2007-07-24

169. Neil Young i l'apagada de Barcelona

L'any 2003, en Neil Young va publicar l'esplèndid àlbum Greendale. L'àlbum era una història fictícia al voltant d'una família de grangers que es veuen involucrats en un problema amb el govern federal dels EUA. Cada cançó del disc avançava en la història, fins a un final hipnòtic que ens remet al Neil Young més compromès amb l'ecologia i l'estima de la Mare Terra, alhora que ens recorda aquell rock dur del fonamental Ragged glory (1990).

Un dels principals temes del disc era la corrupció en les grans empreses subministradores d'electricitat a l'estat de Califòrnia. Califòrnia va ser durant molt de temps un dels feus del Partit Demòcrata. Curiosament, després d'una sèrie de fracassos en infraestructures i de talls de llum molt perjudicials, el Partit Republicà va assolir el govern de l'estat (en la persona d'Arnold Schwarzenegger).

Més endavant s'ha vist que aquestes empreses elèctriques tenien connexions privades amb alguns membres del govern federal de George W. Bush, la qual cosa du Young a extrapolar fins a quin punt aquesta manca d'inversions no ha estat feta a consciència.

Això, Neil Young ho explicita a Greendale a través d'una història inventada que s'assembla massa a la veritat. Jo hi pensava aquests dies en que Barcelona viu com al segle XVIII. Pensava que la diferència que tenim és que ara que el PSOE ja mana a la Generalitat, les inversions continuen sense arribar. També pensava que algú ha fet el passarell i ho ha de pagar. I també pensava com n'és de gran en Neil Young.

Apunts relacionats:
La decadència