2007-06-30

150. Una calculadora binària de fusta

A vegades he intentat explicar com funciona el sistema binari a gent poc familiaritzada amb les seves operacions. El sistema decimal, que creiem natural, només és una creació de la nostra ment adequada als deu dits que tenim a les mans. En realitat podem comptar en qualsevol sistema de dígits.

Els ordinadors, que busquen la bellesa de la simplicitat per fer coses molt complexes, usen el sistema numèric binari, que només consta de zeros i uns. Així, un corrent elèctric pot estar encès (1) o apagat (0) i amb això es pot representar qualsevol número existent i qualsevol estat de qualsevol màquina.

En Matthias Wandel ha construit una meravellosa màquina de fusta per sumar en binari. Podeu veure'n les especificacions en aquesta pàgina.

Fixeu-vos que cada columna té un número (1,2,4,8,16,32) que pot tenir una boleta o no. Si té la boleta, cal sumar la columna. Si no la té, no s'ha de sumar. Així, el número 1 és una boleta a la primera columna i el número 13 és una boleta a les columnes 1, 4 i 8 (8+4+1=13). Cada número només té una única representació possible.

Aquesta màquina té 6 bits (sis columnes). Es pot ampliar si seguim la sèrie (2^0=1, 2^1=2, 2^2=4,... 2^6=32,... 2^10=1.024) fins on volguem. Penseu que les sèries exponencials pugen molt ràpidament! Quan diem que un ordinador té 64 bits és que el seu processador pot sumar de cop números de 64 columnes (2^64=18.446.744.073.709.551.616).

També hi ha un parell de vídeos explicatius. En aquest podeu veure com s'usa la màquina:



I en aquest altre podeu veure com funciona:



Via Microsiervos.

2007-06-26

149. Interfícies naturals per als ordinadors

Fa una mica més d'un any vam poder veure aquesta fabulosa presentació d'en Jefferson Han amb una pantalla tàctil que ens recordava les pel·lícules Minority Report i Matrix:



Espectacular, oi?

Doncs avui he vist a través d'en Salvador Grifell que Microsoft ja està invertint en aquest projecte. Aquí en teniu la situació actual:

http://link.brightcove.com/services/link/bcpid271552687/bctid933742930

Via Cat_alunya

2007-06-11

148. Revolution en llenguatge de sords

He trobat al YouTube aquest magnífic clip on podem gaudir de la cançó Revolution, dels Beatles en ASL (Llenguatge de Sords dels EUA).

Gaudiu-la!

2007-06-08

147. Les versions de Wicker Man

L'any 1973 es va estrenar una pel·lícula que ha esdevingut una referència de culte per als aficionats al cinema de terror: The Wicker Man.

Un "Wicker Man" és una estàtua humanoide feta de vímet, cremada en els rituals celtes per fer sacrificis als déus.

La pel·lícula original no tenia un pressupost gaire elevat (era una sèrie B) i no tenia els elements de terror habituals avui. Encara no s'havia estrenat la pivotal The Texas Chainsaw Massacre i no havíem arribat al gore blockbuster de Halloween i derivats.

Tot i això, la pel·lícula tracta un tema (la supervivència de cultes pagans en una Europa postcristiana) que penetra lentament dins del subconscient. Superar el cristianisme significar retornar a cultes pagans basats en el sacrifici davant la Naturalesa? Sigui com sigui, us recomano l'excel·lent banda sonora de la pel·lícula, un recull de cançons de Paul Giovanni i Magnet, mig folclòriques mig modernes que transmeten l'ambigüitat moral de la trama.

He trobat al YouTube el tràiler de la pel·lícula de 1973:


El 2006 es va estrenar un remake de la pel·lícula, titulada també The Wicker Man i protagonitzada per en Nicholas Cage. Ací en teniu el tràiler:


Aquesta nova versió de la pel·lícula és tan dolenta que va ser nominada el 2006 per a cinc Golden Raspberry Awards (pel·lícula, actor protagonista, guió, remake i parella protagonista). El problema és que el director Neal LeBute va rebaixar el to de la majoria d'escenes per aconseguir una pel·lícula apta (i fer més taquilla). Això va convertir una pel·lícula de terror psicològic en una cosa rara que no se sap ben bé què és.

La qüestió és que aquesta nova versió és TAN dolenta que he trobat a YouTube tràilers de la pel·lícula que li canvien el sentit i fins i tot la fan més interessant ¿?.

En aquest tràiler podem veure The Wicker Man 2006 com a comèdia familiar:


I en aquest últim tràiler podem veure la mateixa pel·lícula com una comèdia de Kung-Fu:


Vaja, que si la creativitat no es troba als guions de Hollywood, sempre la podem buscar pel YouTube.

2007-06-07

146. La vida d'un Space Invader

Un fascinant clip de Ken Ishii: la vida d'un Space Invader!



Via Microsiervos

145. Pale blue dot

Escolteu les paraules de Carl Sagan (doblades al castellà) quan comenta la fotografia Pale blue dot (Punt blau pàlid), una fotografia de la Terra feta per la nau Voyager 1 a sis mil milions de quilòmetres de distància de Catalunya.



Al contemplar la insignificància de la Terra en el vast espai del Cosmos, al veure com tots els imperis que han nascut i mort al llarg de tota la història, com tots els grans líders polítics, militars i socials que han existit, com totes les persones, animals i plantes que coneixem, hem conegut o podem endevinar que han existit, com totes les mars i muntanyes que podem navegar i escalar, en el passat, el present i el futur, al contemplar com tota la realitat que podem percebre queda reclosa en aquest insignificant puntet, llavors ens adonem que les trames ordides amb politiqueria de baixa estopa per la gent d'ERC i PSC són més menyspreables del que mai podran arribar a entendre.

Via Fogonazos

2007-06-05

143. El viatge de la humanitat

Trobo molt interessant aquest flash de la Bradshaw Foundation on es pot contemplar tot el procés de migracions humanes des de la nostra aparició a l'est d'Àfrica fa cent seixanta mil anys fins al moment actual.

És recomanable anar llegint els apartats que s'activen a cada grup d'anys. És molt curiós veure que tota la humanitat no subsahariana procedeix d'un mateix grup genètic, una grup d'Eves de les quals descendim quasi tota la humanitat. Té la seva lògica, però és bo de veure.

També impacten els canvis climàtics que es produeixen cada certs milers d'anys i la gran explosió volcànica que va produir un hivern de sis anys i va eliminar tots els humans del subcontinent indi.

El flash està fet seguint el criteri de mostrar únicament fets demostrats, enllaçats els uns amb els altres per crear una visió lògica del nostre passat.

2007-06-04

142. De Janis Joplin a Beth Hart

Beth Hart és una cantant nordamericana que recorda força l'enyorada Janis Joplin. Aprofito el fet de conèixer la senyoreta Hart per oferir-vos quatre clips, dos de la Joplin i dos de la Hart, que us poden fer a la idea dels seus similars estils musicals,

Summertime, el clàssic de George Gershwin en versió de Janis Joplin (1969).


Cry Baby, un dels clàssics de Janis Joplin (1970)


You shook me, un dels clàssics que toca Jeff Beck, amb la cantant invitada Beth Hart (2006)


Whole lotta love, un dels clàssics de Led Zeppelin, amb tota la contundència de Beth Hart (2004)

141. Gossos - Alguna cosa / Oxigen

Dos dels últims videoclips dels Gossos: Alguna cosa, del disc 8 (2005) i Oxigen, del disc Oxigen (2007).



140. Els Pets - Soroll / XL

Doncs això... dos dels últims videoclips d'un dels grans grups de pop del nostre país: Els Pets. Soroll és del disc Agost (2004) i XL és del disc Com anar al cel i tornar (2007).



139. El cerebro femenino, de Louann Brizendine

El cerebro femenino
Louann Brizendine, 2006
RBA. 206 p.


El cerebro femenino és un dels llibres que s'ha posat de moda en els últims temps en les converses quan s'entra en els clixés sobre psicologia i comportament de gènere.

La seva autora està fent una bona feina de promoció de la seva feina, ja que l'he poguda veure i llegir-ne entrevistes en diversos mitjans, sense esforçar-m'hi gaire. I la veritat és que el resultat val la pena.

Durant massa temps la ciència ha basat els seus estudis en el comportament i el cos masculins, i les varietats de comportament femenines s'han classificat sempre com a particularitats secundàries. Això ha fet que fins no fa gaire la manera de ser i de pensar de les dones fos un misteri per a la ciència.

Louann Brizendine va fundar la Women's and Teen Girls' Mood and Hormone Clinic per investigar les causes químiques dels canvis d'humor tan freqüents en les dones i adolescents. I les ha trobades. El cervell femení és un cervell diferent del masculí. És important entendre-ho. El fet de tenir igualtat de drets i oportunitats socials no vol dir que físicament siguem iguals. I no ho som.

De fet, segons l'autora, tots els cervells naixen femenins i és durant l'embaràs que el bombardeig de testosterona converteix un cervell en masculí, amb les seves caracterísitiques d'agressivitat, força muscular i disminuació de la sensitivitat i la capacitat comunicativa. El cervell femení, que no s'ha inundat de testosterona, es converteix en un cervell comunicatiu i participatiu. I tot això degut als milers d'anys d'evolució que van especialitzar home i dona en tasques diferents per assegurar la supervivència de l'espècie.

El problema que tenim avui és que ja no vivim en coves ni hem de caçar cèrvols per sobreviure. Les nostres capacitats culturals han evolucionat molt més ràpidament que el nostre cos, que avui ens pot semblar molest i antiquat en molts aspectes de la vida moderna. L'autora analitza els canvis hormonals del cervell femení, tant durant el cicle mensual com durant un gran cicle que dura tota la vida de la dona, des de la infantesa fins a la vellesa, passant per l'adolescència, la maduresa sexual, la maternitat i la menopàusia.

Tot plegat està molt ben explicat, dirigit a un públic àvid de coneixements psicològics moderns i és molt útil per ajudar a mantenir les sempre difícils relacions de parella en la societat urbana moderna.

La meva valoració: molt bo.

138. Curiositats d'A storm of swords

En aquesta pàgina podeu fer un d'aquests tests entretinguts per saber a quin personatge de la saga us assembleu més (de caràcter). A mi m'ha sortit en Samwell Tarly!!!

Algunes de les paraules que he buscat al diccionari són dais, pageantry, lummox i mirth. Us poso el significat com a comentari, per si hi voleu pensar.

Notes meves:

  • 305: any act can be a prayer
  • 337: old stories are like old friends
  • 480: I have won every battle, yet somehow I'm losing the war
  • 489: the light of the torches went before them
  • 544: Likely Luke

137. A storm of swords

A storm of swords
George R. R. Martin, 1996.
Bantam Books. 1128 p.

A storm of swords és el tercer volum de la saga Song of ice and fire de George R. R. Martin. En altres articles us he parlat dels dos primers volums, A game of thrones i A clash of kings, i també he fet altres articles sobre aquesta saga que podeu llegir ací, ací i ací.

Si hi ha alguna paraula que pugui definir A storm of swords seria una barreja de vasta, absorbent, crua i ben trabada. Aquesta novel·la és més llarga que les dues anteriors (té més de mil cent pàgines més els apèndixs) i manté un ritme de tensió molt més elevat. Si A game of thrones era una presentació i A clash of kings un desenvolupament, aquí tindríem un desenllaç, però la història continua. Cada novel·la és bona per sí sola i totes elles formen un continu argumental que com més va més s'enreda. Com en la sèrie Lost, com més coneixem els personatges més coses en volem saber, i fets que quan els llegim ens semblen incomprensibles més endavant revelen els seus motius.

A storm of swords consta d'un pròleg, com les dues anteriors, però també d'un epíleg que deixa el cor glaçat. Els personatges a través dels quals se'ns presenta la història són: Catelyn Stark, Sansa Stark, Arya Stark, Brandon Stark, Jon Snow, Samwell Tarly, Tyrion Lannister, Jaime Lannister, Davos Seaworth i Daenerys Targaryen. Alguns d'aquests personatges els anem seguint des del primer volum de la sèrie, mentre que d'altres només els havíem conegut des del punt de vista d'altres personatges.

La història continua on havia acabat A clash of kings, amb la lluita pel control de Westeros entre els reis autoproclamats que queden vius i la croada oriental de l'última Targaryen per aconseguir un exèrcit que li doni possibilitats al tron. Els elements fantàstics tenen més presència en aquesta novel·la a través de la campanya que la Guàrdia de la Nit fa en les terres del mur enllà, a través del poder del Senyor de la Llum i a través dels dracs de la Daenerys. Tot i això, el tractament cru i realista dels personatges afegeix una versemblança brutal.

El propi Martin adment que escriure determinats capítols li va costar molt. Tota la saga és prou dura (en els primers capítols d'A game of thrones ja es pot percebre) però no estem gaire habituats a veure morir personatges protagonistes de les sèries. En això, A song of ice and fire té punts de connexió amb Lost i, limitats, amb Heroes, dues de les sèries de televisió de culte actuals.

Presentar un desenvolupament argumental coral en que tots els personatges tenen profunditat i després matar-los, ha de de ser dur per un autor. Aquestes situacions no es donen mai en les pel·lícules perquè no hi ha massa temps per conèixer un personatge com per què llavors te'l matin. Són les sèries de televisió les que poden experimentar nous formats argumentals. A més, tota aquesta sèrie de llibres té un regust de referències culturals que no t'abandona mai. Paisatges, personatges, vocabulari, escenes... tot plegat és fascinant i ha fet que comprés el llibre d'il·lustracions de la saga, un llibre fabulós.

La meva valoració: imprescindible.