2007-03-03

82. El buen alemán


Vam anar a veure la pel·lícula The good German, doblada a l'idioma castellà. És una pel·lícula que retrata una realitat més profunda de la que aparenta a simple vista.

La pel·lícula ens situa al juliol de 1945, quan Truman, Churchill i Stalin s'han de trobar a Potsdam per repartir-se Europa, mentre Japó continua lluitant tot sol i els americans perden més i més vides a Iwo-Jima i Okinawa.

Un periodista americà torna al Berlín que havia conegut abans de la guerra. Allà cau atrapat en una xarxa de mentides i secrets on ningú és qui sembla i els motius personals esdevenen raons d'estat. Amb la guerra freda a les portes, russos i americans miren de posicionar-se en el millor lloc per a la possible Tercera Guerra Mundial.

En un dels diàlegs del film, un oficial rus es vanta dels guanys de l'URSS: els estats bàltics, Polònia, Hongria, mitja Alemanya... tot això serà per a l'URSS, mentre que els EUA no s'annexionen cap país d'Europa occidental (i a sobre França es presenta com a país guanyador!). El seu interlocutor assegura que la diplomàcia dels EUA és encara molt innocent i que s'ha deixat entabanar per les mentides constants d'Stalin, que serà el gran guanyador de la guerra.

Però no és ben bé així. Els EUA no busquen l'annexió de països, sinó la de cervells: la maquinària de guerra nazi, la millor en aquell moment, estava dirigida per una sèrie de ments privilegiades. Qui disposi d'aquests científics tacats de sang tindrà un clar avantatge en la guerra del futur.

Però què passa amb l'obligació moral de jutjar el nazisme? Què passa amb els jueus que busquen venjança? Què passa si un bon alemany vol denunciar unes atrocitats que tothom vol mantenir ocultes?

La meva valoració: molt bona.