Una colla d'actors russos han fet un clip que parodia la trencadora pel·lícula Matrix en l'estil del cinema mut.
2009-11-11
468. Matrix en cinema mut
467. Problemes amb el WiFi del Windows Vista
Tinc un laptop HP amb dual-boot entre Windows Vista i Ubuntu. L'Ubuntu funciona de meravella i fa poc l'he passat de la versió 9.04 (Jaunty Jackalope) a la 9.10 (Karmic Koala). Tot bé.
El Windows Vista, en canvi, m'ha donat força problemes (a part del fet que rasca contínuament el disc dur). El més greu é que des de fa un parell de mesos el WiFi m'ha deixat de funcionar. No em detectava cap xarxa inalàmbrica. Com que no carrego sovint el Windows Vista, el problema s'ha anat allargant. He provat diverses vegades de connectar i desconnectar el WiFi, jugar amb els diversos controladors que té, el botó de WiFi del laptop... res. Fins i tot fent alguna prova he deshabilitat el WiFi a un nivell tant baix que ni l'Ubuntu el podia usar!
Finalment, amb més sort que perícia, l'he pogut resoldre. He anat al controlador de dispositius i he triat l'adaptador inalàmbric. Com altres vegades, li he dit que actualitzés el controlador. M'ha respost que tot estava ja actualitzat però al cap d'uns moments... el WiFi ha tornat a funcionar!
O sigui que no sé si realment l'ordinador a fet res amb el controlador però el cas és que ha tornat a funcionar, que és el que importa.
466. El català dels trobadors a The Independent
El diari The Independent ha publicat un article de Michael McCarthy sobre l'ús del català a Barcelona. És un article que ens és favorable i que us reprodueixo a continuació:
Michael McCarthy: Minor languages, major importance (The Independent)Nature Notebook: Praise be for the encouragement that the EU has given these languages
Tuesday, 10 November 2009
Everyone knows what we mean by a troubadour, I imagine. (A sort of generalised wandering minstrel). But the original troubadours were something specific – the first poets in Europe to write in a Romance language, one which had developed from Latin, and they began the European poetic tradition in southern France in the 12th century, writing in what used to be called Provençal (but is now referred to as Occitan).
The most famous troubadour poem is "Amor de Lonh", "Love From Afar", by Jaufré Rudel, pictured, a young nobleman who was so taken with reports of the beauty of a faraway princess – she was meant to be Hodierna of Tripoli – that he set out on a pilgrimage to see her, the legend has it, fell ill as he arrived, and died in her arms. The poem itself is mesmerisingly repetitive, and if you want to get a feel for what the original troubadours sounded like, the first two lines go like this: "Lanquan li jorn son lonc en mai / M'es belhs dous chans d'auzelhs de lonh" ("When the days are long in May, the song of faraway birds is very sweet to me").
I mention this because I spent the latter half of last week in Barcelona, covering the final session of negotiations prior to next month's international climate summit in Copenhagen, and it was too dark at the end of the working day to look at what nature had to offer in the capital of Catalonia (apart from the dismal caged birds on the Ramblas), so I found myself listening to Catalan, on the hotel room TV.
Catalan and Provençal/Occitan are very close, except that the latter seems to be slowly dying in France, whereas in Spain Catalan has never been healthier, with 10 million speakers and several TV channels, such as Barcelona's all-Catalan TV3. And I found myself watching the adverts for shampoo and insurance, and the Europa Cup match between Slavia Prague and Valencia, all in Catalan, and closing my eyes and letting the language wash over me, and thinking, is this what Jaufré Rudel sounded like?
Praise be for the survival of Europe's minor languages, and for the encouragement that the EU has given them. There are worlds locked up in each one.
A real talking point
If you have a feel for threatened species, it is hard not to have sympathy for threatened languages. In each case we are taking of wondrous, complex creations which are likely to be streamrollered by modernity. There are perhaps 6,000 languages in the world, but a mere 30 account for the vast majority of the world's people. Many are likely to go the way of the dodo – unless they fight a rearguard action, Catalan-style.
Voldria dir-hi la meva:
I think we should update some of the topics here. According to Wikipedia, Catalan language is used/understood by more people than:
- Danish
- Estonian
- Finnish
- Irish
- Latvian
- Lithuanian
- Maltic
- Slovak
- Slovene
And has more or less the same size as:
- Bulgarian
- Czech
- Greek
- Swedish
So the fact that it is regarded as a minority language is not due to its size, but due to the fact that Catalonia is not an independent state AND that Spain and France make whatever is possible in their hands to disguise the existence of other homeland languages in their territories (leading to this general lack of knowledge about Catalan health). Should Catalonia become a full member of the EU, separate from Spain and France, nobody would have these romantic feelings about troubadours, as nobody have them regarding to Danish.
2009-10-29
465. Avui fa 40 anys d'Internet
40 anys d'internet
El dia 29 d'octubre de 2009, a les 22.30 h, celebrem el 40è aniversari del primer enllaç d'ARPANET entre la Universitat de Califòrnia a Los Angeles i l'Stanford Research Institute, segons informa en Xavi Caballé al seu blog.
A la imatge, el registre del primer missatge enviat sobre ARPANET.
L'ARPANET era una xarxa d'ordinadors creada per encàrrec del Departament de Defensa dels EUA durant la guerra freda com a mitjà de comunicació per als diferents organismes del país, segons la Viquipèdia.
2009-10-28
464. Effective C++ Third Edition, d'Scott Meyers
Effective C++ Third Edition
Scott Meyers, 2005
Anglès
Ed. Addison-Wesley
279 p.
ISBN 978-0-321-33487-9
Scott Meyers és un reconegut gurú de la programació en C++. Aquest llibre és la tercera edició del seu popular Effective C++ (1a edició 1991, 2a edició 1997, 3a edició 2005). A cada edició Meyers ha modificat el contingut del llibre per adequar-lo al coneixement que la comunitat de programadors tenia sobre aquest llenguatge tant profund i ric.
Així, aquesta tercera edició incorpora molts elements sobre la gestió de recursos i la programació amb plantilles. Excepcions, patrons de disseny i la biblioteca de recursos TR1 són altres de les novetats. Un dels temes segurament importants en el futur i que aquí no es desenvolupa (de manera conscient) és la programació multifil, ja que caldria estendre C++ en aquesta direcció per ser capaç de programar sistemes multifil de manera segura.
El llibre està plantejat com un recull de 55 ítems que ens ensenyen com programar millor en C++. Els ítems són llargs, de diverses pàgines, amb molts exemples i contraexemples i és molt interessant llegir-los bé i entendre tot el que s'hi diu. En aquest sentit, mentre el llibre C++ coding standards és directament una llista de consells, Effective C++ és una tutoria sobre com escriure millor, estructurada en ítems.
La lectura no és tan directa com en el cas del llibre de Sutter i Alexandrescu, però la comprensió d'allò que Meyers ens vol transmetre és molt enriquidora.
El llibre està separat en nou capítols, amb els títols:
- Accustoming yourself to C++
- Constructors, destructors and assignment operators
- Resource management
- Designs and declarations
- Implementations
- Inheritance and object-oriented designs
- Templates and generic programming
- Customizing new and delete
- Miscellany
2009-10-25
463. C++ coding standards, de Herb Sutter i Andrei Alexandrescu
C++ coding standards
Herb Sutter i Andrei Alexandrescu, 2005
Anglès
Ed. Addison-Wesley
220 p.
ISBN 0-321-11358-6
Herb Sutter i Andrei Alexandrescu són dos reconeguts gurús de la programació en C++ que en aquest llibre han ajuntat esforços i experiència per a mostrar-nos 101 regles, guies i bones pràctiques de la programació en C++.
De les herències de classes a les plantilles, del C més bàsic a la programació genèrica, dels tipus predefinits a la biblioteca STL, els autors passen per tots els àmbits importants del C++ sense descuidar-se'n cap: assignació de memòria, ús d'operadors, errors i excepcions, canvis de tipus, creació d'interfícies...
Els autors usen un mètodes senzill i pràctic per a transmetre la informació: presenten cent un casos (que poden ser regles, guies o consells), amb una bona argumentació i sovint amb exemples. Els casos presentats estan agrupats segons l'àmbit de la programació que afecten i es mira que facin referència a un sol tema, per evitar complicacions.
Aquest llibre és una molt bona introducció a la bona programació en C++, tot i que potser sigui un pèl massa per als principiants. Naturalment, un expert en C++ ja hauria de conèxier tots els temes tractats en aquest llibre... però sovint ens trobem amb sorpreses.
Us poso una mostra dels títols de les recomanacions del llibre:
- 5. Give one entity one cohesive responsibility.
- 15. Use const proactively.
- 25. Take parameters appropriately by value, (smart) pointer, or reference.
- 35. Avoid inheriting from classes that were not designed to be base classes.
- 45. Always provide new and delete together.
- 55. Prefer the canonical form of assignment.
- 65. Customize intentionally and explicitly.
- 75. Avoid exception specifications.
- 85. Use the right STL search algorithm.
- 95. Don't use C-style casts.
La meva valoració: un bon llibre per a començar a programar bé en C++ i també de cara als professionals, per a repassar cada pocs anys.
462. Sed de sangre, de Joanna Bourke
Sed de sangre
Joanna Bourke, 1999
Castellà, trad. de l'anglès (An intimate history of killing) per Luis Noriega
Ed. Crítica
552 p.
ISBN 978-84-8432-768-4
Joanna Bourke és una historiadora neozelandesa, autora del molt millor llibre La segona guerra mundial: una història de les víctimes. El llibre que aquí tracto, que s'hauria de traduir com Una història íntima de l'assassinat, és dos anys anterior i força més dens i pesat.
Bourke entra sense manies en temes que són sovint tabú i hi entra des d'un punt de vista nou, sense apriorismes ni sense admetre res per suposat. Així, les seves descripcions fan mal perquè expliquen allò que hi ha, fins i tot en tot allò que ja donàvem per suposat i que mai s'explica.
L'autora ha fet llibres sobre història del masclisme, història de la violació o aquesta història de l'assassinat. Per ella, la guerra no és més que l'assassinat a gran escala i els països, per aconseguir aquest objectiu, han de fer per manera que la gent mati. Bourke es dedica a investigar els mètodes seguits pels EUA, el Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda per aconseguir que els seus ciutadans matin a altres éssers humans en tres conflictes concrets: la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial i la Guerra de Vietnam, totes tres al Segle XX.
Des del condicionament de l'individu en l'educació de l'infant i en el contingut dels llibres, còmics i pel·lícules, passant per l'entrenament a l'exèrcit i acabant amb la disciplina al front, Joanna Bourke ens porta per tots els mètodes que l'estat aplica per eliminar la humanitat de la gent i per aconseguir que siguin màquines de matar eficients. Alhora, l'autora desmitifica moltes de les imatges bèl·liques que s'han convertit en llocs comuns gràcies a determinats moments feliços d'algunes produccions literàries o cinematogràfiques. Així, es dedica a desmuntar els atacs en baioneta de la Primera Guerra Mundial, les lluites entre caces de la Segona Guerra Mundial i els duels de franctiradors en la Guerra de Vietnam, per mostrar-nos com en tots els casos la visió distorsionada d'actes heroics, nobles o cavallerescos és en realitat un camuflatge per a actes violents, fets a contracor, amb por i sota un dolor psicològic terrible.
Així com la idea del llibre és prou bona, el problema que té és que l'autora vol apretar massa tecles alhora i produeix cacofonies. Per exemple, alguns dels mètodes d'entrenament que l'autora exposa com a inútils són, algunes pàgines més tard, exposats com a eficaces eines de rentat de cervell. O també, els herois que en realitat han estat fabricats per la propaganda, de fet sí que han protagonitzat actes destacables. Hi ha una certa manca de precisió en el relat que fa que es faci un pèl pesat. I, a més, la pròpia narrativa del llibre es fa pesada per les descripcions interminables de cartes o discursos i per la sobreabundància de cites i referències.
Segurament com a llibre de referència per a una nova visió de la història, pot ser molt útil. Però com un simple llibre per a aficionats a temes bèl·lics, es fa força pesat.
La meva valoració: un llibre pesat per als qui no són professionals de la història o que no treballen directament en temes de desmobilització.
Apunts relacionats:
- 461. Breu història del món, d'Ernst H. Gombrich
- 453. La dictadura de la incompetència, de Xavier Roig
- 391. Els bons salvatges, de Ferran Sáez Mateu
- 371. Plató i un ornitorinc entren en un bar, de Daniel Klein i Thomas Cathcart
- 223. Una breve historia de casi todo, de Bill Bryson
- 221. La venjança de la Terra, de James Lovelock
- 203. Para que no se olviden
- 139. El cerebro femenino, de Louann Brizendine
- 105. No hi ha preguntes estúpides (Carl Sagan: el món i els seus dimonis)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Escrits
