de divulgació infantil que van marcar tota una generació (entre els quals m'hi compto). Quins records aquells Como hacer de espías o El libro de los niños: Atlas. I és que l'interès pel coneixement es pot inculcar als infants de ben petits.

El projecte pretén escanejar totes les pàgines dels llibres de Publicaciones y Ediciones Lagos, que eren uns excel·lents llibres per fer descobrir el món als infants (i no tan infants). Avui tots aquells llibres són descatalogats i no es troben si no és a través de col·leccionistes.

Quan vaig llegir a Microsiervos la notícia i vaig veure alguns dels llibres que s'havien preservat, vaig notar una emoció especial, la de saber que algú més havia compartit aquells instants de lectura i descobriment del joc (eren llibres per divertir-se I aprendre) i també l'emoció de saber que més gent en podrà gaudir.

Podeu trobar ací la llista de llibres que falten per escanejar.
Podeu veure ací la galeria amb totes les imatges de les pàgines ja disponibles.

Via Microsiervos

204. Roger Mas & Sanjosex - Ni una sola paraula (Paulina Rubio cover)

Fa uns dies vaig penjar una versió del Ni una sola palabra de Paulina Rubio millorada per en Roger Mas. Ara ja es poden trobar força gravacions d'aquestes interpretacions, com aquesta feta junt amb en Sanjosex.



Via Al darrere la nevera

Apunts relacionats:

2007-09-06

203. Catalunya - EUA: envia un correu de protesta a la RFEF

De nou Espanya ens posa traves. Aquest cop, la federació de futbol d'Espanya prohibeix que Catalunya pugui jugar un partit amistós de futbol amb els Estats Units d'Amèrica.

Realment aquesta gent van a tocar el que no sona: per què no ens deixen en pau d'una vegada?

Expresseu el vostre rebuig a aquestes ingerències espanyoles. Envieu un correu de protesta a la federació espanyola. Seguiu el següent enllaç:

http://www.seleccions.cat/protesta/protesta.asp

Més informació a Vilaweb.

Per cert, recordeu que la campanya de l'Èric Bertran i l'Exèrcit del Fènix continua oberta:
http://papermullat.blogspot.com/2007/09/197-el-mn-ha-de-saber-ho.html

Cal veure el clip de YouTube tantes vegades com sigui possible!

202. Les dones al cinema

Fa quatre mesos vaig penjar un clip amb l'evolució dels retrats femenins contemplats gràcies al morphing. En aquesta ocasió he trobat un clip similar però amb l'evolució de les actrius al cinema.



Les actrius que hi veieu són Mary Pickford, Lillian Gish, Gloria Swanson, Marlene Dietrich, Norma Shearer, Ruth Chatterton, Jean Harlow, Katharine Hepburn, Carole Lombard, Bette Davis, Greta Garbo, Barbara Stanwyck, Vivien Leigh, Greer Garson, Hedy Lamarr, Rita Hayworth, Gene Tierney, Olivia de Havilland, Ingrid Bergman, Joan Crawford, Ginger Rogers, Loretta Young, Deborah Kerr, Judy Garland, Anne Baxter, Lauren Bacall, Susan Hayward, Ava Gardner, Marilyn Monroe, Grace Kelly, Lana Turner, Elizabeth Taylor, Kim Novak, Audrey Hepburn, Dorothy Dandridge, Shirley MacLaine, Natalie Wood, Rita Moreno, Janet Leigh, Brigitte Bardot, Sophia Loren, Ann Margret, Julie Andrews, Raquel Welch, Tuesday Weld, Jane Fonda, Julie Christie, Faye Dunaway, Catherine Deneuve, Jacqueline Bisset, Candice Bergen, Isabella Rossellini, Diane Keaton, Goldie Hawn, Meryl Streep, Susan Sarandon, Jessica Lange, Michelle Pfeiffer, Sigourney Weaver, Kathleen Turner, Holly Hunter, Jodie Foster, Angela Bassett, Demi Moore, Sharon Stone, Meg Ryan, Julia Roberts, Salma Hayek, Sandra Bullock, Julianne Moore, Diane Lane, Nicole Kidman, Catherine Zeta-Jones, Angelina Jolie, Charlize Theron, Reese Witherspoon i Halle Berry.

La música és un preludi de Bach de la Suite per Violoncel N. 1 en Sol Major, BWV 1007, interpretada per Yo-Yo Ma.


Via Queralt Antú

Apunts relacionats:

2007-09-05

201. Clips musicals temàtics: MyStrands

Una bona manera de gaudir de clips musicals que ens agradin és usar MyStrands.
Es tracta d'un projecte nou de la gent de Microsiervos que usa els recursos de YouTube i les indiciacions dels usuaris per anar proposant clips d'artistes similars.

Podem crear canals basats en artistes (x: Mike Oldfield) o basats en gèners (x: NewAge). El sistema va fent propostes que podem catalogar com a interessants o no. No és un mètode nou ni original, però fa gràcia trobar cançons d'aquells grups que tant ens agradaven.

Via Microsiervos

200. Dire Straits: Romeo & Juliet

Una cançó que espero que m'acompanyi tota la vida...

2007-09-04

199. Sembla que ja no es fan tantes cases

Si les dades que podem veure en aquesta gràfica són certes, als EUA la contrucció de nous habitatges ha caigut en picat, segurament a causa de la pujada dels tipus d'interès.

Tots els indicadors actuals ens fan creure que aviat les persones que gaudim d'una hipoteca ens haurem de començar a estrènyer el cinturó si no les volem passar magres.

La felicitat amb que fins ara es compraven les cases pels baixos tipus d'interès ja s'ha acabat. Ara les entitats bancàries ofereixen productes d'estalvi i d'inversió molt més interessants.

Esperem que tot això faci sortir al mercat tots els habitatges acumulats per especular-hi i que això faci baixar els preus a un nivell més raonable. El problema serà amb les persones que tenen hipoteques per habitatges molt i molt sobrevalorats.

Via TheMessThatGreenspanMade

198. àtic 2a i el futur de la TV

L'Associació Atictes (Amics i amigues de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació) organitza les IV jornades sobre tecnologies de la informació i la comunicació els propers dies 8 i 9 de setembre a Amposta. Aquestes noves jornades estan dedicades a la televisió i les seves diverses opcions de futur. D'una banda la TDT, la TV IP, la TV peer to peer...

Van convidar la Núria a participar-hi i s'encarrega del taller 'Quines opcions tinc per veure TV a internet'.

Serà el diumenge 9 de setembre d'11 a 13 hores.

Ens veiem a Amposta!!

2007-09-03

197. El món ha de saber-ho

Des del bloc de Xavier Mir a Vilaweb, on ara fa un any va engegar-se la campanya " Jo també vull un estat propi" que ha donat lloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes i al web www.estatpropi.cat, ens arriba una nova proposta. Es tracta d'un visionat massiu del documental sobre el cas d'Èric Bertran realitzat per Xevi Mató, subtitulat a l'anglès per Heather Hayes i disponible a YouTube.

Mir proposa que la setmana del 27 d'agost al 2 de setembre s'escampi la iniciativa mitjançant apunts als blocs i enviament de notes de premsa o de correus als mitjans de comunicació. A partir del 3 de setembre i fins al dia 9, es tracta de visionar tantes vegades com es pugui el documental sobre el cas Èric Bertran per tal que pugi posicions al rànquing i entri al circuit dels més vistos. D'aquesta manera, mitjançant el recurs coordinat de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, s'espera aconseguir una projecció internacional del cas d'Èric Bertran, del dèficit democràtic de l'Estat espanyol i de la presa de consciència que està experimentant el poble català pel que fa als seus drets nacionals a fi de tenir un Estat propi.

El documental s'ha penjat a YouTube en cinc parts. El vídeo que caldrà visionar massivament és la primera part:

http://www.youtube.com/watch?v=aIiRFSCgGu4

(A la dreta del vídeo hi trobareu els altres quatre fragments del documental)

Recordem que sobre aquest cas hi ha l'obra teatral Èric i l'Exèrcit del Fènix, de Víctor Alexandre amb direcció de Pere Planella, que el mes de setembre començarà a Valls i a Calella una gira pels Països Catalans.

Podeu anar seguint l'evolució de la proposta al bloc de Xavier Mir: http://blocs.mesvilaweb.cat/xaviermir



Apunts relacionats: