2006-08-05

35. Dos llibres

Aquest juliol he llegit dos llibres que poden ser comentats. El primer ha estat "La nàusea", de Jean Paul Sartre (1938), en la versió editada pel Periódico l'any passat. Em feia una mica de respecte al principi, perquè no vaig estudiar Sartre a COU i no en sabia poca cosa més apart que repartia pamflets maoistes per París en la seva bona època.

Aquest llibre és una exposició més o menys planera d'algunes idees de la seva filosofia, l'existencialisme. L'argument és un McGuffin que permet explicar les sensacions del protagonista respecte als objectes que l'envolten, i les de la seva antiga parella respecte les situacions que viu. Si ho he entès bé (prego comentaris si no és així), la idea és que els objectes existeixen per sí mateixos però els humans ens hi relacionem d'una manera vital, orgànica, que fa que sigui difícil parlar de conceptes abstractes quan tot és una realitat palpable. D'aquí els atacs d'ansietat i de ganes de llibertat (respecte la realitat) i la nàusea del protagonista.

El primer existencialisme va ser obra de Søren Kierkegaard. Avui es coneix com a existencialisme cristià, seguit per gent com Marcel o Jaspers. Sartre formaria part de l'existencialisme ateu. Marcuse va criticar l'existencialisme per projectar en tota la natura el que són característiques del món modern com són l'angoixa i la manca de sentit. Els existencialistes caurien doncs, en la seva pròpia crítica. D'altra banda, els positivistes critiquen l'expressió del verb ser sense predicat. Afirmen que ser no és cap propietat sinó un verb que otorga propietats i que s'ha de deslligar el verb de la propietat de l'existència.

El segon llibre és "Economia liberal per a no economistes i no liberals", de Xavier Sala i Martín (web). És un llibre molt interessant que explica els fonaments de l'economia de mercat lliure. La nostra tradició educativa recent està una mica allunyada d'aquest pensament, ja que tant el franquisme com l'oposició antifranquista van assumir sense crítica la implantació dels sistemes econòmics dirigits des del govern i van erosionar greument la tradicional tendència catalana al lliure associacionisme i a treballar en la pròpia empresa. Fins i tot en grans empreses, ja que el franquisme va requisar per a l'estat iniciatives privades catalanes com la Canadenca (que avui és FECSA-ENDESA), Ràdio Associació de Catalunya (RAC, que es va convertir en RNE), la Loteria dels Cecs (que es va convertir en la ONCE) i tantes d'altres.

Com a breu pinzellada, diré que el model econòmic liberal, per funcionar correctament, necessita un estat i un govern que facin bé la seva feina, que en el camp econòmic consisteix en garantir la propietat privada i la lliure competència i també en regular el comerç dels productes que el lliure mercat no pot regular correctament, com són els béns públics (com ara l'exèrcit o les carreteres), els béns comunals (com ara els boscos o els peixos del mar) i els béns subjectes a externalitats (com ara el tabac). Les definicions d'aquests tres tipus de béns són molt clares i no inclouen altres béns perfectament regulables pel mercat però que l'estat ha assumit com a propis.

Sala i Martín no fa axioma de fe en la gestió pública o privada dels afers de la gent. Només demana que sigui una gestió eficaç i lliure de corrupció. El problema és que algunes solucions que funcionen bé en societats luteranes (com ara l'estat del benestar), no funcionen gens bé en societats catòliques (amb governs sensers acusats de corrupció). I també, que la realitat social dels EUA (amb una alta i permanent migració interior) no és la mateixa que la d'aquí (amb valors familiars i culturals més potent). Així és que cada societat, cada cultura, ha de buscar el model econòmic que li sigui més favorable per interactuar en el món. De fet, segons l'autor, quan l'estat demostra que és capaç de gestionar perfectament els temes bàsics que necessiten de l'existència del govern, llavors se li pot demanar que passi a gestionar altres aspectes. No abans.

Això és tan sols una breu pinzellada de les reflexions que ens ofereix aquest interessant llibre. No us el perdeu!