2006-08-15

37. Sèries

A casa mirem cada dia una mica la tv. Normalment no veiem res en directe, perquè ens cansem de tombar canals buscant continguts que no siguin pedagògicament borderline. L'únic canal que tenim més o menys fix és el Canal Història, que té a voltes un petit deix sensacionalista, però en conjunt és visible.

El que ens tiba són les sèries. Les magnífiques sèries en el nou estil cinematogràfic començat als noranta i que encara dura. Ara mateix hem acabat la primera temporada de l'excel·lent Roma i, de cara al curs vinent, ens espera la cinquena temporada de Buffy, the Vampire Slayer (diuen que la primera sèrie de la tv amb estil cinematogràfic), la segona temporada d'Angel (spin-off de Buffy), la setena temporada de Friends (excel·lents pastilles de vint minuts) i la tercera temporada (i última) de la fabulosa i trencadora Lost, amb episodi final als cinemes, diuen.

Diu que ara els millors guionistes treballen per a la tv. El format de sèries de qualitat els permet explicar històries més complexes que les que permeten explicar les pel·lícules, i disposen de més pressupost que en els culebrots. A més, els espectadors poden triar quan i com volen veure cada episodi (si els tenen grabats) i, en tot cas, no van a dormir gaire tard.

Per més endavant tindrem la continuacions de Roma, Six Feet Under (de la qual vaig veure fa temps l'excel·lent primera temporada) i ens haurem d'estrenar en 24 i en Desperate Housewives. Algun dia també enganxem algun episodi de House, però són una mica repetitius.

A Catalunya també hem tingut algunes sèries amb criteris de qualitat. Les més conegudes ara són Porca Misèria o Ventdelplà, però recordo també la sèrie de culte Crims o, en un estil més primerenc, Estació d'Enllaç (de la qual no trobo cap web dedicat en català!).

Producció de qualitat sense fronteres.