2006-01-02

7. Battlefield 1942

La renovació informàtica ha donat els seus primers fruits. Lúdics. Per fi he pogut fer algunes partidetes a un dels millors jocs multijugador que hi ha actualment, el Battlefield 1942, d'estil "first person shooter". Per qui no ho conegui, es tracta d'assumir el rol d'un soldat de la segona guerra mundial en diverses batalles simulades, en qualsevol dels bàndols. Es pot ser ametrallador, franctirador, enginyer, metge o anti-tanc, però la gràcia de tot plegat és que a cada batalla t'hi trobes fins a una quarantena de persones jugant totes alhora, amb tu i contra tu.

És realment molt diferent fer una partida d'aquestes contra l'ordinador que contra altres persones. Amb l'ordinador pots arribar a preveure els seus moviments i aprendre els patrons que segueix la seva intel·ligència artificial, però contra altres persones sempre seràs sorprès per les decisions que es prenen, precisament perquè quasi mai seran les que tu havies cres òptimes. Es fa difícil prendre decisions ben meditades emmig del fragor d'una batalla virtual (i en el joc el so és tant bo que arriba a desconcertar) i això fa que el conjunt de decisions preses per un grup de persones posades en aquesta complexa situació sigui totalment imprevisible pel que fa a les accions futures d'un individu en concret (correrà endavant, s'amagarà, dispararà?) tot i que es pot preveure el moviment del grup en general.

Així doncs, si en alguns jocs (posem per cas els escacs) els ordinadors estan aconseguint derrotar els millors humans que tenim al món, en els jocs en temps real la diferència de diversió encara no té color. Potser podem programar bé un cervell que treballi en un àmbit tancat i racional (amb les quasi infinites combinacions de les seixanta-quatre caselles) però encara no sabem crear intel·ligències artificials que reaccionin amb la mescla de planificació i impuls que ens mou a nosaltres. No sé si això és bo o dolent i tampoc no sé si és qualificable com a bo o dolent. Només és una opinió blocaire.

Tot això em recorda que a la Universitat ens volien fer parar l'atenció sobre el fet que actes tant simples com nosaltres com agafar alguna cosa, caminar drets o decidir què volem fer són realment complicats de programar, mentre que la realització de càlculs que moltes persones no dominaran mai són més senzills de programar. Perquè els cervells cibernètics no són orgànics. I és que els elefants no saben jugar a escacs.

1 comentari:

Aitor ha dit...

Sincerament, no conec aquest joc. Es més, prefereixo no saber res d'ell ja q el meu ordinador no el podra fer anar ... el q passa es que tot mirant la galeria de widgets disponibles x a Konfabulator (http://www.widgetgallery.com/) he vist un q permet guardar els servidors favorits x jugar online justament a BattleField2.

Aixo si, si les computadores encara no han assolit la complexitat humana (la d'alguns obviament), tampoc els jocs (ficcio) han aconseguit superar la realitat. I si no q li preguntin al "generalismo" Mena.