2006-12-30

60. Zappa , Underwood & Keneally

Volia desitjar-vos una bona entrada d'any 2007 amb alguns clips youtubers d'en Frank Zappa amb la virtuosa percussionista Ruth Underwood.

En primer lloc, assenyalat per aquestes dates, The meek shall inherit nothing, interpretat cap al 1980.



En segon lloc, la clàssica Inca Roads, intepretada cap al 1975, amb la Ruth Underwood interpretant de manera virtuosa melodies impossibles de tocar.



I per virtuosos, el guitarrista Mike Keneally, que va acompanyar Zappa en la seva última gira (1988), ens regala en un clínic fet a Oregon el 2002 una interpretació acústica d'Inca Roads, amb el baixista Bryan Beller.



Bon any!

2006-12-29

59. Fes-los el millor regal


A través de la Núria he rebut aquesta invitació per desitjar un millor any 2007 a tres persones empresonades per pensar; presoners de consciència.

Un és en Nelson Alberto Aguiar Ramírez, un electricista cubà de seixanta anys condemnat el 2003 a tretze anys de presó per reunió il·legal.

L'altre és l'Alef Dalilah, l'exrector de la Facultat d'Econòmiques d'Alepo, Síria, de seixanta-tres anys. Va ser condemnat el 2001 a deu anys de presó per participar en un seminari polític que criticava la corrupció política de Síria i demanava llibertat d'expressió i reformes econòmiques per obrir el país.

El tercer és Bienvenido Samba Momesori , un pastor protestant de Guinea Equatorial que va ser detingut el 26 d'octubre de 2003 i es troba en règim d'aïllament. Momesori ja havia estat condemnat a mort el 1998 i alliberat el 2002. El seu delicte és pertànyer a la ètnia bubi.

2006-12-23

58. Musicovery: música a la carta

Us fa mandra escollir un CD? Us sabeu de memòria la funció aleatòria del vostre iPod? No trobeu la ràdio adequada pel vostre petit moment emocional?

Ja és aquí Musicovery, el web que us permet escoltar tot tipus de cançons en línia des de la vostra connexió Internet.

Musicovery us permet filtrar divuit estils músicals (rap, R&B, jazz, gospel, blues, metal, rock, pop vocal, pop, electrònica, llatí, clàssica, bandes sonores, música ètnica, reggae, soul, funk i disco), permet filtrar per l'època de la cançó (per dècades), segons el grau de popularitat que té (hit, no hit o descoberta) i segons l'estil de la pròpia cançó.

Aquest últim filtre és el que trobo més interessant. Us permet filtrar la música segons quatre eixos: tranquil·la/energètica, positiva/fosca, lenta/ràpida, dance/no dance. Aquesta complexa tria musical és una mica com tots els eixos de tria que tenen les decisions polítiques i que els qui ens volen mantenir en la incultura política simplifiquen sempre en esquerra/dreta.

Necessiteu tristes cançons per aprofundir una depressió amorosa? Trieu blues lent i fosc. Voleu començar bé el dia? Trieu qualsevol estil alegre i energètic. Voleu música de fons? Podeu posar música clàssica tranquil·la o pop relaxat, a l'estil RAC105. Voleu ballar? Trieu un filtre dance, més lent o més ràpid.

El sistema us proposa un camí musical adequat a les vostres preferències, que podeu modificar al vostre gust. Molt recomanable per a melòmans, per a gent amb bona connexió i per a descobrir cançons que us agradaran.

Via Núria Masdéu.

2006-12-17

57. A game of thrones

George R. R. Martin, 1996.
Bantam Books.
807 p.

Una obra vasta. Aquesta és la que es planteja George R. R. Martin amb la saga Cançó de foc i de gel, que començà el 1996 amb aquest Joc de trons. Martin planeja set volums, d'unes vuit-centes pàgines cada un (més de cinc mil pàgines!) per crear el que pot ser l'obra magna de la fantasia moderna. I ara que he llegit el primer volum, Joc de trons, no li puc dir que no.

L'obra és de fantastòria, història fantàstica, ambientada en una mena d'Anglaterra medieval i feudal. És similar al Senyor dels Anells de Tolkien en quant a l'ambició i creativitat, però no hi incorpora elements fantàstics directes, com elfs, nans i orcs, ni tampoc una màgia clara. Tots els habitants del llibre són humans, tot i que als llimbs dels móns i dels coneixements hi poden treure el cap altres formes de vida més sinistres...

L'argument de Joc de trons és el següent (sense spoilers): en un món on les estacions duren dècades i el passat recent la família Stark, antics reis i ara senyors de les terres del nord, reben la visita del rei Robert i tota la seva cort. Arran de la mort de la Mà del Rei, el seu braç executor, Robert vol que Eddard Stark, el cap de família, sigui la nova mà. Stark baixarà a King's Landing, la capital dels Set Regnes, amb part de la família. La resta de la família es quedarà a Winterfell i el seu fill bastard Jon serà inscrit als Germans Negres, la guàrdia del Mur que protegeix els Set Regnes dels qui habiten al Fred Nord. El que Eddard desconeix és que la plàcida i rutinària vida rural de Winterfell no té res a veure amb el niu d'escurçons que es trobarà a la capital. I l'hivern s'acosta...

La gràcia de la novel·la és que és tremendament addictiva. És un llibre molt ben escrit, que enganxa, que sorprèn, que no deixa indiferent i del qual no en pots preveure les línies argumentals. Com diu Martin, "vull que el lector tingui por de passar pàgina" i és que a Joc de trons, qualsevol personatge pot morir. I mor.

També és molt interessant l'estructura narrativa. Cada curt capítol du el nom d'un personatge. Martin usa un grup de vuit personatges (sis Stark, un Lannister i una Targaryen) per descriure tota l'acció en una tècnica anomenada tercera persona limitada. Cada capítol està explicat en tercera persona però només podem conèixer allò que el protagonista del capítol pot conèixer. Això fa que la trama, centrada en disputes entre famílies feudals, sigui poc maniquea perquè el nostre punt de vista va saltant mentre que les accions són les mateixes.

A més, sovint els capítols acaben en un petit tour de force que ens impulsa a continuar llegint i entre capítols sempre hi ha accions que se'ns donen a conèixer a pilota passada. De fet hi ha força acció el·líptica que només coneixem per les referències que en fan els personatges. I de personatges... n'hi ha un munt. Al final del llibre hi ha una taula amb les set famílies principals i una vintena de parents, amics i servents per cada família. Un munt de personatges. Al principi cal anar consultant la taula cada dos per tres per saber qui és qui, però al cap de tres-centes o quatre-centes pàgines ja no cal.

Sembla que en català ha estat dividit de manera artificial en dos volums. De moment s'ha editat la primera part de Joc de trons, amb el títol de La Mà del Rei, de quatre-centes pàgines. No sé si és una solució encertada de cara als lectors. D'entrada, el llibre surt més car que en castellà o en anglès. Com sempre, el català en surt sacrificat.

Una obra que he gaudit molt i que recomano a tothom. Ara mateix en començo la segona part, A clash of kings (Un xoc de reis).

Fins d'aquí a vuit-centes pàgines!

2006-12-12

56. World Community Grid


Fa poc m'he apuntat a la World Community Grid.

Es tracta d'una iniciativa conjunta d'un grapat de fundacions i centres pel desenvolupament, fundada i recolzada per IBM. La iniciativa és recolzada també per l'ONU i l'OMS. El seu objectiu és usar els temps de CPU no usats als ordinadors per aprofitar-los en càlculs científics complexos.

Hi ha força investigacions científiques que poden ser acotades en molts casos descartables amb simulacions fetes per ordinador. I també hi ha proves molt complexes (com ara l'acoblament tridimensional de mol·lècules) que necessiten força temps de CPU per ser calculats. Els ordinadors superpotents són cars de llogar i n'hi ha pocs. Però la suma de milers de petits d'ordinadors distribuits pel planeta, dels quals en fem servir una ínfima capacitat de càlcul, pot suplir les necessitats de càlcul dels nostres científics.

La World Community Grid (Wikipedia) té uns 230.000 usuaris actius i funciona actualment amb quatre projectes:

Per apuntar-se a la World Community Grid només cal anar a aquesta pàgina (aquí en francès) i baixar el programa pel sistema operatiu de cadascú (Windows, Linux o Mac). El programa en sí és petit i senzill. L'usuari no ha de fer res, s'engega sol, demana les dades a processar, fa els càlculs sol i envia els resultats als laboratoris. El programa espera a que hi hagi alguna connexió a Internet per poder enviar resultats i rebre més dades. Es pot configurar perquè només funcioni com a salvapantalles, i si es té engegat tota l'estona, també es pot pausar mentre fem tasques que demanin més computació. La suma del temps de computació de tots els seus usuaris ja suma la xifra de 60.000 anys!

Els usuaris de la World Community Grid es poden ajuntar en grups per competir en els resultats retornats. Segonsl la dedicació de l'usuari i la capacitat del seu ordinador, cada resultat retornat otorga uns punts a l'usuari i al seu grup. Jo m'he apuntat al grup Catalunya, que amb 52 membres ha retornat 4.559 resultats en dos anys d'activitat.

Fa sis o set anys vaig tenir instal·lat durant uns mesos el programa SETI@home, d'anàlisi d'ones de ràdio provinents de l'espai per si hi havia algun senyal intel·ligent. Per aquest programa, el més popular de tots els d'investigació en xarxa, ja hi han passat 5,2 milions d'usuaris. Actualment, amb 1,2 milions d'usuaris, SETI@home té una capacitat de càlcul de 238 TeraFLOPS (l'ordinador més potent del món, Blue Gene, arriba als 280 TeraFLOPS). Des que va engegar el 1999, SETI@home ja ha sumat dos milions d'anys de temps de computació!!

Un altre programa d'investigació en xarxa prou popular és Folding@home, d'investigació proteïnica, amb uns 200.000 usuaris actius.