2006-04-19

20. Pollastres!


Diumenge vam anar a Sant Celoni a celebrar el casament del pollastre Edu amb la Marta. Érem una bona colla de pollastres, com podeu comprovar a la foto que vam fer a la fortalesa d'Hostalric, on va haver-hi el convit.

Pels qui no ho sabeu, el terme pollastre és el que fem servir entre uns quants de la colla de la facultat. Aquest terme ha fet fortuna i crec que és un dels elements que ens ha mantingut units ja fa deu anys, sense forçar la màquina però sense deixar-ho morir.

No és gaire normal que una colla d'exuniversitaris continuïn trobant-se dos o tres cops l'any simplement pel plaer de veure's i de parlar i fer-ho durant deu anys seguits! Ara ja hi ha matrimonis, fills, molts canvis de feina, nous domicilies, etc. La vida ha anat continuant però el vincle s'ha mantingut.

No sé si d'aquí deu anys encara mantindrem aquest vincle especial, però brindo pels pollastres perquè així sigui!

2006-04-04

19. La Màquina de Trenc


Diumenge al matí vam encarar Sant Llorenç per una banda nova per nosaltres: des de Sant Llorenç Savall.

Vam deixar el cotxe a la Vall d'Horta, prop del Marquet de les Roques (ple de diumengers, curses, cotxes, fum i crits) i vam tirar cap a la Font del Llor, on no hi havia ningú. De fet va ser fer la primera passa en el desnivell i quedar sols com mussols. Mussols aparellats, esclar. Es veu que caminar espanta...

De la Font del Llor vam tirar cap a la Canal del Senglar, on no vam saber com continuar. Per sort, un habitant de la zona que collia espàrrecs ens va indicar com travessar aquell plec de la muntanya i ens va guiar fins sota la Roca Mur, també coneguda com La Màquina de Trenc. Requerit per un servidor sobre l'heterogènia distribució dels visitants entre la vall i la font, el nostre cicerone va ironitzar que veu molt gent que van a la muntanya sense baixar del cotxe i quan en baixen és perquè són davant d'un bar...

Com que havíem quedat fatigats buscant el camí per la Canal del Senglar vam decidir no fer fins a la Roca Àliga i vam baixar a la Vall d'Horta a buscar el cotxe. Després, com que no ens escapem de ser un tipus de diumengers, va venir l'aperitiu a Sant Llorenç Savall i, refets, les cames estirades i el cap desembussat, cap a dinar.