2007-10-23

225. Les pors i les veritats

Us recomano aquest article escrit per n'Agustí Pons, que podeu llegir al web del Centre d'Estudis Jordi Pujol. Com podeu comprovar, és una visió paral·lela a la d'en Pere Torres amb Al Gore: tres veritats incòmodes.
Agustí Pons
Article / 23 d'octubre de 2007

La concessió del Premi Nobel de la Pau al polític nord-americà Al Gore i al Grup Internacional d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC, sigles en anglès) ha estat rebuda amb divisió d’opinions. Fracassat el seu intent de guanyar la presidència dels Estats Units, Al Gore és vist com un hàbil propagandista d’ell mateix que ha trobat en el filó ecologista, i en el documental Una veritat incòmoda, que ha impulsat i protagonitzat, un argument per tornar a tenir pes i presència internacionals. Els més puritans, a més, recorden que la passió ecologista d’Al Gore era força més tèbia durant els anys en què va ocupar la vicepresidència dels Estats Units. Pel que fa al Grup Internacional d’Experts sobre Canvi Climàtic no són pocs els experts que posen en dubte el rigor científic de les seves observacions.



Però més enllà de l’encert o desencert de la decisió del jurat d’Oslo, a mi em sembla interessant reflexionar sobre les pors de la nostra època i sobre les veritats que els mitjans de comunicació ventilen. De por n’hi ha hagut sempre. De l’Antic Testament a l’apagada informàtica en el moment de l’arribada del 2000, les tècniques i la ciència han avançat de forma espectacular, però els atavismes fixats en els racons més obscurs de l’esperit humà no han variat gaire. Ara els experts ens adverteixen de les pors pròpies de la societat opulenta: la por de quedar-se sense feina, de la malaltia dels fills –i de la nostra–, de les agressions dels veïns, de la presència d’estranys, de la contaminació que destrueix el planeta. L’ecologia s’ha convertit en una nova religió amb abundància de profetes demagogs o simplement mal informats que en els anys del Segle de les Llums haurien estat vistos amb molta suspicàcia. La referència als temps de la Il•lustració no és gratuïta. A El crepuscle de la democràcia (1998) Ferran Sáez ens fa adonar de les causes últimes de l’actual crisi del sistema de representació política i ens remunta fins als enciclopedistes. És evident que el discurs ecologista s’alimenta, en bona part, de la por; de les pors, sobretot en les societats més laicitzades on refloreix una mena de naturalisme arcàdic; el mateix, per exemple, que a principis del segle XX feia triomfar Terra baixa entre els obrers bruts de fum i sutge dels barris més industrials de Barcelona.

Les pors podrien desaparèixer si poguéssim posar-nos d’acord sobre unes quantes veritats. No parlo de creences, d’opinions, de sentiments, sinó de veritats axiomàtiques sobre les quals sembla que, en l’estat actual de desenvolupament de les ciències, no haurien d’haver-hi discrepàncies. Però n’hi ha. Entre els experts, per exemple, no hi ha acord sobre si cada vegada hi ha més pobres o menys al planeta Terra, entre altres raons perquè tampoc no hi ha acord sobre allò que hem d’entendre per pobresa. El mateix podríem dir respecte a les reserves d’aigua, a l’extensió de la fam i, naturalment, al canvi climàtic. Els temps que vivim es caracteritzen per disposar d’un sistema informatiu més lliure, més transversal i més voluminós que mai. Però, a la vegada, aquest allau informatiu no ha servit perquè l’home i la dona del carrer, el ciutadà corrent, tingui una informació més exacte sobre els grans temes que li toca viure. Parlo de fets històrics de primer ordre –l’assassinat de Kennedy o el de Carrero Blanco, per exemple– i em refereixo, també, a fenòmens que mouen tanta passió, i tantes informacions, com el de l’escalfament global del planeta.

Qui ens dirà què hi ha de por i què hi ha de certesa científica en l’apocalipsi climàtic que ens anuncia Al Gore? A mi, com a periodista, em preocupa que els mitjans de comunicació no puguem donar resposta a la pregunta. En realitat, el que fem –el que fan els mitjans de comunicació– és ajudar a la confusió. Servirà la concessió del Premi Nobel de la Pau per aclarir-nos sobre el futur del Planeta? Molt em temo que no.

Via Centre d'Estudis Jordi Pujol

Apunts relacionats: