2007-12-09

261. Del Coll d'Estenalles a la Font Freda

Avui hem fet una excursioneta ben senzilla i alhora ben tranquil·la: pujar en cotxe fins al Coll d'Estenalles i d'allà anar a peu fins a La Mata. Un cop a La Mata hem pujat fins a l'ermita de Sant Jaume, al turó del costat.

A les fotos podeu veure el Montcau des de La Mata i Montserrat des de l'ermita de Sant Jaume, sobre La Mata.

Des d'allà hem agafat el camí de la Coma d'en Vila i hem buscat el camí de la Font Freda. El problema ha estat que ens hem passat de llarg del camí que tocava i fins que no hem arribat al Coll de Garganta no hem vist el torrent de la Font Freda.

Hem baixat per uns corriols més o menys transitables i, llavors sí, hem trobat el camí fins a la Font Freda. Ben poca gent pel camí ni pels corriols, en sentíem més que en vèiem. La font roman a l'obaga, plena de molsa i pedra xopada. Després d'uns minuts de descans hem refet el camí de tornada.

El problema és el de sempre a Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac: per què diantre no marquen els camins? Què els costaria a les nostres autoritats marcar cap on van els diferents camins del parc i quin corriol cal seguir per arribar a determinada cova, font o avenc?

Un cop tenim el camí clar, no costa gaire de seguir-lo altres vegades, però la primera vegada que seguim un camí, o quan fa temps que no hi passem, sovint fem voltes i més voltes per trobar la pista bona. Tan difícil és tenir els camins dels parcs ben senyalitzats?

Apunts relacionats: