2006-11-30

54. Les històries naturals

Joan Perucho, 1960.
Biblioteca Bàsica d'El Periódico, número 35.

Aquest és el segon llibre que he llegit d'aquesta interessant col·lecció. Es tracta d'un llibre d'aventures clàssiques, en aquest cas sobre vampirs, orientat potser a l'adolescència i ambientat en la Catalunya profunda de les carlinades.

Perucho recrea l'etimologia de Pratdip per fer del Baix Camp la nostra Transilvània i la Serra de Llaberia els nostres Càrpats; la pàtria d'Onofre de Dip, antic cavaller del rei en Jaume i mort en vida. El naturalista il·lustrat Antoni de Monpalau és el nostre Abraham Van Helsing.

La trama vampírica es barreja amb el conflicte bèl·lic i tot plegat queda un pèl enrevessat. És molt àgil de llegir i té certs tocs d'erudició però trobo que no és cap gran obra. Forma part d'aquestes obertures a la literatura de gènere (en aquest cas, l'històric-fantàstic) dels nostre autors. Joan Perucho, de fet, fou divulgador a casa nostra de l'obra del gran H. P. Lovecraft, l'autor dels Mites de Chtulhu i sempre va barrejar estils amb elegància, potser per demostrar que qualsevol tema, ben tractat, és interessant i que en el fons no hi ha literatura de gènere i alta literatura sinó literatura bona i literatura dolenta.

PS. Això em fa pensar en Mickey Spillane quan rebatia les crítiques sobre la qualitat de la novel·la negra dient que ell era un escriptor, no un autor. Coses dels artistes.