2007-07-29

173. Antònia Font i Joan Miquel Oliver

Sempre bé de gust escoltar aquests cracs que l'escena indie nacional.

Wa Yeah, de Batiscafo Katiuskas (2006)


La mujer que mordió un piano, de Surfistes en càmera lenta (2005)


I, per acabar, el reportatge de Silenci sobre Joan Miquel Oliver.

2007-07-25

172. Neil Young: 2006-1969

Això de parlar d'en Neil Young m'ha fet venir ganes de buscar-ne clips pel YouTube. Us en poso alguns, en ordre cronològic invers. Atenció: música per escoltar atentament, a un bon volum i per moure els peus.

2006: Let's impeach the President. Una reinvenció de la cançó protesta que s'ha convertit en la cançó més dura feta contra en George W. Bush. De Living with war.


1991: Powderfinger. La millor versió d'aquesta cançó antimilitar és aquesta de la gira de Weld. Aquesta cançó la toca sovint en Pep Sala.


1985: The needle and the damage done. Una versió d'aquest emotiu tribut a Danny Whiten interpretat durant el Live Aid d'en Bob Geldof.


1979: Cortez the killer. Una cançó seminal i que aquí hauríem d'escoltar més sovint. Molt ben interpretada durant la gira de Rust never sleeps. Per escoltar amb calma.


1969: Down by the river. Una bona versió tocada amb els Crosby, Stills i Nash, mentre encara eren amics. L'època de Déjà Vu.

171. L'esquirolet dramàtic (dramatic chipmunk)

L'original:



Algunes versions:







Via Vilaweb

2007-07-24

170. L'Eneida

L'Eneida
Virgili, 19 AC
Traducció de Joan Bellès i Sallent
Editat per Sàpiens Publicacions SL
Col·lecció Biblioteca Bàsica d'El Periódico
ISBN: 84-9520-01-3

Un clàssic entre els clàssics. L'èpica creada per Virgili per dotar el poble llatí d'una mitologia equiparable a la del poble grec.

L'autor, molt amic d'Octavi, es va comprometre a escriure un llarg poema que donaria prestigi a la família del primer emperador. Poc a poc es va inspirar i va enllaçar amb la Ilíada i l'Odissea, fins que al final les va invertir per crear la història d'Eneas, un supervivent de Troia que volta pel Mediterrani fins a fundar la ciutat antecessora de Roma per designi dels Déus.

L'obra té dues parts molt diferenciades: en la primera part els troians són víctimes de la guerra entre els Déus i volten pel Mediterrani tot buscant la terra promesa. En la segona part els troians s'instal·len però ara el conflicte és amb els habitants del lloc, que no accepten que tota aquesta colla de nouvinguts els fundin un país a la seva terra. Finalment, els designis divins s'imposen i Roma, la nova Troia, és fundada.

La influència de Virgili a través d'aquesta obra és enorme: el fet que Eneas sigui un troià que fuig dels malvats grecs dóna raons polítiques a Roma per a la seva expansió sobre l'Oikumene. La tradició literària llatina que arriba fins al Dant fa que l'italià posi a Ulisses (l'Odisseu que venç Troia a través de l'engany) dins l'Infern. Eneas és trait durant el seu viatge per als habitants de la costa de Tunísia, on segles més tard s'ha de fundar Cartago, el gran enemic de la Roma republicana. Etc, etc.

La primera part l'he trobada força entretinguda, amb la història de Dido i Eneas i les trifulgues entre els Déus. La segona part, amb tots els herois, combats singulars, tribus i famílies que segles més tard seran patricis romans, ho he trobar força més pesat. El llibre no és difícil de llegir, però crec que amb un nivell més elevat de cultura clàssica el gaudiria encara més. Es tracta d'un llibre seminal en la cultura llatina i per tant pesa molt en la cultura catalana, però la barreja total entre història, fantasia, personatges reals i inventats i el fet que l'autor vulgui agradar a determinades famílies fa que a vegades l'acció quedi en un segon terme i el ritme s'en ressent.

La meva valoració: té capítols entretinguts i té capítols pesats

169. Neil Young i l'apagada de Barcelona

L'any 2003, en Neil Young va publicar l'esplèndid àlbum Greendale. L'àlbum era una història fictícia al voltant d'una família de grangers que es veuen involucrats en un problema amb el govern federal dels EUA. Cada cançó del disc avançava en la història, fins a un final hipnòtic que ens remet al Neil Young més compromès amb l'ecologia i l'estima de la Mare Terra, alhora que ens recorda aquell rock dur del fonamental Ragged glory (1990).

Un dels principals temes del disc era la corrupció en les grans empreses subministradores d'electricitat a l'estat de Califòrnia. Califòrnia va ser durant molt de temps un dels feus del Partit Demòcrata. Curiosament, després d'una sèrie de fracassos en infraestructures i de talls de llum molt perjudicials, el Partit Republicà va assolir el govern de l'estat (en la persona d'Arnold Schwarzenegger).

Més endavant s'ha vist que aquestes empreses elèctriques tenien connexions privades amb alguns membres del govern federal de George W. Bush, la qual cosa du Young a extrapolar fins a quin punt aquesta manca d'inversions no ha estat feta a consciència.

Això, Neil Young ho explicita a Greendale a través d'una història inventada que s'assembla massa a la veritat. Jo hi pensava aquests dies en que Barcelona viu com al segle XVIII. Pensava que la diferència que tenim és que ara que el PSOE ja mana a la Generalitat, les inversions continuen sense arribar. També pensava que algú ha fet el passarell i ho ha de pagar. I també pensava com n'és de gran en Neil Young.

Apunts relacionats:
La decadència

168. Un mapa del web


Web Trend 2007 és un mapa visual dels dos-cents llocs web més populars.
El gràfic representa els llocs web com un mapa del metro. Cada lloc web és una estació de metro (que pot ser d'enllaç si el lloc és important) i les línies del metro serien les temàtiques dels webs:

  • compartir
  • eines
  • tecnologia
  • saber com
  • fer diners
  • notícies
  • notícies socials
  • comunitats
  • disseny
  • línia principal
  • informadors
  • pel·lícules
  • música
  • línia xinesa
  • connexions
  • blocs polítics
A més, cada lloc web té un número que indica el nivell de web que s'usa (de Web 1.0 a Web 2.5) i una previsió meteorològica que indica la bonança del lloc.

Via Microsiervos

2007-07-22

167. Un moment de pau

Després del casament, sense convidats, tan sols nosaltres asseguts vora la taula, amb algun refresc entre les mans i escoltant, cantades per l'últim altaveu que encara funciona, les darreres notes del Clar de Lluna de Beethoven.

166. Dues escenes de 'Contact'

Sempre vaig trobar que la introducció de la pel·lícula Contact era molt ben feta. Aquesta pel·lícula de 1997 (amb Jodie Foster) adaptava una novel·la de 1985 d'en Carl Sagan.

No he llegit la novel·la però crec que és similar al desenvolupament de la pel·lícula, que no em va agradar gaire. Trobo que el tema dels missatges provinents de civilitzacions extraterrestres es du prou bé, però els discursos filosòfics amb els teòlegs els trobo força fluixos. I això dels possibles patrons "perfectes" en la lectura de π en base 11 crec que és com buscar les traces de la divinitat en les òrbites dels planetes. Johannes Kepler ja va mostrar que és un mal camí.

En qualsevol cas, els efectes especials de la pel·lícula són prou bons. Em quedo amb aquestes dues escenes: la introducció que ens fa una mena de "viatge meravellós" des de la Terra fins a l'espai exterior a la nostra galàxia, i l'escena del viatge a través dels forats de cuc fins a una galàxia remota.



2007-07-21

165. 1984

1984
George Orwell, 1948
Traducció de Lluís-Anton Baulenas
Editat per Sàpiens Publicacions SL
Col·lecció Biblioteca Bàsica d'El Periódico
ISBN: 84-96414-67-1

Aquesta és una novel·la dura. Una novel·la que va impactar en el seu moment i que mai ha deixat d'impactar.

I crec que el motiu pel qual mai deixa d'impactar és que 1984 és una obra que se'ns mostra molt pròxima. Molt. 1984 és una obra que ens mostra com podem tornar-nos (com a societat, com a espècie) si prescindim dels valors més bàsics de la democràcia: la llibertat, la llibertat d'expressió, el dret a equivocar-nos, el saber que no hi ha ningú infal·lible, el saber que tothom té la seva part de raó.



George Orwell (1903-1950) va venir a Catalunya durant la Guerra Civil del 1936-1939 amb unes idees, però en va tornar amb unes altres. Va quedar corprès per com la lluita ideològica feia més mal dins del propi bàndol republicà que no pas la lluita contra el feixisme.

De les seves experiències amb al militància comunista en va escriure dos llibres: La rebel·lió dels animals i 1984. Si en el primer llibre fa una metàfora animal per descriure el que des del seu punt de vista és la traïció dels comunistes a la lluita popular (amb aquella famosa frase de "tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que els altres", a 1984 Orwell ens explica la seva visió de l'evolució del comunisme, en un estat absolutament totalitari que ha aconseguit entrar dins la ment de les persones.

Aquestes idees, Orwell les va treure de la seva relació amb els partits comunistes de l'Europa Occidental, que considerava que eren titelles manipulats des de la Unió Soviètica. Curiosament, fa quinze dies vaig ser al Museu d'Història Militar del Regne Unit, a Londres (un museu esplèndid) i en una dels plafons de la Segona Guerra Mundial hi apareix tot el canvi de posicionament del Partit Comunista Britànic abans i després que Hitler envaís la URSS.

Allà on occident oprimia els pobles del tercer món i la burgesia capitalista anglesa aturava la revolució social russo-alemanya (mentre Hitler i Stalin eren amics i es repartien Polònia), de cop hi posava que només la URSS era el garant que podia aturar l'ímpetu feixista i la burgesia capitalista anglesa no l'ajudava per simpaties amb el feixisme alemany. El més curiós és que són exemplars de la revista del Partit Comunista anglès, amb la data de publicació, i els canvis són d'un dia per l'altre!

Com es pot fer un discurs un dia i l'endemà dir exactament el contrari? Crec que aquests fets van motivar Orwell a examinar la voluntat de creença, la capacitat de creure mentides i la voluntat de servir el poder que caracteritzen els règims totalitaris. El resultat va ser 1984.

La meva valoració: imprescindible.

2007-07-20

164. El fanatisme creacionista

Ja he parlat altres vegades (aquí o a Trencavèl) del problema del fonamentalisme religiós, sobretot del cristià i el musulmà, que són els que ens toquen més a prop. En aquest clip, que he vist a Microsiervos, podeu comprovar els efectes del rentat de cervell sobre les ments dels més joves (i més vulnerables).



Realment fa por. Amb aquest tipus de videos podeu entendre el tipus de fanatisme que es dóna en l'Islam, però no per fer de predicadors sinó per preparar joves suïcides.

Via Microsiervos

Paper Mullat: La dreta cristiana americana
Paper Mullat: Sobre la sífilis americana
Trencavèl: Ni Mahoma ni el Rei
Trencavèl: Tomorrow's Pioneers: la televisió de Hamàs
Trencavèl: Richard Dawkins i l'arrel del mal
Trencavèl: Jesus Camp
Trencavèl: Ràdio Jowhar
Trencavèl: De nens
Trencavèl: Hirsi Ali i Lucía Etxebarría
Trencavèl: Xina, els Deu Manaments i Marx
Trencavèl: L'estat del benestar religiós

2007-07-18

163. Dades curioses sobre Israel

Un video que ens explica algunes de les facetes d'aquest país que sovint associem amb notícies luctuoses.

162. Les noves set meravelles del món

Tothom coneix les set meravelles de l'antiguitat:

  • la gran piràmide de Gizeh
  • els jardins penjants de Babilònia
  • el temple d'Àrtemis a Efes
  • l'estàtua de Zeus a Olímpia
  • la tomba de Mausol a Halicarnàs
  • el Colós de Rodes
  • el far d'Alexandria


Aquí teniu la proposta de les noves set meravelles del món modern:

2007-07-15

161. Per la mare

Us recomano aquest apunt de l'Esteve Cardús sobre la seva mare.
Un apunt que m'agradaria haver escrit, però enlloc de robar-lo us l'enllaço ací.

160. A tornallom

La lluita dels valencians contra l'agressiva política immobiliària del PP es fa a una escala que els habitants del Principat desconeixem. El documental A Tornallom ens acosta uns fets que ens haurien de fer replantejar aquesta absurditat de tenir partits polítics seriosos separats al Principat i al País Valencià.

Sabeu què significa a tornallom? És la manera que anomenen els llauradors de l'horta l'intercanvi habitual i natural de tasques i feines del camp... i així és com comença el vídeo-documental de 45 minuts sobre la lluita dels llauradors i el veïnat de l'horta de la punta de València.

Un aplec de testimonis, una recopilació de veus al voltant de la destrucció d'un territori i la deportació del seu veïnat. Els testimonis de la gent més gran amb la companyia del veïnat més jove que convidada per l'associació de veïns va okupar les alqueries i cases construint una lluita per la defensa de l'horta.


N'Òscar Briz ha fet el clip Cante per la punta amb imatges del DVD A Tornallom. El podeu veure a YouTube:



Podeu baixar el documental per l'eMule amb aquest enllaç: ed2k://|file|A%20Tornallom.avi|734687744|6674D32AC703F0B7DEAF5A414EE175AF|/

159. Sobre la sífilis americana


  1. Aquesta infecció que s'escampa des del Pròxim Orient... no és varicel·la i no és la pesta. Però hem aïllat el mateix organisme entre una petita comunitat de neoconservadors dels EUA...

Vegeu també aquest apunt.
Via Nearing Zero

158. Sobre els postmoderns


  1. D'acord!! Confessaré!! No puc aguantar més racionalisme postmodern indeterminista!! Mai m'havia sentit tan perdut...!!
  2. Quan la rutina del poli bo i el poli dolent ja no dóna resultats, ja saps a qui trucar. Al poli de la merda postmoderna.

Via Nearing Zero

157. Sobre els experts a través del temps


  1. Fa 65 milions d'anys. Relaxeu-vos gent, només és un asteroie. Els asteroides són naturals.
  2. Any 79 AC. No us preocupeu, pompeians, només és un volcà. Els volcans són perfectament naturals.
  3. 14 d'abril de 1912. Bones notícies per a tothom, sembla que hem xocat amb un iceberg! Som molt afortunats perquè els icebergs són naturals!
  4. Avui. Sequeres, inundacions, temps salvatge, huracans, increment del nivell del mar, tot el clima canviant... tot això és natural.
Via Nearing Zero

156. Sobre la política de partits


  1. Som la teva consciència. Som aquí per dir-te què votar en la propera proposició de llei.
  2. PUM!
  3. XOF!
  4. Evidentment cap dels dos esteu familiaritzats amb la Política de Partits.
Via Nearing Zero

155. Comparteix

Comparteix en català els teus arxius de text, so i/o imatge amb tota la Catosfera.

Prova Comparteix.cat.

I per saber-ho tot en català sobre el món dels videojocs, VaDeJocs.cat.

154. La dreta cristiana americana

Dijous passat (12 de juliol), la pregària matinal del Senat dels EUA va ser exercida per un hindú. Va ser la primera vegada i no va anar gaire bé.

Tres membres de l'organització antiabortista Operation Save America van desplaçar-se a Washington des de Carolina del Nord per impedir aquesta transgressió.

Abans que Rajan Zed, de Reno (Nevada) pogués començar la seva oració, els fonamentalistes cristians van començar a cridar: "Senyor Jesús, perdona'ns pare per permetre una pregària del diable, una abominació a la teva vista" i "Això és una abominació! No tindrem altres Déus davant Teu".

El senador Bob Casey (Partit Demòcrata de Pennsilvània), que presidia l'acte, va fer fora els fonamentalistes cristians, que encara van cridar "No hi ha cap senyor excepte Jesucrist!" i "Només hi ha un Déu veritable!"

Gràcies a YouTube podem veure aquests maleducats en acció:


L'organització fonamentalista va treure aquesta nota de premsa, on acusava els senadors de no impedir la violació del Senat pel fals Déu de l'hinduisme cosa que, segons ells, els Pares Fundadors no haguessin permès.

Els tres fonamentalistes cristians, Ante Pavkovic, Kathy Pavkovic i Kristen Sugar es troben actualment empresonats. L'incident ha estat denunciat per Barry W. Lynn, director d'Americans United for Separation of Church and State, un grup de l'esquerra cristiana americana.

Via Smartmobs

2007-07-11

153. Equip Hoyt: l'amor d'un pare

Aquesta història us pot emocionar.

L'Equip Hoyt són un pare (Dick Hoyt, 1940) i un fill (Rick Hoyt, 1962) de Massachusetts. En Rick té una discapacitat adquirida al moment de néixer per falta d'oxigen al seu cervell ja que el seu cordó umbilical es va enredar al voltant del seu coll, cosa que li va originar una paràlisi cerebral.

Quan en Rick va començar a riure a l'entendre els acudits que sentia els seus pares van confirmar que en Rick era intel·ligent i van aconseguir que una universitat li construís un ordinador que li permet escriure texts amb el cap (similar al de l'Stephen Hawking). El primer que en Rick va escriure va ser un crit d'ànim pel seu equip d'hoquei gel i així els pares van descobrir que en Rick és un fan dels esports.

En Rick s'ha graduat a la universitat i ha participat en vora mil competicions esportives, incloent sis Ironman (3,8 Km de natació, 180 Km de ciclisme, 42,195 Km de cursa a peu). El seu pare el du en una cadira especial acoplada davant de la seva bicicleta, el remolca en una barca especial quan neden i l'empeny en una cadira de rodes adaptada quan corren.



Vegeu altres imatges i clips a la pàgina oficial i a l'entrada de la viquipèdia.

Via CPI

2007-07-03

152. El trànsit aeri sobre Europa

Un interessant clip que ens mostra un dia de trànsit aeri sobre l'Europa Occidental. Observeu que quasi tots els avions es concentren a l'àrea entre Londres, París, Ginebra, Frankfurt i Amsterdam. Ja poden anar ampliant l'aeroport de Madrid amb els nostres diners, que d'on no n'hi ha no en raja...



Via Microsiervos

151. Com pintar la Mona Lisa amb el Microsoft Paint

Per a un artista bo, l'eina només el mitjà: la bellesa s'expressa en el procés creatiu, encara que les eines siguin simples. Recordo que, en una exposició fotogràfica, un reconegut escriptor es va adreçar al fotògraf de la següent manera: "M'agraden molt les seves fotos. Deveu tenir una càmera boníssima." i el fotògraf li va respondre "He llegit els seus llibres i m'agraden molt. Deu tenir una màquina d'escriure boníssima".

Des d'Eclectic Asylum (web) ens ensenyen com pintar la gran obra de Leonardo da Vinci amb el simple Microsoft Paint. Ens traiem el barret.