2007-07-24

170. L'Eneida

L'Eneida
Virgili, 19 AC
Traducció de Joan Bellès i Sallent
Editat per Sàpiens Publicacions SL
Col·lecció Biblioteca Bàsica d'El Periódico
ISBN: 84-9520-01-3

Un clàssic entre els clàssics. L'èpica creada per Virgili per dotar el poble llatí d'una mitologia equiparable a la del poble grec.

L'autor, molt amic d'Octavi, es va comprometre a escriure un llarg poema que donaria prestigi a la família del primer emperador. Poc a poc es va inspirar i va enllaçar amb la Ilíada i l'Odissea, fins que al final les va invertir per crear la història d'Eneas, un supervivent de Troia que volta pel Mediterrani fins a fundar la ciutat antecessora de Roma per designi dels Déus.

L'obra té dues parts molt diferenciades: en la primera part els troians són víctimes de la guerra entre els Déus i volten pel Mediterrani tot buscant la terra promesa. En la segona part els troians s'instal·len però ara el conflicte és amb els habitants del lloc, que no accepten que tota aquesta colla de nouvinguts els fundin un país a la seva terra. Finalment, els designis divins s'imposen i Roma, la nova Troia, és fundada.

La influència de Virgili a través d'aquesta obra és enorme: el fet que Eneas sigui un troià que fuig dels malvats grecs dóna raons polítiques a Roma per a la seva expansió sobre l'Oikumene. La tradició literària llatina que arriba fins al Dant fa que l'italià posi a Ulisses (l'Odisseu que venç Troia a través de l'engany) dins l'Infern. Eneas és trait durant el seu viatge per als habitants de la costa de Tunísia, on segles més tard s'ha de fundar Cartago, el gran enemic de la Roma republicana. Etc, etc.

La primera part l'he trobada força entretinguda, amb la història de Dido i Eneas i les trifulgues entre els Déus. La segona part, amb tots els herois, combats singulars, tribus i famílies que segles més tard seran patricis romans, ho he trobar força més pesat. El llibre no és difícil de llegir, però crec que amb un nivell més elevat de cultura clàssica el gaudiria encara més. Es tracta d'un llibre seminal en la cultura llatina i per tant pesa molt en la cultura catalana, però la barreja total entre història, fantasia, personatges reals i inventats i el fet que l'autor vulgui agradar a determinades famílies fa que a vegades l'acció quedi en un segon terme i el ritme s'en ressent.

La meva valoració: té capítols entretinguts i té capítols pesats