2007-10-28

229. La mort a Venècia

La mort a Venècia
Thomas Mann, 1912
Català (Trad. Joan Fontcuberta)
Proa, Biblioteca Bàsica del Periódico
124 p.
ISBN 84-96414-98-1
1 €

Encara recordo quan d'adolescent vaig llegir Doctor Faust, de Thomas Mann (1947). Em va impressionar. Em va donar la sensació de novel·la total, de novel·la que transcendeix l'argument per embolcallar tota la vida dels personatges, de l'autor i fins i tot del lector. Aqueixa novel·la escrita durant la Segona Guerra Mundial, travessa la concepció de l'art modern com un fibló que et deixa sense esma. És una lectura densa però fructífera, plena de referències cultes i d'una gran riquesa musical, en forma i en contingut.

Així doncs, quan vaig encetar La mort a Venècia, ja anava previngut i la veritat és que l'impacte ha estat baix. És una novel·la curta, diguem-ne preciosista, que busca la puresa de l'estètica a través de la devoció del protagonista envers un nen de curta edat que coincideix amb ell en una estada d'un balneari venecià. De fet no arriba a haver-hi cap relació ni comunicació entre els personatges i tot plegat és un experiment per fer-nos arribar diverses sensacions, força desagradables totes: els personatges caricaturitzats dels italians i dels vells que es volen fer passar per joves, comparats amb la bellesa inherent de la joventut i de la infantesa.

Tot l'argument es desenvolupa en un context angoixant i decrèpit, enmig d'una epidèmia que les autoritats amaguen per evitar que fugi el turisme. La pura estètica és l'únic que alimenta el protagonista i fora d'ella ja no hi ha raons per viure.

Tot plegat, un retrat d'un personatge i un món en decadència que després del desastre de la Primera Guerra Mundial trobarien refugi en els extremismes feixista i comunista, la qual cosa duria a un desastre encara major.

La meva valoració: ben escrit però depriment

Apunts relacionats:

1 comentari:

online blackjack PayPal ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.