2007-12-28

275. La cara fosca de la NASA

Avui s'ha publicat al YouTube el doblatge al castellà del famós documental francès Dark Side of the Moon, on ens mostren declaracions de Henry Kissinger, Donald Rumsfeld o Vernon Walters que insinuen que les càmeres que van pujar a la lluna amb l'Apol·lo 11 es van fer malbé i que totes les imatges que tenim de la lluna les va fer Stanley Kubrick en un pacte secret amb la NASA que va tenir conseqüències...

2007-12-27

274. Quan somrius

Bon Nadal!

2007-12-22

273. L'Orquestra Vegetal de Viena

L'Orquestra Vegetal de Viena: compren verdura, la converteixen en instruments, fan concerts amb la verdura i se la mengen. Què més es pot demanar?



Via El pollo de goma

2007-12-19

272. Àragorn cantonada Sàruman


Ver mapa más grande

La vila de Geldrop, Països Baixos, té un dels barris més geeks de tot el món: tots els seus carrers duen noms extrets de les novel·les de Tolkien El hòbbit i El senyor dels anells.

Poeu comprovar-ho en el GoogleMaps.

I per cert, el poble de Grabowiec, Polònia, té un carrer que es diu Obi-Wan Kenobi.

Via El pollo de goma

2007-12-16

271. Recital de piano de Joaquín Achúcarro

Dijous passat vam anar al Centre Cultural Caixaterrassa (que per cert, tenen el domini .es enlloc del domini .cat, ja veiem de quin peu calcen) per sentir un magnífic recital de piano de Joaquín Achúcarro.

Va començar amb la Toccata en do major de Bach-Busoni (Toccata, Adagio, Fuga [YouTube, 5:26]) interpretada amb sobrietat i precisió. El segon temps, l'Adagio va ser esplèndid, amb una emoció continguda que feia temps que no sentia en un recital de piano.

Achúcarro va cloure la primera part amb les Klavierstucke op 119 de Brahms, que van mantenir el clima iniciat en l'Adagio anterior.

La segona part va ser memorable. Consistia en els 24 preludis op 28 de Chopin. Achúcarro va parlar abans de començar a tocar per explicar que els vint-i-quatre preludis són una obra completa, no un recull de peces. Els preludis recullen totes les tonalitats actuals en els modes major i menor, ordenats per quintes: do major, la menor, sol major, mi menor, ... fins a fa major re menor. A més recullen vint-i-quatre estats emocionals diferents de la persona, de l'amor a l'odi, de la tristor a l'alegria, la joia de viure i la buidor de la mort, sempre alternant estats xocants entre ells.

El primer és un esclat de joia, el segon és un dol pels morts, etc. El preludi número 15 (re bemoll major), el de la gota d'aigua [YouTube, 6:37], el va definir com una obra mestra en si mateixa i com el punt culminant de l'obra. L'últim, el 24, és un crit de revolta contra l'opressió russa a Polònia, que acaba amb tres trets de canó. Mira que he sentit interpretar els preludis de Chopin vegades, però aquesta va ser especial, màgica. Va haver-hi moments en que se m'enduia el cor.

El concert es va cloure amb tres bisos: el Nocturn op 9 n 2 de Chopin [YouTube, 4:40] en una interpretació magistral, amb un silenci massiu de tot el públic (cosa que no havíem tingut en tot el concert, excepte en la segona part del preludi 15), la millor interpretació d'aquest nocturn que he sentit mai; a continuació un vals de Chopin que no vaig identificar i finalment el Nocturn per la mà esquerra op 9-2 d'Scriabin [YouTube, 5:13].

En resum, un concert perfecte!

Per cert, buscant vídeos de Chopin he trobat aquesta meravella:

270. El valle secreto

Una de les meves sèries preferides de quan era petit: El valle secreto (1980).

2007-12-15

269. The Machine Girl

Pel que puc comprovar, Japó continua produïnt pel·lícules molt i molt raretes...

268. Ulleres per veure-hi malament, de Marc Parrot

Vaig poder veure el concert de presentació del nou disc a Castellterçol i vaig comprovar que en Marc Parrot té un directe recomanable.

267. Artistes del Photoshop

Al web de RetouchShoppe hi podeu trobar exemples de fotografies retocades amb el programari PhotoShop.

Com podeu comprovar, les imatges que ens presenten les revistes de moda són ben lluny de la crua realitat. El món virtual s'imposa! Noies, no us obsessioneu en transformar el vostre cos. Només us cal casar-vos amb un programador informàtic i ja tindreu els problemes d'imatge solucionats de per vida!

266. Cameos de Pixar

Al Pollo de Goma trobo un enllaç a una llista de cameos de personatges de pel·lícules de Pixar en altres pel·lícules de Pixar.

És força curiós si heu vist algunes d'aquestes pel·lícules (Toy Story, Finding Nemo, Cars, Ratatouille, etc.)


Via El Pollo de Goma

265. Criatures estranyes

Fogonazos ha penjat un recull de deu clips amb criatures estranyes.

Estranyes però ben reals. Peixos, ocells, crustacis i mamífers que desafien els llibres de natura per als infants...

Via Fogonazos

264. El vol de l'home ocell, de Sangtraït

Aquell catorze de juny de mil nou-cents noranta-u jo estava a primera fila, al centre, ben agafat a les tanques de protecció i cantant amb tota l'ànima.

Allò va ser el concert amb més públic d'Europa en recinte tancat. L'explosió del rock cantat en català. La constatació que l'independentisme s'allunyava del friquisme polític i entrava en la normalitat social. I un gran concert de tots plegats. Ara, que jo hi anava per Sangtraït.

Va ser molt gran.

El vol de l'home ocell



Somnis entre boires



Inqui-missió



El guerrer

2007-12-13

263. A disfrutar del 2008!

262. Declara la independència, Björk

Declara la independència.
No et deixis que et tractin així.
Tingues cura de la teva llengua.
Aixeca la teva bandera.
Maleïts colonialistes.
Obre els ulls.
Declara la independència.

2007-12-09

261. Del Coll d'Estenalles a la Font Freda

Avui hem fet una excursioneta ben senzilla i alhora ben tranquil·la: pujar en cotxe fins al Coll d'Estenalles i d'allà anar a peu fins a La Mata. Un cop a La Mata hem pujat fins a l'ermita de Sant Jaume, al turó del costat.

A les fotos podeu veure el Montcau des de La Mata i Montserrat des de l'ermita de Sant Jaume, sobre La Mata.

Des d'allà hem agafat el camí de la Coma d'en Vila i hem buscat el camí de la Font Freda. El problema ha estat que ens hem passat de llarg del camí que tocava i fins que no hem arribat al Coll de Garganta no hem vist el torrent de la Font Freda.

Hem baixat per uns corriols més o menys transitables i, llavors sí, hem trobat el camí fins a la Font Freda. Ben poca gent pel camí ni pels corriols, en sentíem més que en vèiem. La font roman a l'obaga, plena de molsa i pedra xopada. Després d'uns minuts de descans hem refet el camí de tornada.

El problema és el de sempre a Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac: per què diantre no marquen els camins? Què els costaria a les nostres autoritats marcar cap on van els diferents camins del parc i quin corriol cal seguir per arribar a determinada cova, font o avenc?

Un cop tenim el camí clar, no costa gaire de seguir-lo altres vegades, però la primera vegada que seguim un camí, o quan fa temps que no hi passem, sovint fem voltes i més voltes per trobar la pista bona. Tan difícil és tenir els camins dels parcs ben senyalitzats?

Apunts relacionats:

260. Mil cretins, de Quim Monzó

Mil cretins
Quim Monzó, 2007
Català
Quaderns Crema
174 p.
ISBN 978-84-7727-176-5

A la contraportada ens diuen: Mil cretins és el nou llibre de realts de Quim Monzó després d'El millor dels mons. En un nou pas endavant, Monzó passa comptes amb el dolor, la velles, la mort i l'amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana.
No he llegit El millor dels mons, però al llegir Mil cretins queda força clar que Monzó està força capficat amb la vellesa i la mort. Les mirades que Monzó fa a les llars d'ancians i a les persones vídues són mirades dures, sovint amb un punt d'exageració que crec que vol ocultar la duresa real del que significa enfrontar-se a la mort.

No tots els contes van sobre la mort, però. En la segona meitat del llibre tenim un recull de contes més curts, per a mi potser més bons, en que Monzó s'esplaia sobre fets diversos ben senzills, com ara enganxar cartells pel carrer o ocupar taules en un bar, que ens mostren com en podem arribar a ser de mesquines les persones fins i tot en els petits detalls.

Entre els contes sobre la vellesa i la mort i els contes sobre personatges mesquins, tot plegat fa que la lectura del llibre deixi un regust amarg, tot i que molts contes provoquen situacions de somriure o rialla per l'absurditat d'algunes situacions. A mi m'han agradat especialment La lloança i Qualsevol temps passat.

Sobre el llenguatge usat, així com el narrador fa servir un llenguatge molt madur i acurat, els personatges sovint empren castellanismes i vulgarismes, escrits de manera directa. La sensació que queda és ambigua: potser l'autor es podia haver estalviat aquestes frases i en podia haver usat algunes de més neutres?

La sensació final a l'acabar el llibre és la que tinc sovint amb els llibres de relats: ho he passat bé mentre llegia, però no em quedarà al record una visió de conjunt del llibre, sinó només una o dues situacions que m'han impressionat pel motiu que sigui.

Apunts relacionats:

259. Lluís Llach canta als desastres de Catalunya

El Lluís Llach del Polònia adapta quatre de les seves cançons per fer referència als últims desastres en infraestructures que estem patint la gent de Barcelona (i 'rodalies').



Les quatre cançons originals són:

  • Viatge a Ítaca
  • Que tinguem sort
  • El bandoler
  • L'estaca

2007-12-08

258. El mapa de metro dels mapes de metro

Un mapa autoreferent que mostra totes les ciutats del món que tenen metro enllaçades en el format d'un mapa de metro.

Molt original!






Via Microsiervos

257. Quin geek ets?

Un bonic poster amb imatges de les diverses activitats que ens poden dur a ser geeks.

I tu, quin(s) geek(s) ets?


Via Microsiervos

256. Joc Flash: Sola Rola

Un d'aquests jocs Flash que de vegades publiquen a Microsiervos: Sola Rola.

Via Microsiervos

255. Achmed, the dead terrorist, de Jeff Dunham

Una gran actuació de Jeff Dunham al Comedy Central.




"I kill you!"

254. Dani California, de Red Hot Chili Peppers

Una cançó mediocre però amb un clip molt divertit: fa un repàs a les estètiques del rock.



Qui o què heu pogut identificar?

Les referències que jo veig al clip són:

  • rock: Elvis Presley (el cantant)
  • inici 60's: The Beatles, Buddy Holly (el guitarrista)
  • final 60's: Jimi Hendrix (el cantant), John Lennon (el guitarrista), Black Sabbath (el baixista)
  • pop 70's: Elton John (el baixista),
  • glam rock 70's: David Bowie (el baixista)
  • punk: Sex Pistols, The Clash
  • gòtics: The Misfits
  • heavy metal: Iron Maiden, Poison, Scorpions
  • grunge: Nirvana
En teniu d'altres?

253. Postal, la pel·lícula

L'Anna em fa arribar els tràilers de la pel·lícula Postal, dirigida per Uwe Boll, un director amb fama de dolent que ha adaptat al cinema alguns famosos videojocs, com ara Alone in the dark.

Aquest és un dels tràilers que hi ha al YouTube:




I aquesta és l'escena inicial de la pel·lícula:

2007-12-07

252. Sebastià Sorribas ha mort

Sebastià Sorribas ha mort.

José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya amb els vots d'ERC, pregunta:

- Qui?







Apunts relacionats:

2007-12-04

251. Trampa y bochorno (trampa i rubor)

Val molt i molt la pena llegir l'editorial del diari El País del dilluns 3 de desembre, després del gran èxit de la manifestació de l'1-D. Aquí la teniu (castellà):

Trampa y bochorno

La exaltación independentista en la protesta de Barcelona es un fraude político a los asistentes

Unas 125.000 personas saltaron el sábado a la calle, a una manifestación convocada en protesta por el caos ferroviario que sufre el área metropolitana de Barcelona. Pero a muchos de los asistentes de buena fe y hartos de ese colapso, les dieron gato por liebre: la manifestación se olvidó de los trenes para transmutarse en una exaltación del independentismo. Los propios organizadores, a quienes el déficit y estropicios de las infraestructuras parecen importarles una higa, han admitido la trampa, al asegurar que su verdadero objetivo es un referéndum secesionista. Salvo Iniciativa, que se mantuvo fiel al lema convocante, CiU y ERC se aprestaron a manipular a sus seguidores, al unirse al trucado sesgo de la marcha.

Resultó especialmente patético observar al ex presidente Jordi Pujol marchar delante de una cuatribarrada con la estrella secesionista, y comparar esa imagen con su trayectoria de décadas. Ya dijo su antecesor, Josep Tarradellas, que en la vida uno se lo puede permitir todo, salvo el ridículo.

El oportunismo de los dirigentes de estos partidos se dobló de insensibilidad. Ni siquiera se les ocurrió incorporar a su evento la menor condena ni referencia a la tragedia de ese día, el asesinato cometido en Francia por ETA. Prefirieron ensimismarse en banderas románticas, cánticos exaltados y gritos de halago, que penetrar en la dura realidad. Además, los socios de Gobierno del PSC volvieron a mostrar su inmadurez, al colocarse a la vez en misa y repicando. O se está en el balcón, o en la calle. Resulta chirriante que seis consejeros del Ejecutivo se dedicaran a hacer populismo en vez de a trabajar en sus despachos, como si Cataluña no tuviera otros desafíos que divertirse en juegos artificiales de ocasión, aparentemente gratuitos.

Pero lo más bochornoso fue la actitud de CiU. Todo el mundo sabe que el balance de su dedicación a las infraestructuras durante los 23 años de su Gobierno se aproxima a la nada: en los años en que la autonomía madrileña de Alberto Ruiz-Gallardón construyó 101 kilómetros de metro, Pujol contabilizó 10, algo que perjudica al transporte de miles de pasajeros y que contribuye a la saturación de las Cercanías de Renfe, la coartada de la convocatoria. En vez de protestar contra sí mismos, Pujol, Mas y sus colaboradores optaron por envolver esas vergüenzas en un ondear de banderas y en la retórica de la doble lectura del "derecho a decidir".

Mejor que hubieran decidido construir metros cuando no sólo era su derecho, sino su obligación. Desde que salieron del poder, los políticos convergentes juegan con fuego: esparcen con una mano radicalismo soberanista, y tratan de disimularlo con su trayectoria histórica moderada. No es seguro que muchos de sus seguidores se avengan a quemar en ese fuego las yemas de sus dedos cuando los usen para introducir con ellos su papeleta en las urnas, en la próxima convocatoria.


Revelador, oi? Qui pot haver escrit una cosa tan barroera?
És com això d'en Joan Ferran (PSC) dient que la manifestació no és significativa perquè sis milions de catalans no es van manifestar. Exactament el mateix que va dir Aznar respecte les manifestacions contra la guerra. Ja ho deia Joan Fuster que el que més s'assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres.

Realment estan molt nerviosos.

Anem bé.

Via Mails per a Hipàtia

Apunts relacionats:

2007-12-02

250. Mutua Madrileña premia el rei amb 750.000 euros

Llegeixo aquesta notícia surrealista a ElDebat.cat

rei200
Mutua Madrileña premia el rei amb 750.000 euros pel "seu compromís amb la millora de la societat"
Redacció
En un any en què la Casa Reial ha estat al centre de diverses polèmiques (crema d'imatges, conflicte diplomàtic amb Veneçuela,...), Mutua Madrileña ha decidit donar una alegria al monarca espanyol i l'ha premiat amb 750.000 euros, la distinció de major dotació econòmica de l'Estat. Joan Carles I ha estat distingit amb el primer premi Mutua Madrileña (que a banda dels diners també consisteix en una escultura de Víctor Ochoa) per la seva "trajectòria i compromís amb la millora de la societat".

El jurat, presidit per José María Ramírez Pomatta, va decidir per unanimitat atorgar el guardó al rei perquè els seus 30 anys de regnat constitueixen "el període més llarg de pau, estabilitat, progrés i cohesió social de la nostra història". El rei rebrà el premi el proper 19 de desembre en un acte solemne a la capital espanyola. El premi de la companyia d'assegurances neix per reconèixer públicament el valor de persones o entitats que amb el seu "inestimable esforç i la seva continuada tasca han contribuït de forma altruista a millorar el món en què vivim", segons la Mutua. "Ells són els que amb la seva trajectòria humana i profesional es fan mereixedors del reconeixement de tots, ja que encarnen i exempleritzen els valors més nobles de l'èsser humà", assegura la companyia en un comunicat.

El monarcà donarà els diners
Els 750.000 euros del premi Mutua Madrilenya constitueixen la distinció més ben remunerada de l'Estat, però el seu primer premiat no ho aprofitarà per incrementar el seu patrimoni (ja immens, d'altra banda). Poc després de fer-se públic el guardó, la Casa Reial va assegurar que el monarca donarà els 750.000 euros al Museo del Prado en entendre que és "el vaixell insígnia del nostre ric i variat patrimoni pictòric i escultòric en el segle XXI".

Ah, recordeu que els diners que van al Museo del Prado es computen com a invertits per a TOTA Espanya, ja que en poden gaudir tots els espanyols. Cosa que no es fa al computar la inversió al MNAC, per exemple, ja que és una cosa rara catalana.

Així es fan les balances fiscals.

Via ElDebat.cat

249. Manifestació 1-D. Què demanava la manifestació?

1-D. Què demanava la manifestació?

El més normal és assistir a una manifestació amb un lema clar i amb un objectiu clar. Aquesta, però, no era així.

Qui més qui menys tots teníem al cap un sentiment d'emprenyament, d'atabalament, d'indignació pel tracte que rebem com a ciutadans d'un estat que ens menysprea i se'n riu i que a sobre veu com una colla de diputats seus (els del PP i els del PSC) voten al Congrés dia sí dia també contra els nostres interessos.

Ports, aeroport, RENFE, autopistes de peatge, TAV, Sagrada Família, línies de metro, el Carmel, Plaça Cerdà, Plaça de les Glòries, el Fòrum, Diagonal Mar, les apagades elèctriques, ENDESA, REE, prohibit declarar en català (tant al Tribunal Suprem de Madrid com al judici de Berga, mentre els etarres declaren en basc), la burla que hem rebut amb la proposta del nou estatut, la fatxenda de la Magdalena Álvarez, l'opacitat en les balances fiscals (ara amb l'estudi de mínims fet pel BBVA), el control ferri dels mitjans de comunicació públics (recordeu que el PSC va prohibir a tots els mitjans de comunicació menys al Periódico de cobrir les sessions informatives amb els veïns afectats pel cas Carmel o que la pressió de José Zaragoza [PSC] sobre Rosa Marqueta [TV3] ha fet eliminar de la programació pastilles informatives sobre la manifestació de l'1-D), ...

Són tantes i tantes coses que ens manifestàvem per dir 'ja n'hi ha PROU!'.

Els peperos de Libertad Digital ho tenen molt clar:

El presidente del PPC, que no asistió a la marcha por el "derecho a decidir" en las infraestructuras y que llevaba como lema, entre otros, "somos una nación", ha acusado a José Montilla de permitir que medio Gobierno y CiU aprovechen la incompetencia del PSOE para reclamar la independencia de Cataluña. Aludía al hecho de que ERC e ICV han secundado la protesta, en la que también han participado Pasqual Maragall, Jordi Pujol o Laporta.
El president del PPC [Sirera], que no va assistir a la marxa 'pel dret a decidir' a les infraestructures i que duia com a lema, entre altres "som una nació", ha acusat a José Montilla de permetre que mig govern i CiU aprofitin la incompetència del PSOE per reclamar la independència de Catalunya. Al·ludia al fet que ERC i IC-V han secundat la proposta, a la qual també han participat Pasqual Maragall, Jordi Pujol o Laporta [el president del Barça].


L'únic crit que ressonava per tota la manifestació, des del cap fins a la cua, durant les gairebé tres hores que ha costat anar del carrer Pelai fins l'estació de França ha estat el d'INDEPENDÈNCIA. Si ni tan sols ningú cridava contra el PSC ni contra el Montilla! Ni contra la Magdalena Álvarez! Ja n'estem farts, allà ningú volia pedaços ni canviar un ministre per un altre, ni quotes ni pactes. Allà volíem separar-nos, divorciar-nos, anar per la nostra banda i que deixin de burlar-se de nosaltres. Volíem emancipar-nos. I mai, des del 1714, tanta gent s'havia manifestat en aquest sentit amb tanta tranquil·litat i tanta contundència.





La imatge és del bloc El Llamp


Apunts relacionats:

248. Manifestació 1-D. Cronologia

Aquesta manifestació era per la RENFE i les infraestructures? O perquè els catalans ja n'estem fins als collons?

Els mitjans de comunicació afins al règim PP-SOE (incloent TV3) ens explicaran qualsevol cuentu d'en Calleja, però la meva experiència d'avui és que durant les vora tres hores que he estat dret o passejant dins la manifestació de l'1-D, no he sentit pràcticament cap crit contra RENFE ni contra la Maleni. Ni contra en Montilla o el PSC. Sí que he sentit, en canvi, crits contra UGT i CCOO per no recolzar la manifestació. I el que no he parat de sentir en les tres hores era el crit INDEPENDÈNCIA!

Us copio la cronologia de la manifestació que ha publicat NacióDigital. Llegiu-la atentament, és molt reveladora (s'ha de començar per baix).

Centenars de milers als carrers de Barcelona, i un clam: «In-de-pen-dèn-ci-a!»


(Foto: TV3).
Cobertura permanent des del lloc de la manifestació a càrrec de Xavier Borràs (Nació Digital).
23:10
Una altra tarda negra de manipulacions dels informatius de TV3. La notícia llegida al TV Vespre a les 21 h i l'article publicat al seu web constitueixen una altra agressió a la informació per part de la televisió del règim.
TV3 ja titulava aquest matí: La Plataforma pel Dret a Decidir manté la marxa per les infraestructures tot i el restabliment del servei Aquest curiós enfoc, en què devia confondre els desitjos amb la realitat, ha estat seguit per la informació post-manifestació, en què TV3 insisteix diverses vegades que s'ha tractat d'una protesta per les infraestructures i, en canvi, silencia de manera vergonyosa que la manifestació ha estat un clam per la independència i la sobirania nacional del nostre país.
El 18 de febrer de 2006 TV3 ja va burlar-se del seu públic i avui ha tornat.
Vicent Partal escriu a Vilaweb aquest vespre que la manifestació ha estat un èxit "malgrat els intents de despolititzar-la o reduir-ne l'abast, en els quals TV3 ha assolit nivells d'autèntica vergonya professional."
22:33
Vicent Partal, director de Vilaweb: "Un canvi de cicle polític"
22:30
El periodista Saül Gordillo, director de l'ACN, escriu al seu bloc: "Dissabte negre per a Zapatero, amb maragallada inclosa".
22:25
Comunicat de la PDD, organitzadora de la manifestació:
700.000 veus d’un ample ventall de sectors socials i politics clamaren pel dret de decidir sobre el model d’infraestructures per a Catalunya. La Plataforma pel Dret de Decidir, davant l’èxit multitudinari de la manifestació d’avui, dissabte 1 de desembre, considera, en paraules dels seus portaveus Mònica Sabata i Gerard Fernández que “la societat civil catalana marca, d’una manera molt especial, la centralitat en l’agenda política del país”. Per a la PDD “l’esforç de milers de ciutadanes i ciutadans i el treball constant de les entitats que conformen la plataforma, han fet possible una mobilització històrica que ha de fer reflexionar a la classe política institucional”. Demà al matí faran una valoració en roda de premsa.
22:00
Xavier Borràs escriu al bloc Bandera Negra l'article: "La manifestació independentista més gran de la història".
21:17
21:10
L'informatiu de TV3 dedica poc més d'un minut a la manifestació i ignora els crits massius a favor de la indpendència nacional.
20:52
Jaume Ciurania escriu al bloc: "Aquesta tarda hem omplert de dignitat i d'esperança els carrers de Barcelona", i reprodueix els versos d'Espriu "El meu poble i jo".
20:42
Antoni Vives, regidor de CiU de Barcelona, escriu al seu bloc: "Segur que, temps a venir, no gaire enllà, passaran coses, coses que tindran molt aveure amb l'esperit que avui ha caminat per Barcelona. Ja ho veureu!"
20:51
El bloc Apòstata desficiosa denuncia que el Canal 3/24 ha silenciat la presència dels expresidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i que ha centrat la informació en els partits polítics, deixant de banda les entitats.
20:43
Una nota de l'ACN informa que el PSC encara segueix insistint en la "hipocresia" de CiU per haver anat a la manifestació, "intentant que s'oblidi la seva responsabilitat de 23 anys de govern" i el seu pacte amb el PP en l'època Aznar. En aquest sentit, aquest partit ha manifestat que CiU 'no va demanar ni el traspàs de Rodalies ni va plantejar mai l'exigència que la Generalitat intervingués en la planificació de la gran obra pública de l'Estat a Catalunya'.
19:52
El web de l'agència oficial espanyola EFE no dóna en aquesta hora cap notícia de la manifestació. Sí que parla de la "satisfacció dels passatgers per la represa de Rodalies" i titula que "Casillas juega su partido 400 con la camiseta del Real Madrid". NI l'edició en castellà ni l'edició en català. En totes dues, el bloqueig informatiu és absolut.
19:45
El pas del bloc del partit Unitat Nacional Catalana TANCA la manifestació. Pel punt d'arribada ha estat desfilant gent durant quasi dues hores.
19:40
Ara és la representació de la CUP la que acaba el recorregut, formada per unes 2.500 persones, amb una mitjana d'edat que sembla ser la més jove de tota la manifestació.
19:34
Passa per davant de la delegació del govern espanyol el bloc d'ICV-EUiA, molt nombrós i animat, amb globus i tambors.
19:30
Jordi Pujol declara: "Calia que el poble de Catalunya d'una manera clara i rotunda es fes sentir, i ho ha fet avui aquí, malgrat el boicot d'alguns sectors dins de Catalunya mateix que són molt de lamentar. Me'n congratulo i em sento orgullós de ser català, necessitem sentir-nos orgullosos de ser catalans, i aquesta manifestació ens dóna orgull". Pujol ha felicitat Mònica Sabata, de la PDD, per l'èxit de la convocatòria.
19:28
19:24
Arriba el bloc d'Esquerra Republicana, amb Joan Puigcercós, Joan Ridao, Josep Huguet, Josep Bargalló i el conseller Joan Manuel Tresserras a primera fila.
19:14
Arriba el bloc de la Joventut Nacionalista de Catalunya. Uns minuts abans ho ha fet el de la nova Plataforma Sobirania i República, que agrupa gent del País Valencià i de les Illes. Continua l'actuació de Gerard Quintana.
19:09
Mònica Sabata, en nom de la PDD, anuncia una primera avaluació que fixa en 700.000 el nombre aproximat de manifestants. Està actuant Gerard Quintana. La sala conjunta de comanament de Mossos i Guàrdia Urbana calcula en 200.00 els assistents.
19:03
Alfons López Tena i Oriol Junqueras han fet la segona lectura del manifest. Es demana als manifestants que marxin pel passeig Picasso, per deixar espai als milers i milers que no poden avançar des de Via Laietana i la plaça de Catalunya.
19:01
18:51
El president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira (foto ACN), ha afirmat que és una manifestació'a la catalana, és a dir, democràtica, pacífica, familiar i gairebé festiva. Carod ha considerat que la mobilització ciutadana sobre aquesta qüestió tindrà 'conseqüències positives' amb vista al futur, assegurant que podria ser el primer pas per aconseguir la independència de Catalunya. 'Avui reclamem decidir sobre les infraestructures i demà no formar part del regne d'Espanya', ha dit.
18:49
Arriba a l'estació de França el bloc de Convergència Democràtica. Darrera la pancarta que diu "Prou! Som una nació", hi ha Xavier Trias, Artur Mas, Duran i Lleida i Felip Puig". Una estona abans havien arribat els presidents Pujol, Barrera i Rigol.
18:45
E-notícies: "Ple de gom a gom. La manfestació esdevé un èxit malgrat el PSC".
La Vanguardia: "Decenas de miles de personas toman el centro de Barcelona para reclamar su derecho a decidir". La notícia obre l'edició digital. No hi ha fotos.
El Periódico: "MIlers de persones participen en la manifestació pel dret de decidir". La notícia obre l'edició digital, i inclou una foto de la capçalera".
18:44
L'opinió més generalitzada és que la manifestació és de les més nombroses de la democràcia a Barcelona. Es parla de centenars de milers de persones, però no hi ha cap dada oficial ni dels organitzadors.
18:40
Comença l'actuació de Titot Ribera, mentre segueixen arribant d'altres grups, com plataformes comarcals, revolta global, etc.
18:38
Carod declara: "És impossible servir dos senyors. Això es va escriure ja fa segles i avui veiem que és veritat", ha dit en en referència a la "falta d'alguns partits democràtics catalans en aquesta manifestació."
18:37
Les pancartes de la Confederació Sindical de Catalunya i la Plataforma contra l'AVE per la Sagrada Família s'apropen a l'estació de França. A la plaça de Catalunya encara hi ha blocs de partits polítics.
18:35
Mònica Sabata i Gerard Fernández, de la PDD, acaben la lectura del Manifest, que ha estat interrompuda amb crits de "Independència", i s'ha acabat amb un visca als Països Catalans.
18:28:
Comença la primera lectura del Manifest.
18:18
La capçalera arriba al final del recorregut. Els ciutadans xiulen amb estridència mentre van passant davant la delegació del govern espanyol.

(Foto:JERC)
18:11
Xiulades i crits contra l'edifici de la delegació del govern espanyol, que està fortament protegit per unitats de Mossos.
18:09
L'expresident Pasqual Maragall està desfilant entre els manifestants no enquadrats en cap bloc polític.
18:06
Es detecta una gran aflùència de persones de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb molta presència de famílies senceres. Els crits relatius a les infraestructures es poden considerar inexistents. El més sentit és el de "In-de-pen-dèn-ci-a!".
18:05
L'organització Catalunya Acció ha escampat 100.000 octavetes amb un canó des d'uns balcons de la Via Laietana. També ha llançat uns globus gegants amb la frase "Catalunya independent 2014 - Catalunya Acció", segons ha confirmat el seu president, Santiago Espot, a Nació Digital.
18:04
Catalunya Informació afirma que hi ha "centenars de milers de persones" i considera que l'assistència és massiva. Aquesta emissora informa que les capçaleres d'ICV i EUiA encara no han pogut sortir de plaça de Catalunya

(Foto: Júlia Pérez Beckley/ ACN)
18:03
Comecen a circular xifres oficioses de 250.000 manifestants.
Mentre la capçalera s'apropa a l'estació de França, la cua encara és a plaça de Catalunya/Rambla de Catalunya i no pot avançar perquè segeixen entrant persones des del passeig de Gràcia, Pau Claris i ronda de Sant Pere, així com d'altres carrers que surten a Via Laietana.
18:00
La capçalera enfila el passeig de Colom.
L'expresident Jordi Pujol i els expresidents del Parlament, Heribert Barrera i Joan Rigol, formen part del seguici en el primer bloc.
17:44
Xiulets i escridassada massiva davant la seu dels sindicats Comissions Obreres i Uniò General de Treballadors, que no han volgut adherir-se a la manifestació.
17:40 h
La capçalera és a l'altura de Via Laietana amb Jaume I. Mentre a la plaça de Catalunya encara hi una multitud, mlers de persones volen afegir-se des de Pau Claris i els carrers que donen al recorregut.
El crit més sentit és el de Independència.
El bloc més nombrós dels partits és el de Convergència, que ocupava fa uns minuts des de mitja Via Laietana fins a la plaça de Catalunya.
Tanmateix, qui agrupa més manifestants és el bloc de la Plataforma pel Dret de Decidir.
17:36 h
La Guàrdia Urbana no facilita encara dades d'assistència.
Quan la manifestació arribi a l'estació de França, el Manifest serà llegit diverses vegades per a tota la gent que hi vagi fent cap.
17:33 h
Catalunya Informació informa en directe que mentre la capçalera és a l'altura de l'avinguda de la Catedral, la gent que hi ha a la plaça de Catalunya no s'ha pogut moure i que encara es va afegint gent des del carrer de Pelai i de la Rambla.
17:30 h
TV3 ha fet un informatiu especial sense anunci previ en què ha connectat amb la manifestació. També ha informat de l'atemptat d'aquest matí.
17:28 h
Els manifestants estan fent una gran pitada al passar per davant de la Prefectura de Policia a la Via Laietana.
17:22 h
La capçalera és a la Via Laietana, a l'altura del carrer de Jonqueras. Avança efectuant algunes parades. Al front hi ha el Grup de Grallers de la Vila de Gràcia, que interpreta música popular i tradicional.

(Foto: Júlia Pérez Beckley/ ACN)
17:03 h
La capçalera ha començat de caminar quasi al punt de les 17 h, amb total puntualitat.
16:48 h
El segon bloc està format per entitats. La primera és la de l'Associació contra l'AVE per la Sagrada Família.
Al grup de Sobirania i Progrés hi ha al davant l'actor Joel Joan. També hi són Núria Feliu, Antoni Strubell i Isabel Clara Simó.
16:35 h
La capçalera de la manifestació ja està formada. Hi veiem, entre molts d'altres, Aureli Argemí, Vicenç Villatoro, Joan B. Culla, Oriol Junqueras, Vicent Sanchís, Francesc Marc Álvaro, Sebastià Alzamora i Víctor Alexandre. La pancarta d'obertura és desplegada a terra.
Els grups de les distintes associacions i partits es van formant en zones properes i s'afegeixen al rengles de la manifestació.
16:20 h
À-udio: Declaracions de Mònica Sabata (PDD) a l'inici de la manifestació: "La previsió és que la manifestació serà important pel que fa a l'assistència de gent", tot i que no ha volgut vaticinar si serà més nombrosa que la del 18 de febrer del 2006, i que duia per lema 'Som una Nació, tenim el dret a decidir'.

2007-12-01

247. Manifestació Pel Dret a Decidir. Barcelona 1-D 2007

He assistit a Barcelona a la manifestació Pel Dret a Decidir.

He arribat a les 17.00 a Plaça Catalunya i a les 17.45, cansat de moure'm del lloc he baixat fins a la Plaça Catedral pel Portal de l'àngel. Allà he seguit la manifestació fins a la porta del Parc de la Ciutadella, on he arribat a les 19.10 mentre cantava en Gerard Quintana i on he sentit el manifest a les 19.30.

Tot plegat, una gentada!

Us poso algunes fotos i clips que he fet.













17.20 Plaça Catalunya


17.47 Plaça Catalunya. En Toni Ibàñez, emocionat.


18.26 Plaça de la Catedral


18.40 Via Laietana


18.51 Via Laietana


19.02 Estació de França


19.16 Ciutadella


19.18 Ciutadella. Actuació de Gerard Quintana


19.28 Ciutadella. Lectura del manifest

2007-11-29

246. Trobada de blocaires a Terrassa

Dimarts vinent a les 19.30 el Drac munta una nova trobada de blocaires terrassencs.

Aquest cop la trobada es fa al Cinema Catalunya on tindrem més espai que l'altre cop, i comptarem amb la participació dels eminents blocaires terrassencs Marcús i Joan Rovira, a part del director de l'Agència Catalana de Notícies, Saül Gordillo.

Ens hi veiem i xerrem!

2007-11-28

245. Moritz, cervesa catalana i en català!

Catalunya i el catalanisme continuen sent l'objectiu predilecte de l'armada mediàtica madrilenya.


Cada dia col·leccionen nous enemics. Cada català és un dimoni en potència i ells fan d'àngel exterminador de bèsties. Aquest mes la víctima propiciatòria és la cervesa Moritz.

Por tierra, mar y aire -és a dir, des de la televisió, la ràdio i la premsa-, els mitjans de comunicació de la gran capital han començat a disparar contra els propietaris de la marca 'catalana', 'per haver subvencionat l'organització Plataforma per la Llengua'.

Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica.
Com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma i la cervesa Moritz, que etiqueta 'exclusivament en català'.

La família cervesera ha fet una nota pública en què surten al pas contra la campanya i proclamen 'el profund compromís amb Catalunya des de 1856'. 'Per això donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l'ús del català i a la cultura catalana'.

Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català 'perquè és l'idioma propi del país en el qual té l'origen, la seu social i el cent per cent del mercat'. Que n'és de difícil, ser normal...

Passa-ho si us plau

I si t'agrada la cervesa, ja ho saps!

244. La WCG passa a BOINC

La World Community Grid (WCG) migra al sistema Berkeley Open Infrastructure for Network Computing (BOINC).

Si teniu actiu el client WCG penseu a baixar el nou client BOINC, ja que el 2008 el client antic deixarà de funcionar. Aquest nou client té una interfície molt millorada i permet combinar els càlculs de la WCG amb els càlculs de molts altres projectes, entre els quals el SETI (que vaig tenir actiu ara fa una colla d'anys) i diversos projectes de factorització de números primers.

Us recordo que la WCG és un programa de grid computing que actualment (almenys al meu ordinador) fa càlculs relacionats amb l'estudi de la SIDA, el dengue i els plecs de les proteïnes. Si encara no el teniu, ara és el moment d'instal·lar-lo. Apunteu-vos al grup Catalunya!

La WCG també anuncia que inclou un nou projecte dins dels càlculs, un projecte de l'Ontario Cancer Institute per millorar els resultats de la cristal·lografia de proteïnes per raigs X, tant per mapejar el proteïnoma humà com per entendre millor l'inici i el progrés dels càncers.

Us copio la carta que he rebut:

Help Conquer Cancer project announcement:

World Community Grid takes great pleasure in announcing its newest research project: Help Conquer Cancer, sponsored by the Ontario Cancer Institute in Canada. The mission of Help Conquer Cancer is to improve the results of protein X-ray crystallography, which helps researchers not only annotate parts of the human proteome, but importantly improves their understanding of cancer initiation, progression, and treatment. For more information about this research project, click here. For additional announcement information about this project, please click here.

Help Conquer Cancer runs only on the BOINC client. For more information about BOINC see the last article in this newsletter.

Other Research Projects:

The Help Conquer Cancer project is the fifth research project that is currently active on World Community Grid. The other four projects include: Human Proteome Folding - Phase II, FightAIDS@Home, Discovering Dengue Drugs - Together, and AfricanClimate@Home. We hope that you are participating in one or more of these projects. For more information about all five projects, please click here.

Time to Go BOINC!

In the October 2007 newsletter, World Community Grid announced that it was migrating entirely to BOINC (Berkeley Open Infrastructure for Network Computing), a software platform for volunteer computing and desktop grid computing. The move is being made to provide a better experience for all our members.

This is a reminder to all users of the United Devices client that you must migrate to the BOINC client before it sunsets in 2008 by visiting the website and downloading and installing the BOINC client. The BOINC installer will detect if a computer is running the UD client and if it is found, will help you uninstall it. Details on downloading and installing the BOINC agent for Windows may be found here.

To determine whether you are currently on the BOINC or UD client, double click on the World Community Grid icon in your system tray. If you are running the BOINC client, you will see "BOINC Client" at the top of the information panel. If you are running the United Devices client it will say United Devices in the lower right hand corner.

More details about the migration are available in the member news forum.



Apunts relacionats:

2007-11-19

242. Potències de deu

Un remake de la pel·lícula 'Powers of ten' de Charles i Ray Eames (1977), fet per TV3.



Apunts relacionats:

241. El joc dels dibuixos que es fan reals

Crayon és un joc molt original: es tracta de fer arribar la pilota fins a l'estrella. Fent dibuixos. Tots els dibuixos passen a activar-se seguint les lleis de la física (gravetat, torsió, elasticitat, etc.). Recorda una mica aquella gloriosa Incredible Machine, amb que jugava... el 1992!

http://www.kloonigames.com/crayon/



Via Microsiervos

Apunts relacionats:

240. No barregeu Carlsberg amb Mentos!

Ja sabeu que si barregeu Diet Coke amb Mentos, la barreja és explosiva.
El que potser no sabíeu és que no es pot barrejar cervesa Carlsberg amb Mentos. La prova:



Apunts relacionats:

2007-11-18

239. Els nessun dormas de Puccini

Després de l'edició dels Canon Rock, Impeto edita unes quantes versions del Nessun Dorma, incloent l'exitosa versió del programa dels triunfitos anglès.



Apunts relacionats:

238. Els cànons de Pachelbel

El Los Angeles Guitar Quartet interpreta el Cànon en Re de Pachelbel... en diferents estils.




Jerry C l'interpreta en un arranjament que anomena Canon Rock.




I el Canon Rock es fa tan popular entre els guitarristes de YouTube que el pianista Impeto en recull una bona mostra i els edita junts.



Via CPI

Apunts relacionats:

237. Si baixeu coses de l'eMule...

Llegiu això...

2007-11-14

236. Contra l'analfabetisme mediàtic

laxarxa.info: vídeos contra l'analfabetisme mediàtic

Acompanyar els infants davant la televisió...



Explicar què estan veient a la televisió...


Crear valors positius per a les adolescents...

Anorèxia
Uploaded by laxarxa

Via Dolors Cordero

2007-11-13

235. El líquid més car del món

Quin és el líquid més car del món?
Hi heu pensat mai? No?
Doncs llegiu El líquido más caro del mundo (castellà) per saber-ho.

Via Pere Rius

Edit: enllaç eliminat ja que ja no existeix. El líquid en qüestió és la tinta d'impressora.

2007-11-09

234. Supermercat 2.0

En Jacob m'envia un divertit clip israelià sobre com seria un supermercat de barri en versió Web 2.0: etiquetes, comentaris, digg, wishlist, feeds, etc.

2007-11-07

233. Coneix-te a tu mateix

En aquesta pàgina hi podeu trobar una animació que explica de manera visual quin és el nostre coneixement de l'interior del nostre propi planeta.

Només cal clicar al Play i podeu veure el pou més profund del món (12 Km, a Kola, Rússia).

2007-10-31

232. Avui és l'aniversari de Peter Jackson

Avui és l'aniversari de Peter Jackson (31 d'octubre de 1961)!

Gràcies, Peter!

231. Una visió de l'espectre electromagnètic

Una divertida visió de l'espectre electromagnètic.

Cliqueu-hi per veure tots els detalls.

M'encanten els noms d'algunes de les longituds d'ona: gravetat, càncer de mòbil, longitud kosher, visió de Superman, làser de l'Estrella de la Mort i... projectes sinistres de Google!









Via Microsiervos

2007-10-28

230. Solitud

Solitud
Víctor Català (pseud. de Caterina Albert), 1905
Català
Proa, Biblioteca Bàsica del Periódico
251 p.
ISBN 84-96520-12-9
1 €

L'any 2005 es va celebrar el centenari de l'aparició de Solitud, de Víctor Català. Caterina Albert va haver d'usar aquest pseudònim masculí a partir dels trenta anys per evitar els prejudicis de l'època, en que es creia que les dones no podien escriure sobre segons quins temes. Albert, que tenia ben clar tot allò que volia denunciar, va usar aquest nom prou significatiu per poder continuar propagant el seu missatge.

I el missatge de Solitud és prou contundent. La Mila, la protagonista, pateix una solitud total: viu la solitud de viure en un poblet de la muntanya, aïllat de la civilització (oimés quan és una dona que ve de ciutat); viu la solitud de la parella, ja que el seu marit Matias sembla ignorar-la del tot; i viu la solitud de la companyia en adonar-se que en Gaietà, el pastor, és un home vell que mai la podrà satisfer.

La novel·la usa un llenguatge molt local que m'ha fet anar de corcoll, perquè desconeixia bona part del vocabulari (cosa que tampoc molesta en la comprensió però la quantitat de vocabulari desconegut m'ha fet esgarrifar: he contemplat la meva ignorància lingüística). Diuen que és un prototipus de literatura modernista, tot i que no conec prou el tema com per entrar-hi a fons. El que sí que puc dir és que la novel·la és dura, molt dura, amb situacions molt bèsties per als personatges i amb un marc de solitud que realment encongeix el cor.

La muntanya no té pietat i l'home és un llop per l'home, semblen dir les pàgines de la novel·la (tot i que de fet aquesta frase no és del tot correcta ja que els llops no s'ataquen entre ells). El final no pot ser bo de cap manera i la violència se'ns presenta sense cap tipus de glòria ni d'exaltació estètica. Una visió que potser els homes no estem acostumats a tenir...

La meva valoració: una novel·la dura i de vocabulari un xic rebuscat

Apunts relacionats:

229. La mort a Venècia

La mort a Venècia
Thomas Mann, 1912
Català (Trad. Joan Fontcuberta)
Proa, Biblioteca Bàsica del Periódico
124 p.
ISBN 84-96414-98-1
1 €

Encara recordo quan d'adolescent vaig llegir Doctor Faust, de Thomas Mann (1947). Em va impressionar. Em va donar la sensació de novel·la total, de novel·la que transcendeix l'argument per embolcallar tota la vida dels personatges, de l'autor i fins i tot del lector. Aqueixa novel·la escrita durant la Segona Guerra Mundial, travessa la concepció de l'art modern com un fibló que et deixa sense esma. És una lectura densa però fructífera, plena de referències cultes i d'una gran riquesa musical, en forma i en contingut.

Així doncs, quan vaig encetar La mort a Venècia, ja anava previngut i la veritat és que l'impacte ha estat baix. És una novel·la curta, diguem-ne preciosista, que busca la puresa de l'estètica a través de la devoció del protagonista envers un nen de curta edat que coincideix amb ell en una estada d'un balneari venecià. De fet no arriba a haver-hi cap relació ni comunicació entre els personatges i tot plegat és un experiment per fer-nos arribar diverses sensacions, força desagradables totes: els personatges caricaturitzats dels italians i dels vells que es volen fer passar per joves, comparats amb la bellesa inherent de la joventut i de la infantesa.

Tot l'argument es desenvolupa en un context angoixant i decrèpit, enmig d'una epidèmia que les autoritats amaguen per evitar que fugi el turisme. La pura estètica és l'únic que alimenta el protagonista i fora d'ella ja no hi ha raons per viure.

Tot plegat, un retrat d'un personatge i un món en decadència que després del desastre de la Primera Guerra Mundial trobarien refugi en els extremismes feixista i comunista, la qual cosa duria a un desastre encara major.

La meva valoració: ben escrit però depriment

Apunts relacionats: