2006-11-27

52. Terra baixa


Àngel Guimerà, 1896.
Biblioteca Bàsica d'El Periódico, número 44.

Aquest és el primer llibre que he llegit de la Biblioteca Bàsica que l'any passat el diari espanyol "El Periódico de Catalunya" va oferir per un euro l'exemplar. La selecció, feta per Enciclopèdia Catalana, és prou bona i en vaig comprar uns quants, que he anat llegint.

Aquesta obra de teatre és una de les més famoses, llegides, representades i vistes d'Àngel Guimerà. Potser només l'exitosa versió musical de "Mar i Cel" la pot superar. Com a anècdota, el prefaci ens indica les traduccions actuals de "Terra baixa": castellà, francès, anglès, alemany, suec, italià, rus, txec, portuguès, sicilià, esperanto, serbi, hebreu, holandès i íldix (dialecte hebreu de Nova York). Fins i tot se'n feu una òpera en alemany, Tiefland, el 1903 i una versió cinematogràfica el 1954 (dirigida per la polèmica Leni Riefenstahl).

L'obra s'ho val, i va ser una bona entrada a aquesta Biblioteca Bàsica. Les peripècies entre pagesos i pastors, entre gent complexa i gent senzilla, entre la puresa vital de la muntanya i la malícia de la vila (la "terra baixa"), són llocs comuns fàcils d'accedir a tothom i que ens predisposen a la tragèdia.

La relació impossible entre en Manelic i la Marta i la maldat de l'amo Sebastià tenen una primera lectura en l'àmbit amorós i una segona lectura en l'àmbit de les diferències socials; Guimerà mostra la seva ment progressista en força àmbits i m'imagino que fa cent anys el discurs de "Mar i Cel" deuria xocar força. Encara avui xoca a molta gent que desconeix aquest discurs integrador català.

Per cert, això em fa pensar que les coses han canviat força a Catalunya. Fa cent anys un tinerfeny com Àngel Guimerà va arribar a ser el pare del teatre català modern i l'autor de "La santa espina", una de les icones del catalanisme durant una bona colla d'anys. Avui, el President de la Generalitat no sap què és la Santa Espina, ni "El zoo d'en Pitus" (el tercer llibre català més venut de la història) ni cap d'aquests referents que durant una part del segle XX algunes generacions de catalans vam tenir. Suposo que d'això alguns en diuen "repensar el catalanisme"...