2007-02-04

68. Apocalypto


Divendres vam anar a veure Apocalypto, la nova experiència visual de Mel Gibson, digne successor de Ken Rusell.

Si La Passió de Crist estava rodada en llatí i arameu, Apocalypto està rodada en maya, concretament en yukatek.

Tot i que alguns antropòlegs han criticat alguns errors històrics de la pel·lícula (com ara algunes tradicions asteques presentades com a maies i algunes acronologies en diverses mostres d'art), em trec el barret davant de Mel Gibson.

Amb La Passió de Crist ja va demostrar que és capaç de fer bon cinema, tot i la tendència al gore que també mostra amb Apocalypto. El ritme de les pel·lícules és bo i la fotografia és excel·lent. A Apocalypto, el maquillatge i la caracterització dels personatges és impecable. Fa gràcia veure persones reals vestides com en els dibuixos precolombins que tenim al cap.

D'altra banda, la història no presenta complexituds argumentals, es pot preveure, però enlloc fa trampa ni girs orientats a espectadors adolescents. Suposo que Gibson coneix les seves limitacions i es limita a fer bé allò que sap fer: endinsar-nos en un món molt llunyà i proper alhora.