2007-08-31

196. Els Simpson d'Star Wars

Una petita meravella feta per l'animador Rich Cando que ens situa la introducció de la sèrie televisiva Els Simpson dins l'univers d'Star Wars.



Via Microsiervos

2007-08-30

195. Beijing 2008: ja ens podem calçar

He vist al bloc de la Queralt Antú el clip promocional de les mascotes dels Jocs Olímpics de Beijing 2008.


Van en la línia de tot allò que fan a la Xina: xaró, desfasat i farfagós. Ja ens podem calçar.




Via Queralt Antú

2007-08-24

194. Jaume Cabré: Die Stimmen des Flusses

A Alemanya comencen una campanya força grossa per promocionar Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, un dels èxits literaris actuals.

Com a mostra del nivell de promoció, podeu visitar aquest web:

http://www.die-stimmen-des-flusses.de

Impressionant!

Jaume Cabré a Lletra - espai virtual de literatura catalana.

Les veus del Pamano vistes per altres blocs:

2007-08-23

193. Principi i final d'El bosque de Tallac

Quin fart de plorar!

192. U2: Window in the sky

Parlant d'en Frank Zappa, aquest músic és el primer a aparèixer al vídeo de Window in the sky, dels U2. En aquest vídeo hi podem veure una bona colla d'artistes musicals, en un homenatge força massiu als qui suposo que són ídols d'en Bono, The Edge, Adam Clayton and Larry Mullen. De fet, ells mateixos apareixen entremig dels fans que salten en un impossible concert on els artistes homenatjats sembla que cantin la cançó dels U2.

Podeu reconèixer els artistes? La solució la poso als comentaris.




Aquesta cançó té un segon vídeoclip oficial, una petita obra d'art que ens transporta en tres dimensions a través de les portades dels àlbums dels U2 i algunes de les seves fotos i imatges més representatives. Tota una mostra del que es pot fer avui amb les tècniques de manipulació d'imatges.



Window in the sky

Aaah, Aaah,
Ooh ooh…

The shackles are undone
The bullets quit the gun
The heat thats in the sun
Will keep us when there’s none

The rule has been disproved
The stone has been moved
The grain is now a groove
All debts are removed, ooh

Oh can’t you see what our love has done
Oh can’t you see what our love has done
Oh can’t you see what our love has done
What it’s doing to me

Love makes strange enemies
Makes love when love may please
Soul in a strip tease
Hate brought to its knees

Sky over our head
Can reach it from our bed
If you let me in your heart
And out of my head

Oh can’t you see what our love has done
[ these lyrics found on http://www.completealbumlyrics.com ]
Oh can’t you see what our love has done
Oh can’t you see what our love has done
What it’s doing to me

Oh oh oh hhhhhhhhhhh
Oh oh oh hhhhhhhhhhh
Please don’t ever let me out of here

I’ve got no shame
oh no oh no

Oh can’t you see what love has done
Oh can’t you see
Oh can’t you see what love has done
What it’s doing to me

Oh I know I hurt you and I made you cry
Did everything but murder but you and I
But love left a window in the skies
And to love I rhapsodize

Oh can’t you see what love has done to every broken heart
Oh can’t you see what love has done for every heart that cries
Love left a window in the skies
And to love I rhapsodize

Oh can’t you see?

191. Llibert Fortuny i Frank Zappa

Veig al bloc de l'Albert Puig un vídeo amb una magnífica actuació en directe d'en Llibert Fortuny amb la banda XXL.



Aquest estil de música m'ha recordat molt l'estil d'en Frank Zappa a l'època del Waka/Jawaka, així és que us en poso un bon clip.

2007-08-22

190. Batalla a Kruger

Durant la gravació d'un documental pel National Geographic, aquest equip de televisió es trobava al Parc Nacional Kruger, a Sudàfrica.

L'escena que us presenten, de vuit minuts de durada, val la pena.



A mi em fa pensar que certes actituds que relacionem amb els humans són en realitat elaboracions complexes de certs instints molt primaris: el grup de caça, el depredador solitari, la protecció dels febles, la força del grup, l'instint de supervivència de l'espècie. Només hi falta el sacrifici de l'individu per salvar el grup, per tenir l'argument de qualsevol pel·lícula emotiva.

Tota una lliçó africana.

Aquest vídeo té protecció de copyright. Vegeu www.ngcwild.com

Via ViralVideoChart

189. Tòquio: una piscina pleneta, pleneta

Els japonesos no pararan mai de sorprendre'ns.
En aquesta ocasió podem gaudir de la vista d'una piscina de Tòquio, en un dia força calorós.
L'única pregunta que ens fem és: on és l'aigua?



Via ViralVideoChart

2007-08-19

188. Una explosió sònica

Aquesta imatge correspon a la imatge del dia de la NASA del dia 19 d'agost de 2007. Cada dia podeu veure a la banda dreta del bloc imatges proveïdes per la NASA per a la divulgació científica.


Aquesta imatge, impressionant, correspon al moment que un avió de la marina dels EUA travessa la barrera del so. Us tradueixo l'explicació de la NASA:





És així com es veu una explosió sònica? Quan un avió viatja a una velocitat superior a la del so, les denses ones de so emeses per l'avió no poden precedir-lo i s'acumulen en un con darrera seu. Quan aquesta ona de xoc passa, l'oient sent de cop tot el so emès durant un llarg període: una explosió sònica.

Quan l'avió accelera per trencar la barrera del so es pot formar un núvol curiós. L'origen d'aquest núvol encara és a debat. La teoria principal és que hi ha una caiguda en la pressió de l'aire descrita per la Singularitat de Prandtl-Glauert i això fa que l'aire humit condensi per fer gotes d'aigua.

En la imatge, un F/A-18 Hornet fotografiat just al moment de trencar la barrera del so. Els grans meteòrits i la llançadora espacial sovint fan explosions sòniques audibles just abans que l'atmosfera terrestre les freni per sota de la velocitat del so.

Notes.

  • La velocitat del so en l'aire a 21°C i a nivell del mar és de 344 m/s (1238 km/h) .
  • La velocitat del so en l'aigua a 25°C és de 1497 m/s (5387 km/h). La pressió, la temperatura i la salinitat influeixen en la velocitat.
  • El número Mach és una mesura de velocitat relativa adimensional. Indica la velocitat d'un objecte en un medi fluid dividida per la velocitat del so en el mateix medi. Així, un avió a Mach 1 va a 1238 km/h.
  • L'avió més ràpid fins al moment ha estat l'SR-71 Blackbird, fet per Lockheed, un avió militar que arribava a Mach 3.2 (3961 Km/h). La seva defensa davant dels míssils enemics era simplement accelerar. Va estar en servei de 1964 a 1998.
  • La nau més ràpida fins al moment és el modern torpede rus VA-111 Shkval, fet per l'Institut de Recerca d'Hidromecànica Aplicada, que arriba a Mach 0.07 (370 Km/h) gràcies a l'ús de la supercavitació.
Apunts relacionats:

187. Roger Mas - Ni una sola paraula (Paulina Rubio cover)

Una impecable versió d'una cançó de Paulina Rubio feta per el solsonenc Roger Mas.
Aquest vídeo ens demostra que els grans músics poden fer música fins i tot d'allò indescriptible.



Roger Mas (versió de Paulina Rubio): Ni una sola paraula
Està cridant
ja sé que no ho sent
El cor escolta no pas el teu cap
però a on te'n vas?
M'estàs escoltant?
On és el teu orgull?
Què havíem quedat?

La nit comença i amb ella el meu camí
et busco a soles amb el meu millor vestit
però on collons estàs?
què és el que coi passa?
què és el que queda després de tots aquests anys?


Miro aquests ulls que un dia em miraren;
busco la boca, les mans, una abraçada
però tu no sents re de re
i et disfresses de cordialitat.

Ni una sola paraula
ni gestos ni mirades apassionades
ni rastre dels petons que abans em donaves
fins que sortia el sol.

Ni una d'aquelles rialles
per les que cada nit i cada un dels dies
somiquen aquests ulls
en els que tu ara et veus.

Com una joguina picant contra paret,
surto a trobar-te
i em perdo perquè busco
una oportunitat, un miracle, un encanteri:
tornar-me guapo i tu més guapa encara.

Davant d'aquests ulls que un dia em miraren
poso l'esquena i unes quantes passes
i compto una altra derrota
mentre per sota em dic que "mai més".

Ni una sola paraula
ni gestos ni mirades apassionades
ni rastre dels petons que abans em donaves
fins que sortia el sol.

Ni una d'aquelles rialles
per les que cada nit i cada un dels dies
somiquen aquests ulls
en els que tu ara et veus.

Això no pot ser, no sóc jo.
Tinc una nosa dins del cor
per no ser de gel quan el cel
em demana paciència.

Ni una sola paraula
ni gestos ni mirades apassionades
ni rastre dels petons que abans em donaves
fins que sortia el sol.

Ni una d'aquelles rialles
per les que cada nit i cada un dels dies
somiquen aquests ulls
en els que tu ara et veus.

Mm-mm-mm-mmm
Mm-mm-mm-mmm
Mm-mm-mm-mmm

Via Dodellengua

186. En català: Metallica: For whom the bell tolls

La mort d'en Xirinacs m'ha empès d'alguna manera força estranya a penjar aquesta cançó de Metallica. El vídeo és una combinació d'imatges de Metallica en concert el 1985 (amb en Cliff Burton viu) i imatges de la pel·lícula homònima del 1943, basada en la novel·la d'Ernest Hemingway.

En aquesta escena (usada per Metallica per la lletra de la cançó), un grup de cinc brigadistes internacionals han quedat acorralats en un turó mentre fugien dels feixistes amb uns cavalls robats. Els brigadistes defensen desesperats el turó fins que al final l'aviació feixista els bombardeja i els mata.



Metallica: For whom the bell tolls
Make his fight on the hill in the early day
Constant chill deep inside
Shouting gun, on they run through the endless grey
On the fight, for they are right, yes, by whos to say?
For a hill men would kill, why? they do not know
Suffered wounds test there their pride
Men of five, still alive through the raging glow
Gone insane from the pain that they surely know

[chorus:]
For whom the bell tolls
Time marches on
For whom the bell tolls

Take a look to the sky just before you die
It is the last time you will
Blackened roar massive roar fills the crumbling sky
Shattered goal fills his soul with a ruthless cry
Stranger now, are his eyes, to this mystery
He hears the silence so loud
Crack of dawn, all is gone except the will to be
Now they will see what will be, blinded eyes to see
[chorus]

Metallica: Per a qui toquen les campanes
La batalla al turó mentre arranca el dia
Fred constant molt dins seu
L'arma crida i corren pel gris etern
Per lluitar, la raó és d'ells, sí, però qui ho dirà?
Pel turó mataran, perquè? Ningú no ho sap
Les ferides proven l'orgull
Grup de cinc, resten vius en el crit de llum
Han embogit del dolor que els han fet patir

[tornada:]
I per a qui toquen
Toquen a morts
I per a qui toquen

Un cop d'ull fes al cel abans de morir
L'últim cop que ho faràs
So negrós so massiu omple el cel trencat
S'ha perdut l'esperit és un crit rabiós
Estranys són ara els ulls a aquest misteri
El silenci tan fort
Trenca el sol tot s'ha fos menys la voluntat de ser
Veuen a la fi veuen la fi, encegats els seus ulls han vist

[tornada:]
I per a qui toquen
Toquen a morts
I per a qui toquen

PS. Una nota final per als qui encara no entenen res. Els combatents feixistes eren europeus, els avions feixistes eren europeus i els camps de concentració d'exiliats d'Argelés o de Mauthausen eren europeus. Els brigadistes republicans eren (entre altres) dels EUA, l'escriptor que ho explica al món era dels EUA, els qui van fer la pel·lícula en homenatge eren dels EUA i la banda que n'ha fet un himne rock és dels EUA. I els exiliats afortunats són els que van poder anar a Mèxic o... als EUA.

Apunts relacionats:

2007-08-16

185. Els texts pòstums de Xirinacs

Per a llegir-los. O rellegir-los.

"En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!



ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l'univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d'agost de 2007"

Apunts relacionats:

184. La casa hòbbit: una casa de fusta de baix impacte

Una parella de Gal·les s'han construït una casa de fusta amb un baixíssim impacte mediambiental.

La casa l'han feta seguint l'estil de les cases hòbbit del Senyor dels Anells.

El resultat és ben curiós.

Vegeu-ho ací.

183. Homenatge audiovisual a Xirinacs





Via Marcús

Apunts relacionats:

182. El suprem acte d'amor de Lluís-Maria Xirinacs

El suprem acte d'amor de Lluís-Maria Xirinacs
per Xavier Borràs

Com més hores passen més m'adono de la crua realitat que ens toca de patir i de com la «dolça mort» que s'ha infligit aquest nostre gran patriota, en Lluís Maria Xirinacs, porta a la palestra de la nostra història recent l'esclau de la por que tots portem a dins.
La renúncia d'en Xirinacs, després de 75 anys de fer tots els camins de la no-violència, és, en definitiva, un darrer acte d'amor a tots els catalans —el seu únic i veritable acte de violència contra l'Estat i els qui el suporten— perquè, al capdavall, ens puguem fer conscients que el nostre alliberament tan sols depèn de nosaltres mateixos.

Si alliberem el nostre pensament de la por, del complex d'espanyol de què parlava un altre gran patriota (Carles M. Espinalt), podrem començar a caminar cap a la llibertat.

El nostre pensament viu segrestat i esclau del pensament espanyol. La majoria dels mitjans de comunicació, que ajuden a bastir la nostra realitat i el nostre raonament, en viuen esclaus i en són mesells. La reacció dels mitjans públics catalans (CCRTV) ha estat tan tèbia, manipuladora i rastrera, que els han passat la mà per la cara els portaveus de l'oficialitat espanyola (El País i La Vanguardia).

En un país orgullós de si mateix, el president de la Generalitat hauria sortit a la televisió per demanar a tots els catalans una reflexió sobre el nostre avatar, hauria decretat tres dies de dol oficial (es tractava, recordem-ho, del senador més votat de la història d'Espanya), hauria manat posar les banderes a mig pal a tots els edificis del Govern i hauria posat el Govern a disposició per preparar uns funerals nacionals.

Però, és clar, si aquest nostre país fos orgullós de si mateix Xirinacs no s'hauria infligit la mort, el president no estaria de vacances al seu propi país d'olé, pandereta i Viva España, no seríem manats, en funcions, per l'impresentable Joan Saura (i al cap i casal per la no menys impresentable Imma Mayol) i l'autoanomenat «capdavanter» independentista fill de guàrdia civil no aprofitaria el martiri d'en Xirinacs per fer glosa del seu «ridículum» carcerari.

Xirinacs, com ja va fer Verdaguer, ens assenyala el camí de l'alliberament i posa el dit a la nafra purulenta de la classe política que ens toca de patir.

Sabrem treure'n la lliçó pertinent? Sabrem ser-ne fidels?

Ens toca a tots de respondre i començar a caminar de nou. I la mort d'en Lluís Maria Xirinacs, aquest suprem acte d'amor, no haurà estat debades.

Xavier Borràs
Escriptor i periodista


Via Nació Digital

2007-08-15

181. Aigua i oli

Dos videos impressionants sobre els efectes de llançar aigua en una paella que té flames.
Si es cala foc en una paella o olla, cal:

  1. No perdre la calma
  2. Apagar el gas
  3. Mullar un eixugamans i escórrer-lo
  4. Posar l'eixugamans sobre la paella o olla per ofegar el foc
  5. Esperar que el foc s'apagui abans de tocar res
Sobretot no moveu la paella en flames ni hi tireu aigua!

Podeu llegir l'explicació física del fenomen a CPI.





Via CPI.

2007-08-09

180. Aníbal

Aníbal
Gisbert Haefs, 1989
Castellà. Traducció de l'alemany de José Antonio Alemany
Pocket Edhasa, 832 p.
ISBN 84-350-1666-8

La història antiga sempre ha resultat molt atractiva, ja que durant molts segles la cultura europea occidental ha usat els historiadors antics com a principals fonts de cultura i coneixement. Actualment les novel·les històriques estan molt de moda i, entre càtars, jueus i creuades també hi ha lloc per als herois de l'antigor, com ara Alexandre o Anníbal.

Aquest llibre comença en l'època de la Primera Guerra Púnica, quan Cartago i Roma es disputaven el control de Sicília. L'estratega púnic, Amílcar Barca, es va revelar llavors com un excepcional dirigent militar. Va ser el gran pes de les equivocades decisions del senat cartaginès el que al final van fer perdre Sicília.

Els bàrcides (seguidors dels Barca) van dur Cartago cap a Ibèria i hi van fundar un munt de ciutats on abans només hi havia colònies comercials (Cartago tenia colònies fins a les Canàries). L'expansió comercial va continuar amb un domini militar que va inquietar Roma i es va fixar el riu Ebre com a frontera entre Cartago i Roma. Però anys més tard Sagunt es va aliar amb Roma i Anníbal la va conquerir (Amílcar havia mort lluitant contra els ibers). Això va fer esclatar la Segona Guerra Púnica.

Anníbal va creuar els Alps amb els elefants i va derrotar una vegada i una altra les tropes de Roma sobre sòl itàlic. Els romans van orientar-se cap a una estratègia de desgast mentre plantaven cara als germans d'Anníbal, Asdrúbal i Magó, en terres ibèriques. En aquestes batalles es va formar el líder romà Corneli Escipió. Anníbal mai va rebre gaires reforços ja que bona part del senat cartaginès li era hostil: la majoria de membres no eren comerciants que necessitessin controlar els mars sinó terratinents i aristòcrates que preferien gaudir de les seves terres africanes, com ara Hannó el Gran.

Després de disset anys de guerra, extenuats, Anníbal i Corneli Escipió es van enfrontar per primera vegada davant de Cartago, a Zama. La batalla es va decidir pels pèls, i Roma va ser la guanyadora. Anníbal encara va tenir temps de fer de polític però al final alguns membres del senat cartaginès el van denunciar i es va exiliar vora el Mar Negre, on finalment es suicidà, a punt de ser capturat pels romans. Tenia seixanta-cinc anys.

Tot i que el llibre ens du per totes aquestes històries, i que la documentació és bona, està mal escrit i pitjor traduït. No té estil literari. Cap frase no té gràcia i els paràgrafs es fan pesats, les pàgines inacabables. Molts trossos els he llegit en diagonal per evitar posar-me nerviós. L'autor és omnipresent i ens vol fer creure que no ho és. És l'autor que parla en boca de personatges que no haurien de saber certes coses. Enlloc de fer-nos viure situacions, l'autor ens explica que el personatge viu aquella situació. Els salts temporals són excèntrics i sense sentit. Dedica pàgines senceres a explicar un vespre i amb una línia salta cinc anys. I de manera desordenada. L'odi de l'autor per Roma i el seu fervor per Anníbal és tan gran que molesta. Els personatges històrics es limiten a fer allò que els llibres d'història diuen, mentre que els personatges ficticis duen vides increïbles, la qual cosa descompensa molt el tractament de personatges. Podria continuar força estona i per rematar-ho tot, el llibre està plagat d'errors tipogràfics.

En fi, que sort que el tema m'interessa, perquè si no...

La meva valoració: mediocre i només per lectors que passin de l'estil.

2007-08-07

179. El mem Catosfèric del Marcús

La Núria m'envia el mem Recomana'm... d'en Marcús


Aquí va:

  1. Recomana'm un bloc en català: Centpeus (http://centpeus.blogspot.com) És un bloc que ens planteja quasi diàriament temes de ciència explicats en un estil clar i planer.

  2. Recomana'm un bloc en un altre idioma: CPI (http://curiosoperoinutil.com) És un bloc on la gent pot enviar dubtes sobre ciència (sobretot física) i l'autor els explica i/o demostra sobre el terreny.

  3. Recomana'm un apunt ("post") d'especial interès: Science, scams and superstition, del bloc del 'venture capitalist' David Cowan.

  4. Recomana'm un web: BoardgameGeek (http://www.boardgamegeek.com) Un web de refèrencia per als jocs de tauler.

  5. Recomana'm una eina d'Internet: El Google Reader.

  6. Recomana'm un vídeo (ex: a través de You Tube): Revolution (The Beatles) en llenguatge de sords dels EUA (http://www.youtube.com/watch?v=DQhEyraCVz8).

  7. Recomana'm un àudio (ex: un tema musical a través de GoEar.com): Mazoni: La granja de Paula (http://www.youtube.com/watch?v=Wq0sI__ZUq0)
Passo el mem al Groenlandson, Salvador Grifell, Centpeus, NSK i Esteve Cardús.

2007-08-05

178. Blooms

Blooms és un joc entretingut i addictiu: es tracta de petar globus fent servir un monet que tira dards.

Hi ha diferents tipus de globus, que us poden ajudar o perjudicar. Hi ha cinquanta nivells diferents.

Bona sort!


Via Microsiervos

Apunts relacionats:

177. Big: Heart and Soul i Chopsticks

Tot un clàssic modern: Tom Hanks i Robert Loggia toquen un piano amb els peus a Big (1988).

La primera cançó és Heart and Soul, de Hoagy Carmichael i la segona és Chopsticks, d'Euphemia Allen.




Apunts relacionats

176. FECSA-ENDESA

175. Statetris

Un joc entretingut: es tracta de col·locar cada estat al lloc que li toca. En dos gustos: Europa i EUA, amb tres nivells de dificultat cada un:

  • fàcil: amb el nom del país i la seva orientació
  • mitjà: amb el nom del país però sense la seva orientació
  • difícil: sense el nom del país ni la seva orientació
Statetris Europa
Statetris EUA

Jo he fet un Europa difícil primer, on he trigat disset minuts. M'ha costat adonar-me de Xipre i de que Sardenya i Còrsega estan separats d'Itàlia i de França. Llavors he fet un Europa fàcil i un EUA fàcil i els he tret en tres minuts deu segons i tres minuts quaranta segons respectivament.

Bona sort!

Via Microsiervos

2007-08-02

174. Mazoni: No tinc temps

Altre cop en Mazoni ens sorprèn amb un gran tema: No tinc temps, del disc Esgarrapada (2006).



No tinc temps

A cavall de dos llocs
despullat vers el món
esquivant decisions
somiant que perdo avions
no tinc esma per res
tants anys i només he aprés

Que no tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
que no tinc temps

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
que no tinc

Em convides a dinar
i a mig àpat me’n he d’anar
em sap greu de debò
però faig tard a no sé on
tot a mitges cap per avall
tot fet i deixat estar

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
que no tinc temps

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
que no tinc

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
que no tinc

A cavall de dos llocs
despullat perds el món
esquivant decisions
somiant que perdo avions
no tinc esma per res, no
tants anys i només he aprés

Que no tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
que no tinc temps

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
que no tinc

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
que no tinc

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
que no tinc temps

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar

Apunts relacionats: