2007-02-04

67. Ghost in the shell

Fa molts anys que Japó investiga seriosament la creació de robots antropomòrfics. Podeu veure l'estat de la qüestió a la Wikipedia.

Diuen que si els japonesos tenen tant interès en la creació de robots és perquè no suporten la idea dels seus avis depenent de minyones filipines. En l'article que us he enllaçat hi ha tota una discussió sobre si el racisme japonès de la Segona Guerra Mundial ha desaparegut realment o només està adormit...

La perfecció dels androides japonesos crea una situació paradoxal: a mesura que un robot és més humà en aparença i mobilitat, la nostra resposta emocional és més positiva i empàtica, fins que sorprenentment arribem a un punt en que la nostra resposta és totalment repulsiva i, quan arribem a la similitut total, torna a ser totalment positiva.



Aquest punt de repulsió en la quasi-realitat va ser etiquetat pel robotista Masahiro Mori com a la Vall Misteriosa (en anglès, the Uncanny Valley), a partir del concepte de Unheimliche desenvolupat per Sigmund Freud, sobre aquells objectes o situacions que ens provoquen alhora atracció i repulsió.

Però jo no sóc en Centpeus i no us puc parlar bé de Ciència. Prefereixo ensenyar-vos dibuixos animats. Animes japonesos de la sèrie Ghost in the shell. No de l'anime original de 1995 sinó de la sèrie de televisió Stand alone complex, que vaig poder veure el 2003 al Saló del Còmic de Barcelona.

L'entrada de cada episodi de Stand Alone Complex


Un clip amb imatges de la sèrie i música de Mogwai, sobre aquesta "Vall misteriosa"


Una entrada amb força acció


I, pels friquis, un recull de deu minuts de música i imatges de la sèrie.


Espero que en gaudiu. I no oblideu vitarminar-vos i supermineralitzar-vos!