2007-04-29

114. Herois

Veig que TV3 començarà a emetre la telesèrie Herois (Heroes en anglès) a partir del 2 de maig.


De moment n'he vist deu episodis emesos per la NBC i és una sèrie molt bona, amb bon pressupost i un guió original i dels que enganxa, de l'estil de Lost.


Si en teniu l'oportunitat, no us la perdeu. I recordeu, salveu l'animadora, salveu el món!!!

113. Hotel California

Vaig veure aquest clip dels Eagles per primer cop el 1993 en un hotel de Nova York i sempre l'he recordat. Mmmm... aquella roba, aquells mocadors al cap, el bateria cantant i aquell solo del final amb les dues guitarres fent terceretes... Quins records!

2007-04-25

112. Sant Jordi

Les nostres roses de Sant Jordi.

2007-04-21

110. Camins

Una de les grans cançons de la maduresa de Sopa de Cabra.

2007-04-18

109. Bin Laden a Family Guy

Gran esquetx de Bin Laden a Family Guy, que podeu sentir doblat al castellà.

No us perdeu el final! Quantes referències podeu pescar?


2007-04-15

108. Natalie Dessay a Lakmé

Altre cop YouTube. Aquest cop la meravella d'escoltar a Natalie Dessay en l'air des clochettes (Où va la jeune hindoue...) de la Lakmé de Léo Delibes.

Perdoneu els aplaudiments del públic d'aquest xou televisiu i fixeu-vos en un bon exemple del que és una soprano de coloratura. Si voleu passar l'estona, ací podeu trobar una bona llista de sopranos.

2007-04-14

107. Dones en peu de guerra

Un petit record per les dones que defensen la seva llibertat enfront de l'autoritarisme masculí que les esclafarà el dia que baixin la guàrdia.



Via Odalric

2007-04-08

106. Xapes

Per un d'aquells atzars de la vida m'he vist amb la necessitat de regalar unes quantes xapetes d'aquestes que estan de moda, amb dibuixos i dissenys diversos. L'equivalent als pins que dúiem a les gorres durant els anys olímpics. Us en recordeu?

Doncs bé, quan ja creia que hauria de buscar botigues per eBay o Amazon descobreixo a camiZs que a Reus mateix (com qui diu, al costat de casa), les fabriquen amb els teus propis dissenys. Llegiu l'article de camiZs pels detalls.

Us poso l'enllaç a Camaloon, que és la botiga. Ja ho sabeu, les xapes, com les avellanes, de Reus!

105. No hi ha preguntes estúpides

Trobo aquest text al bloc Històries de la Ciència:

Hi ha preguntes ingènues, preguntes tedioses, preguntes mal formulades, preguntes plantejades amb una inadequada autocrítica. Però tota pregunta és un crit per entendre el món. No hi ha preguntes estúpides. Els nens llestos que tenen curiositat són un recurs nacional i mundial. Se'ls ha de cuidar, mimar i animar. Però no n'hi ha prou només amb l'ànim. També se'ls ha de donar les eines essencials per pensar.

Aquest paràgraf forma part del llibre de Carl Sagan El món i els seus dimonis: la Ciència com a espelma en la foscor. (Amazon anglès, Amazon castellà).

Com que encara no l'he llegit no us el puc recomanar, però no puc deixar de recomanar-vos la lectura dels articles que en parlen a Historias de la Ciencia i a Botella al mar.

I, de pas, us recordo que avui sempre és un bon dia per tornar a veure Cosmos.

Via Històries de la Ciència

2007-04-06

104. Estats metaestables

Quan un líquid s'escalfa o es refreda de manera homogènia (sense gradients de temperatura) en tota l'extensió del líquid i sense canvis de densitat, pot ser que ultrapassi la seva temperatura de canvi d'estat però sense canviar d'estat.

Segurament ja haureu sentit la història de l'aigua escalfada al microones que bull de cop i crema el cuiner amateur. Bé, aquesta història té un fonament cert, i és que el microones escalfa els pots de manera homogènia (l'encimera escalfa només per baix i per tant el líquid crea corrents de convecció on el líquid calent puja pel centre i el líquid fred baixa pels laterals).

És fàcil que un líquid escalfat d'aquesta manera es mantingui en estat líquid més enllà dels cent graus celsius fins que, a l'afegir-li alguna altra substància es creïn punts amb diferències de temperatures que facin canviar l'estat de tot el líquid de cop. Vegem-ne un exemple:.



És menys conegut el mateix exemple amb el refredament: si un líquid es refreda de manera homogènia més enllà dels zero graus celsius (és possible refredar aigua en estat líquid fins a menys trenta-vuit graus celsius), crear-li diferències de temperatura (per exemple, al sacsejar-lo), fa que tot el líquid es congeli de cop. Vegem-ne uns exemples:





Això ens pot haver passat alguna vegada en un bar, amb alguna cervesa que per casualitat s'hagi congelat de manera homogènia, sense formar gel. Si la piquem, el gel es formarà en tota la cervesa de cop.



Per a saber-ne més:
Estats de la matèria
Superescalfament
Superrefredament
Aplicacions comercials

Via CPI

103. El Barça camí d'Ítaca

Com ha canviat el Barça! De la cutrada que era l'espanyolisme pepero Núñez-Gaspart a la moderna imatge catalana de Laporta... Qualsevol moment és bo per recordar aquella gran escena: la Beth amb el Viatge a Ítaca d'en Lluís Llach i la Lucrecia amb el Cant del Barça, de Manel Valls, Jaume Picas i Josep Maria Espinàs.

Gallina de piel!

102. Roy Zimmerman i Greg Pattillo

Avui us poso un parell de clips musicals. El de Roy Zimmerman és una divertida cançó que explica l'evolució del món des del punt de vista dels integristes religiosos, els creacionistes. Per cert, que aquests dies algunes universitats catalanes estan rebent la versió creacionista islàmica, el llibre d'Adnan Oktar (o Harun Yahya). I tot plegat em fa recordar que no entenc perquè el laïcisme occidental, que rebutja amb vehemència qualsevol intrusió cristiana en l'àmbit públic, accepta la censura quan cal parlar de l'Islam i la imposició de nous centres de difusió de la religió islàmica.



El clip de Greg Pattillo és una mostra del que es pot arribar a fer amb una flauta travessera: una versió modernitzada del tema principal de Pere i el Llop, el conte simfònic de Serguei Prokófiev. Us recomano el seu MySpace.

2007-04-05

101. World Community Grid


Tal i com vaig explicar en l'article World Community Grid del desembre passat, tinc instal·lada en l'ordinador una petita aplicació que va fent càlculs científics aprofitant les estones en que la meva CPU no fa res (en l'estat conegut com a idle).

L'aplicació l'ha feta IBM amb el consorci World Community Grid, recolzat per una colla de partners.

Tot i que normalment tinc l'ordinador tancat, amb les estones en que l'obro per mirar el correu i escriure als blocs, ja porto l'equivalent de més de vint-i-vuit dies seguits de càlculs fets.

Tot això ve al cas perquè avui he rebut un correu de la World Community Grid en que informen que el projecte Help Defeat Cancer ja ha acabat. Durant els nou mesos que ha durat, els 138.000 ordinadors que hi han participat han fet un equivalent de 2.900 anys de càlculs. Déu n'hi do! Això a permès processar les dades necessàries en una fracció del temps que haguessin trigat amb els superordinadors de les universitats.

Ara encara hi ha uns quants projectes en marxa (SIDA, genoma humà, distròfies musculars), i d'aquí a un temps en posaran de nou un per al càncer. A vegades, el treball en xarxa es demostra realment potent...

Per baixar l'aplicació només cal anar en aquesta pàgina. Jo estic apuntat al grup Catalunya.

2007-04-02

100. Sindicació



Els lectors atents del bloc s'hauran adonat que he afegit a la columna dreta una sèrie de botonets que permeten subscriure's al bloc (sindicar-lo) al sistema preferit pel lector. També hi ha l'opció d'accedir directament al codi ATOM pelat.

Si voleu afegir aquests botonets al vostre bloc, per facilitar-ne la lectura (tal i com indico en l'article Com llegir blocs), podeu aprofitar l'eina del web http://www.toprankblog.com/tools/rss-buttons/, que us permet escollir els vostres botonets preferits i us genera el codi HTML per al vostre bloc.

2007-04-01

99. 300


Finalment hem anat a veure la pel·lícula 300, sobre la Batalla de les Termòpiles. Ja n'havia dit alguna cosa als articles 300 segons de '300' i Gates of fire.

En primer lloc he de dir que la pel·lícula és fastuosa. Crec que la imatge visual segueix la línia revolucionària d'El senyor dels anells per fer un nou salt cinematogràfic com el que va representar Matrix. Igual que Matrix, trobo que la història en sí és el que menys importa: et creus d'entrada la presentació de la situació i et dediques a gaudir d'aquest xou pels sentits (la vista i l'oïda, i a vegades el tacte, per les vibracions dels sons tan forts). Així com al Senyor dels Anells van haver d'eliminar parts de la història per fer-la digerible, aquí s'han cret noves situacions i s'han inflat alguns dels combats però crec que a fi de bé: els motius polítics del Senat d'Esparta queden més clars i la coreografia d'alguns combats és sensacional.

Hem de tenir sempre present que 300 és l'adaptació d'un còmic, no una representació històrica de la crucial batalla. I, tal com es va fer amb l'adaptació de Sin City (també de Frank Miller), la fotografia del film busca la mateixa llum que el còmic en que es basa. I fins i tot les mateixes vinyetes i enquadraments, en força trossos dels dos films!

Ja vaig dir en un altre article que 300 té força errors històrics (armadura, falange), però ja venen del còmic: Frank Miller buscava entrar per l'estómac, no pel cap, i ho aconsegueix. El film també. Per llegir una representació força més realista de la gesta de Leònides, millor que llegiu Gates of fire.

També he llegit que és un film molt gay. Recupera els torsos nus i l'amistat viril d'aquells pèplums dels cinquanta. Crec que és veritat: entre els pírcings dels perses i les rajoles de xocolata dels espartans, qui gaudeixi dels torsos musculats i suats tindrà una raó de més per veure aquest film en una sala de cinema, a les fosques i en companyia.

Atenció: és un film extramadament violent. L'acció no para del principi a la fi i els assassinats són continus, alguns d'ells força desagradables. També té una certa tensió emocional, però sobretot és la visió del gore el que pot desagradar a força espectadors sensibles. Si no sou d'aquests, però, us recomano gaudir d'aquesta pel·lícula tal i com ho vau fer amb Matrix: no intenteu buscar una vinculació amb la realitat i gaudiu de l'espectacle!