2006-12-17

57. A game of thrones

George R. R. Martin, 1996.
Bantam Books.
807 p.

Una obra vasta. Aquesta és la que es planteja George R. R. Martin amb la saga Cançó de foc i de gel, que començà el 1996 amb aquest Joc de trons. Martin planeja set volums, d'unes vuit-centes pàgines cada un (més de cinc mil pàgines!) per crear el que pot ser l'obra magna de la fantasia moderna. I ara que he llegit el primer volum, Joc de trons, no li puc dir que no.

L'obra és de fantastòria, història fantàstica, ambientada en una mena d'Anglaterra medieval i feudal. És similar al Senyor dels Anells de Tolkien en quant a l'ambició i creativitat, però no hi incorpora elements fantàstics directes, com elfs, nans i orcs, ni tampoc una màgia clara. Tots els habitants del llibre són humans, tot i que als llimbs dels móns i dels coneixements hi poden treure el cap altres formes de vida més sinistres...

L'argument de Joc de trons és el següent (sense spoilers): en un món on les estacions duren dècades i el passat recent la família Stark, antics reis i ara senyors de les terres del nord, reben la visita del rei Robert i tota la seva cort. Arran de la mort de la Mà del Rei, el seu braç executor, Robert vol que Eddard Stark, el cap de família, sigui la nova mà. Stark baixarà a King's Landing, la capital dels Set Regnes, amb part de la família. La resta de la família es quedarà a Winterfell i el seu fill bastard Jon serà inscrit als Germans Negres, la guàrdia del Mur que protegeix els Set Regnes dels qui habiten al Fred Nord. El que Eddard desconeix és que la plàcida i rutinària vida rural de Winterfell no té res a veure amb el niu d'escurçons que es trobarà a la capital. I l'hivern s'acosta...

La gràcia de la novel·la és que és tremendament addictiva. És un llibre molt ben escrit, que enganxa, que sorprèn, que no deixa indiferent i del qual no en pots preveure les línies argumentals. Com diu Martin, "vull que el lector tingui por de passar pàgina" i és que a Joc de trons, qualsevol personatge pot morir. I mor.

També és molt interessant l'estructura narrativa. Cada curt capítol du el nom d'un personatge. Martin usa un grup de vuit personatges (sis Stark, un Lannister i una Targaryen) per descriure tota l'acció en una tècnica anomenada tercera persona limitada. Cada capítol està explicat en tercera persona però només podem conèixer allò que el protagonista del capítol pot conèixer. Això fa que la trama, centrada en disputes entre famílies feudals, sigui poc maniquea perquè el nostre punt de vista va saltant mentre que les accions són les mateixes.

A més, sovint els capítols acaben en un petit tour de force que ens impulsa a continuar llegint i entre capítols sempre hi ha accions que se'ns donen a conèixer a pilota passada. De fet hi ha força acció el·líptica que només coneixem per les referències que en fan els personatges. I de personatges... n'hi ha un munt. Al final del llibre hi ha una taula amb les set famílies principals i una vintena de parents, amics i servents per cada família. Un munt de personatges. Al principi cal anar consultant la taula cada dos per tres per saber qui és qui, però al cap de tres-centes o quatre-centes pàgines ja no cal.

Sembla que en català ha estat dividit de manera artificial en dos volums. De moment s'ha editat la primera part de Joc de trons, amb el títol de La Mà del Rei, de quatre-centes pàgines. No sé si és una solució encertada de cara als lectors. D'entrada, el llibre surt més car que en castellà o en anglès. Com sempre, el català en surt sacrificat.

Una obra que he gaudit molt i que recomano a tothom. Ara mateix en començo la segona part, A clash of kings (Un xoc de reis).

Fins d'aquí a vuit-centes pàgines!

1 comentari:

Núria ha dit...

Ànims amb la lectura!